Diagnosticar l'aigua contaminada en temps real
Tot i que el problema no és ni de bon tros tan greu com en els països del Tercer Món, el consum d'aigua contaminada per virus i bacteris dins de la UE continua sent el motiu de malalties com la gastroenteritis i l'hepatitis A o E. Amb l'objectiu de millorar la seguretat alimentària i protegir la salut dels seus ciutadans, Brussel·les ha decidit invertir gairebé 9 milions d'euros en un projecte comunitari destinat a desenvolupar noves tecnologies per detectar microorganismes contaminants en l'aigua.
La indústria, integrada
"El més interessant del projecte és que hi participen institucions acadèmiques i empreses conjuntament", explica Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i vicecoordinador d'Aquavalens, el nom que rep el projecte. Aproximadament un 25% del pressupost del projecte, format per un consorci de centres d'investigació i empreses de 13 països, està destinat a activitats de R+D dutes a terme per la indústria. En el cas espanyol, les empreses participants són Agbar i l'empresa GPS (Genetic PCR Solutions), ubicada a Elx. En l'àmbit acadèmic, hi participen dos grups de recerca de la UB, i la Universitat Rovira i Virgili.
Amb una durada de cinc anys, el projecte Aquavalens consisteix a desenvolupar tècniques de diagnòstic per detectar en temps real els tres tipus possibles de patògens (virus, bacteris o paràsits). "Els microorganismes ens donen una idea de l'origen i el tipus de la contaminació i ens permeten desenvolupar-ne la traçabilitat, o sigui, veure si es tracta d'una contaminació d'origen industrial, humana o animal", explica Bosch des del seu despatx de la Facultat de Biologia, on guarda objectes exòtics com un esquelet de cocodril petit i una dentadura de tauró. L'origen de la contaminació animal es pot donar en aigües subterrànies pròximes a un escorxador, mentre que les d'origen industrial o humà són més freqüents en reserves d'aigua pròximes a nuclis urbans, tot i que la presència de les potabilitzadores han millorat molt la seguretat de l'aigua.
Un cop avaluats i triats els mètodes analítics desenvolupats pels diversos participants, "es tractarà de trobar-los una aplicació industrial, a partir de noves tecnologies, com els biosensors, per aconseguir sistemes de diagnòstic automatitzats i in situ ". Amb els mètodes disponibles actualment, el procés de diagnosi pot allargar-se entre dos o més dies, un fet que incrementa la possibilitat que l'aigua contaminada ja hagi estat consumida.
Un altre objectiu d'Aquavalens és evitar el desbaratament de l'aigua, un recurs cada cop més escàs a causa del canvi climàtic. "El 2008 estàvem portant tancs d'aigua de Mallorca!", recorda Bosch. Un gran avenç ha estat la inversió en les depuradores d'aigües residuals, que aconsegueixen eliminar entre el 90% i 95% dels virus i patògens. "No obstant, hi ha una contaminació inevitable. Un malalt de gastroenteritis pot excretar uns 10.000 milions de virus per gram de matèria fecal", alerta Bosch.
