Anna Mercadé: "La burocràcia t'ofega abans de posar en marxa un negoci"
Fa més de tres dècades que Anna Mercadé treballa per promoure la dona en el món de l'empresa. Sota la seva aparença elegant s'amaga una dona de caràcter ferm i sense pèls a la llengua a l'hora de queixar-se de la falta de voluntat dels polítics per reduir l'excés d'obstacles burocràtics amb què topen els emprenedors, siguin homes o dones. Considerada una de les feministes pioneres de l'Estat, Mercadé és actualment la directora de l'Observatori de la Dona i l'Empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona, un organisme creat el 2008 per estudiar el paper femení en el context empresarial actual.
Fa molts anys que es dedica a defensar la dona empresària. Quins problemes prevalen?
La conciliació entre la vida laboral i familiar segueix sent una dificultat important, especialment per a les mares de 35 a 40 anys, però ja no és la primera. El principal problema és la cultura empresarial del nostre país, basada en el presencialisme. Aquí impera la cultura de l'escalfacadires, de les reunions a les 7 de la tarda, de perdre el temps a la feina. Es tracta d'una cultura empresarial feta i dissenyada per i per a homes. Les dones que són mares no poden adaptar-s'hi. Per això moltes es queden estancades professionalment o acaben tirant la tovallola. Cada cop hi ha més dones que opten per l'autoocupació. Una de cada tres empreses a Catalunya està creada per dones.
¿La legislació actual afavoreix les dones que volen emprendre?
No, i és una vergonya. La burocràcia segueix sent el principal obstacle per als emprenedors, tant homes com dones. L'excés de tràmits i papers serveix per justificar el funcionariat. La burocràcia en aquest país t'ofega abans de posar en marxa un negoci. Els polítics parlen molt de fomentar l'emprenedoria, però no veig cap intenció de canviar res. Van prometre una nova llei d'emprenedors i l'únic que han fet fins ara és afegir complicacions, com la pujada de l'IVA i l'IRPF. Donar-se d'alta d'autònoms, per exemple, exigeix pagar un mínim de 300 euros mensuals a la Seguretat Social, i això no garanteix ni el subsidi d'atur. ¿Com s'ho pot permetre una dissenyadora de joies que treballa a mitja jornada i que potser aquell mes només guanyarà 200 euros? Els governs es lamenten de l'economia submergida, però no ens deixen gaire alternativa.
Què més canviaria?
Els polítics tampoc tenen cap interès a aplicar l'horari laboral europeu, jornades que acabin a les 6 de la tarda. Per què? Doncs perquè els que estan al poder són homes i ja tenen una dona al darrere que s'ocupa dels nens i de la casa. El problema d'arrel és cultural: si fóssim més eficients i pleguéssim abans, tots tindríem més temps lliure per a assumptes personals -anar al teatre, al cinema, llegir o sopar amb els nens- com fan als països nòrdics. Però aquí els homes sembla que no volen tornar a casa.
¿Cal feminitzar la cultura empresarial?
Un estudi recent del departament de Treball afirma que les empreses creades per les dones són més resistents a la crisi. És lògic: les dones estan més avesades a ser flexibles i treballar amb menys recursos. Un altre estudi de la UOC diu que les dones són més eficients a l'hora d'innovar en producte/servei i millorar l'eficiència d'organització. Saben crear relacions transversals, fomentar el treball en equip i compartir coneixement. I aquesta és la cultura que cal per crear empreses sostenibles. Un sistema més flexible que permeti treballar des de casa i basat en la meritocràcia. Això també faria més feliços els nostres fills, que no patiran uns pares estressats als quals no veuen mai.
¿I com es produirà aquest canvi de paradigma?
Cal que les dones estiguin representades, a les patronals, a la Cambra, a la CEOE, a l'administració pública, cosa que actualment no passa. I per això és necessari associar-se i treballar en xarxa. També es important donar visibilitat a les empresàries i trencar clixés. Quan una empresa demana a una headhunter que li busqui un director executiu, demana que sigui home, si pot ser enginyer, amb MBA i que parli anglès.
Perfil
Anna Mercadé està considerada unes de les pioneres del feminisme a l'Estat. L'any 1988 va crear el Centre Tècnic de la Dona, el primer centre de formació ocupacional dedicat especialment a la formació professional de dones, i ha estat assessora de diverses associacions i xarxes d'empresàries. Entre el 1989 i el 1996 va ser designada experta en el programa específic de la UE per fomentar la creació d'empreses de les dones. El 1999, després d'una estada com a investigadora als EUA, Mercadé va llançar el primer programa de microcrèdits per a emprenedores de l'Estat i va organitzar la primera campanya de dones per accedir a les cambres de comerç. És autora de dos llibres sobre lideratge femení i l'any 2008 va crear l'Observatori de la Dona i l'Empresa, vinculat a la Cambra de Barcelona.
