Aquest refresc tan popular (ocupa el segon lloc en consum als EUA i només a Espanya se'n venen 350 milions de litres a l'any) no és només una beguda. És un símbol d'una determinada concepció mental que ha arrelat fortament en la societat occidental. Beure dolç i no engreixar-se. De la mateixa manera, molta gent vol serveis públics de nivell pagant pocs impostos i llegir diaris de qualitat sense adquirir-los, i molts governs pretenen la recuperació econòmica sense incrementar la despesa.
També a Catalunya tenim molts aficionats a la coca-cola light . Són els que desitgen un estat del benestar del mateix nivell que a Suècia i tenen por d'un procés d'autodeterminació; que volen infraestructures modernes o una baixada d'impostos i segueixen enganxats a la beguda amb edulcorant madrileny; s'indignen per la llei Wert però no es mullen pel dret a decidir. Per beure coca-cola light no cal ser espanyolista (concepte no negatiu). Es pot ser catalanista d'allò més amb una llauna d'aquesta beguda al cor.
Nicola Padovan és un empresari italià.
