El Fire, l’ smartphone que Amazon va presentar dimecres a Seattle, era un dels secrets més mal guardats del sector tecnològic. Vist el pes creixent de les compres amb el mòbil, estava cantat que el gegant nord-americà del comerç electrònic acabaria traient al mercat un telèfon propi. Fa més de tres anys que se’n parla; de fet, Amazon tenia tanta pressa per entrar en aquest segment que el 2011 ja va provar de comprar BlackBerry, que havia començat a anar de baixa, però els directius d’aleshores li van donar carbassa. Segur que els hauria anat millor si haguessin acceptat.
Finalment, l’empresa de Jeff Bezos ha acabat traient un model de disseny propi -diuen que fabricat per HTC- amb innovacions tecnològiques com les quatre càmeres que detecten la posició del cap de l’usuari per simular efecte de profunditat en les imatges i l’escàner Firefly, que reconeix més de 100 milions de productes i permet comprar-los sobre la marxa prement un botó.
El que sorprèn més del Fire, però, és la falta d’innovació en la seva comercialització. En comptes de seguir el patró assequible dels lectors digitals Kindle i les tauletes Kindle Fire, concebuts com a aparadors itinerants de la seva botiga, Amazon ha creat un telèfon de gamma alta i el vendrà a preu de gamma alta, vinculat en exclusiva a una operadora de telefonia mòbil, AT&T.
En aquest ram no es pot ser més conservador. Una decepció per als que confiàvem que Amazon oferís als seus clients un servei propi d’operadora mòbil virtual, que compraria capacitat de xarxa a l’engròs al millor postor en cada moment, bonificaria les dades consumides per l’accés a la seva biblioteca Prime de contingut digital -gairebé inexistent aquí, per cert- i premiaria les compres de productes físics regalant minuts de veu i megabytes d’internet mòbil. Al final, res de res. El model de negoci de la telefonia mòbil segueix pendent d’una sotragada de debò.
