MODA
Emprenem 16/01/2021

La boja història del xandall: dels venedors d’alls a peces de 2.000 euros

La pandèmia l’ha convertit en imprescindible i les grans firmes de luxe ja venen una peça que fa poc temps estava proscrita

6 min
La boja història del xandall: dels venedors d’alls a peces de 2.000 euros

“El xandall és un símbol de derrota. Quan perds el control de la teva vida, te’n compres un”. La perla és del controvertit dissenyador Karl Lagerfeld. Dos anys després de la seva mort, però, només cal fer una cerca ràpida per les pàgines web de les diferents marques de luxe de moda per comprovar que o bé la societat està derrotada (tal com defensava el dissenyador de Chanel) o ell estava equivocat. Louis Vuitton, Gucci, Ralph Lauren, Armani o fins i tot la mateixa Chanel, entre moltes altres marques, han sucumbit al xandall, considerat tradicionalment per la indústria una peça hortera, que, impulsada per la irrupció del covid, ha entrat a totes les cases a la mateixa velocitat que la pandèmia.

En el que sí que s’han mantingut fidels aquestes marques és en vendre’ls a preus aptes per a poques butxaques. Només a tall d’exemple, a la pàgina web de Louis Vuitton hi ha l’opció de comprar 18 models de pantaló o jaqueta de xandall de dona. Els preus oscil·len entre 790 i 1.900 euros (en cadenes com Zara els més cars costen 19,95 euros). Els pantalons més econòmics són tots negres, tenen un únic logotip que és poc visible (és a la butxaca dreta del darrere) i la marca francesa els ven com “una peça de viatge”. Els més cars els ha batejat com a “pantaló de xandall distintiu”, són de color beix i amb una explosió incomptable de logotips per tot arreu. “A banda del material o la celebrity que els porti, la marca és el que fa que se’n paguin aquests preus”, explica Daniel Cantó, professor a l’escola superior de disseny LCI Barcelona. “Una persona que compra Louis Vuitton el que vol demostrar és que els altres no poden fer-ho”, afegeix.

Però, ¿com ha aconseguit el xandall que aquestes marques que sempre l’han considerat l’aneguet lleig el converteixin ara en un producte de luxe? “Ha sigut una evolució”, assegura Cantó. D’una banda, el xandall ja va entrar amb força al mercat fa tres o quatre anys pel que es coneix com a streetwear, una moda sense pretensions en què es prioritza la comoditat però sense renunciar al luxe. I, de l’altra, la pandèmia ha disparat la necessitat de crear peces polivalents. “T’han de servir per estar per casa i, alhora, poder entrar en una reunió via Zoom”, exemplifica l’expert. El fanatisme per aquesta comoditat, però, ha arribat a extrems. Firmes com ara Ralph Lauren ha creat granotes de treball per a home amb esquitxades de pintura per tota la peça pel mòdic preu de 690 euros, 483 euros de rebaixes.

Tot i la seva intromissió, però, algunes firmes de luxe tracten el xandall com la figura d’un amant: el tenen, però l’amaguen. “La majoria d’aquestes marques prioritzen exhibir als aparadors o a les pàgines web les seves peces més icòniques”, assegura Cantó.

De fet, a diferència de les marques d’ús diari, com ara Zara o Mango, és difícil trobar a les pàgines web de les de luxe una línia amb un nom concret que agrupi aquest tipus de col·lecció. Per trobar uns pantalons de xandall, per exemple, has de posar la paraula al cercador de la seva web, perquè els inclouen dins l’extens apartat dels pantalons. “Viuen d’ensenyar la idea del luxe, i mostrar aquest tipus de peça seria un trencament de la seva línia”, explica el professor de l’escola superior de disseny LCI Barcelona. Tot i així, sí que n’hi ha algunes, com Gucci, que han decidit fer aquest pas i crear la col·lecció batejada com a Activewear, on hi ha dessuadores de 1.500 euros o pantalons, que un cop més tenen com a protagonista el seu logotip, per 1.100 euros.

Les que no només no s’avergonyeixen de vendre aquest tipus de roba sinó que fins i tot la tenen com a carta de presentació en temps covid són les cadenes de moda del dia a dia. Mango o Zara, conscients de la demanda d’aquests tipus de peces, han optat directament no només per crear-ne una línia específica sinó també per exhibir-les a l’entrada de les seves botigues o a les pàgines web. En el cas de la cadena catalana, ja fa més d’un any que va crear la línia de roba confortable anomenada Comfy. “La pandèmia ha fet d’accelerador d’una tendència que ja venia de feia uns anys. És una realitat del mercat que aquestes col·leccions han arribat per quedar-se”, diu Guillermo Corominas, responsable de relacions institucionals de Mango.

