Epic fails
Emprenem 23/01/2022

El caòtic tancament d’Opening, les acadèmies d’anglès estrella dels 2000

La companyia controlada per CEAC va protagonitzar una fallida sonada i va deixar milers d’alumnes penjats

2 min
El caòtic tancament d’Opening, les acadèmies d’anglès estrella dels 2000

“Quan encetem l'any o arriba l’estiu, apuntar-se a anglès és un dels propòsits per excel·lència”, recorda Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. A finals dels 90, moltes de les persones a qui els va passar pel cap aquesta idea van acabar matriculades a l’escola més coneguda del moment: les acadèmies d’anglès Opening. Nascudes el 1996 i amb seu a Barcelona, s’havien estès ràpidament arreu d’Espanya. Comptaven amb el seu propi mètode d’estudi, basat en la combinació de classes presencials i l’ús de materials multimèdia, cosa que permetia a l’alumnat seguir aprenent des de casa. “El preu dels cursos oscil·lava entre els 1.500 i els 3.000 euros, més alts que la mitjana, fet que n’augmentava la sensació de qualitat”, afegeix l’expert. Per facilitar-hi l’accés, l’acadèmia oferia la possibilitat de finançar el curs a través d’un crèdit i anar abonant l’import total dividit en quotes mensuals. Alhora, Opening era una de les marques comercials del grup d’educació a distància CEAC, que ja tenia prestigi dins el món acadèmic. “Era un servei atractiu”, resumeix l’expert.

El seu model de negoci els va dur a la glòria. Des del seu naixement van aixecar la persiana més de 140 acadèmies Opening, la meitat de les quals en règim de franquícia. Juntes, sumaven uns 80.000 alumnes matriculats. El 30 de juliol de 2002, però, La Vanguardia va publicar una notícia que va posar nerviós tot l’alumnat: Opening acabava d’entrar en suspensió de pagaments. De fet, el grup matriu, CEAC, feia temps que arrossegava problemes financers. Només una setmana abans de la suspensió, ja havia venut tres de les seves societats a Grupo Planeta per intentar eixugar part del deute bancari, de 82 milions d’euros. El desencadenant de la suspensió, però, van ser els 430.000 euros que CEAC devia des de l’abril a la impremta Viking, encarregada d’editar-los els fulletons publicitaris, segons va informar La Vanguardia.

A principis d’agost del 2002, els 45.000 alumnes que van desplaçar-se a les 74 acadèmies pròpies que Opening tenia arreu d’Espanya per anar a classe van topar-se amb la persiana abaixada. “Van tancar sense avisar ningú”, explica Espinet. Els diaris n’anaven plens i la situació era paradoxal: tot i no poder anar a classe, els alumnes havien de continuar pagant el crèdit bancari que havien signat en el moment de matricular-se si no volien entrar a formar part del registre de morosos. Albert Amat, president de l’Associació de Franquícies d’Opening, que sí que continuaven oferint classes, va apuntar a TV3 que els docents dels centres propis feia uns quatre mesos que no cobraven. El cas va despertar protestes en diverses ciutats espanyoles i una pluja de demandes als jutjats. El 2003, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) va aconseguir que els bancs deixessin d’exigir el pagament dels crèdits a l’alumnat. Onze anys més tard, 700 de les persones afectades -i defensades per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU)- van acabar sent indemnitzades.

La lliçó

Les acadèmies Opening havien crescut ràpidament, però ho havent fet optant per un fort endeutament, i es van enganxar els dits. “Hi va haver un problema de gestió econòmica -opina Josep Maria Espinet, professor de la Universitat de Girona-. Però el cas també alliçona els consumidors: sempre hem d’estar molt segurs de tot allò que signem”, recorda.

stats