La companyia va començar a apostar per aquest tipus de peces fa tres anys quan va detectar que les barreres entre el vestir formal i el confortable es diluïen. “Vam fer algunes càpsules per testar el mercat en la línia de roba per a dona, Woman, i finalment es va crear la col·lecció Comfy, que també s’ha estès a la resta de línies: Man, Violeta [talles grans] i Kids”, detalla. En el cas de Zara, va llançar la col·lecció New Comfort al mercat l’any passat i està pensada sobretot per a teletreballadors. Per la seva banda, Desigual, la segona cadena de moda catalana més important, compta amb una línia de Homewear (roba per casa) i una de Sport.

En el que sí que coincideixen tant les marques de luxe com les més del dia a dia és en fugir de la paraula xandall. Per què per al sector aquest terme té un sentit pejoratiu? “El xandall en una empresa de moda no ens agrada perquè l’associem a un producte d’esport, de gimnàs, de suar -explica el portaveu de Mango-. El Comfy no és això, és una col·lecció basada en una manera de vestir elegant però molt còmoda”.

El professor de l’escola superior de disseny LCI Barcelona coincideix amb la consideració que les marques eviten l’ús de la paraula xandall perquè es relacionava amb una peça utilitària per fer esport. Tampoc hi ajuda -explica- el fet que a la dècada dels 80 es relacionés amb certes tribus urbanes i balls com el hip-hopo el break dance. Ara bé, Cantó recorda que també va passar això mateix amb les vambes. “Era un terreny on les marques no volien entrar perquè es relacionaven amb un públic massa jove”, concreta.

L’ús per al qual es va crear el xandall, però, no va ser precisament l’esportiu. La paraula prové del terme francès chandail (que és una abreviació de marchand d’ail ), que vol dir jersei “dels venedors d’all”. Tot i que hi ha diverses llegendes, la que pren més força és que el seu creador va ser un empresari de la localitat francesa d’Amiens, Delaux-Chatel. Ell mateix va explicar en una breu carta publicada al diari Le Temps el 15 d’abril del 1915 quin va ser l’origen de la peça arran de l’èxit que havia aconseguit: “El xandall per a homes, dones i nens va ser creat per mi fa 21 anys, i la meva mostra va ser dipositada a la secretaria del tribunal industrial d’Amiens el 5 de maig del 1894”, explica l’escrit.

“El vaig crear en el primer i únic teler capaç de produir aquest tipus de peça, que tenia des del 1880. Per a un dels meus clients de París, el senyor Pringault, vaig fer unes quantes peces d’un article de punt flexible destinat als treballadors del mercat, verdulaires, etc.”, segueix la carta. Els empleats eren del mercat de majoristes de verdures de Les Halles de París, que va estar a la capital francesa fins al 1968. El seu creador va pensar a batejar-lo amb la paraula chandail quan en una ocasió el seu client li va preguntar per l’encàrrec per als seus chands d’ail. “Per tant -finalitza l’escrit-, la idea es remunta a fa 34 anys, però la paraula chandail no va aparèixer a les factures i als catàlegs fins al 1894”.

¿Com va passar de ser una peça que feien servir els venedors de mercat a ser utilitzada per esportistes? El principal motiu va ser la seva comoditat. Va començar sent una mena de dessuadora feta de llana i molt utilitzada per entorns universitaris del segle XX, segons diversos mitjans de comunicació de l’època, i a partir d’aquí va anar evolucionant. La van fer servir els ciclistes francesos com a mallot, i durant la Primera Guerra Mundial se’n va disparar la demanda entre les tropes franceses. També a principis del segle XX es van començar a fer xandalls per a dones.

Als anys 80 el xandall va viure una altra època de gran popularitat, en aquest cas per la cultura del hip-hop, i des de fa uns quatre anys ritmes com el trap l’han tornat a impulsar. Ara el covid l’ha convertit en una peça imprescindible fins i tot per a les marques de luxe. Vist l’èxit, ¿s’hauria rendit als encants del xandall el dissenyador de Chanel? “Lagerfeld s’hi sumaria, potser no ho faria amb Chanel però sí amb alguna de les altres marques amb les quals col·laborava”, assegura Cantó. El modista alemany, per cert, va dissenyar per a la seva col·lecció d’hivern del 2015 diversos xandalls de color rosa. Això sí, els va combinar amb jaquetes de Chanel.

stats