A FONS
Empreses 16/12/2012

Un bitllet per volar a l'estratosfera

L'empresa Zero2Infinity és l'aposta catalana en el turisme aeroespacial. La companyia, encara en fase de desenvolupament, oferirà vols en globus a l'espai, una alternativa més econòmica (i sostenible) que el coet

Beatriz Arias
5 min
Un bitllet per volar a l'estratosfera

"Sé que el món sencer m'està mirant. Voldria que poguessin veure el mateix que veig jo ara". Aquestes van ser les paraules de Felix Baumgartner just abans de fer un salt en caiguda lliure des de més de 39.000 metres d'altitud, amb el qual va batre quatre marques mundials l'octubre passat. Mentre vuit milions de persones seguien l'aventura de l'austríac en directe per internet, en una masia de Cerdanyola del Vallès l'empresa catalana Zero2Infinity ultimava els detalls per enlairar fins a 32.000 metres el Bloon, un globus aerostàtic inflat amb heli. Un mes després completaven amb èxit aquesta prova pilot, una de les últimes abans de poder començar a oferir vols comercials nearspace (a l'espai proper). Si res ho impedeix, Zero2Infinity farà realitat per a alguns afortunats el privilegi de Baumgartner: experimentar la visió des d'allà on la Terra és blava i el cel negre dia i nit.

Turisme espacial

Zero2Infinity, nascuda el 2009, és l'aposta catalana en el segment del turisme aeroespacial i es mou entre gegants més coneguts, com les americanes Virgin Galactic, propietat del magnat Richard Branson, i Blue Origin, propietat de Jeff Bezos, fundador d'Amazon. Altres companyies similars són Space Adventures, la comercialitzadora de l'Agència Espacial Russa (que a Espanya admet reserves a través de l'agència online Destinia) i Booster, un consorci internacional amb seu al Regne Unit del qual formen part dues empreses espanyoles, Aernnova i Elecnor Deimos.

José Mariano López-Urdiales, fundador i màxim responsable de Zero2Infinity, es desmarca de la competència per diverses raons: la principal és que, tal com va fer Baumgartner, fa servir un globus aerostàtic en lloc d'un coet. Això fa que pugi fins a 36 quilòmetres, tres cops l'altitud d'un avió comercial, però per sota dels 100 als quals es pot arribar amb el coet. "És suficient per prendre consciència que has viscut tota la vida en un planeta", defensa López-Urdiales.

Segons el fundador de Zero2Infinity, un avantatge del globus davant el coet és que permet quedar-se en estat de flotació -en el cas del Bloon, durant dues hores-, mentre que amb el coet es fa una trajectòria balística. López-Urdiales explica que l'empresa patrocinadora del viatge de Baumgartner, Red Bull, "segur que tenia pressupost suficient per fer-ho amb coet, però va escollir el globus perquè és una manera de fer-ho senzilla i segura". El globus aerostàtic és també un sistema menys costós i perjudicial amb el medi ambient. Un viatge amb el Bloon (que pren el nom de la combinació lèxica dels termes anglesos bloom - florir- i baloon - globus-) costarà 110.000 euros, molt per sota dels 35 milions d'euros que val una experiència similar amb l'Agència Espacial Russa. El viatge dura en total cinc hores i el preu inclou dues nits d'hotel i un entrenament, malgrat que per fer l'enlairament no cal complir cap requisit físic ni portar cap vestit especial dins la càpsula pressuritzada.

Inversió

El projecte Zero2Infinity ha necessitat una inversió total de 20 milions d'euros, aconseguits en dues rondes de finançament, en què han participat el fabricant de globus igualadí Ultramagic, Caixa Capital Risc (del grup La Caixa) i alguns inversors privats.

Només amb els vols comercials nearspace del Bloon , quan es posin en marxa, l'empresa espera arribar a facturar 44 milions d'euros anuals, ja que preveu fer 100 viatges cada any i a cada nau hi poden pujar 4 tripulants.

De totes maneres, encara hauran de passar un parell d'anys com a mínim perquè els primers turistes aeroespacials puguin emular Felix Baumgartner des d'una nau amb segell català.

Sigui quina sigui la modalitat escollida, López-Urdiales ho té clar: "El turisme espacial serà un negoci europeu perquè quan es parla d'indústria i tecnologia molt especialitzada anem davant dels EUA i de la Xina. El que passa és que no tenim consciència d'aquest potencial". Aquest enginyer granadí establert a Barcelona va més enllà i defineix Catalunya com un entorn ideal des d'on impulsar aquesta activitat, tant pel teixit industrial de què disposa el país com pel talent i l'atracció turística.

El turisme espacial és només un dels mercats possibles en el sector aeroespacial, que inclou l'àmbit aeronàutic (aviació comercial, motors, trens d'aterratge...) i l'espai (naus espacials, satèl·lits, radars...). A Catalunya hi ha proveïdors de l'Agència Espacial Europea (ESA), de la NASA i d'altres agències espacials internacionals. L'activitat aeroespacial al nostre país factura més de 2.000 milions d'euros anuals, el 60% dels quals fora de l'Estat, segons dades de la Generalitat. El vessant negatiu és que Catalunya només genera un 2% del que factura el sector a tot Espanya, darrere de Madrid (que n'acapara el 64%), el País Basc, Andalusia i Castella-la Manxa. Ho recull l'últim informe de Barcelona Activa sobre la situació de la indústria aeroespacial (amb dades del novembre del 2011). Del mateix informe s'extreu que Europa concentra el 38% de la facturació mundial, lluny del 51% dels EUA, però per sobre del 5,5% del Canadà, el 3,5% del Japó o l'1,9% del Brasil.

Competència

A Espanya, les diferents comunitats autònomes competeixen per atreure inversions i contractes. El clúster català disposa de la plataforma Barcelona Aeronautics & Space Association (BAIE), creada l'any 2000 per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport del govern espanyol, la Generalitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

L'estat espanyol ha destinat aquest any uns 740 milions d'euros al sector aeroespacial dins el Pla Estratègic del Sector Aeronàutic (PESA) 2010-2014 , una xifra similar a la que es preveu per als pròxims dos anys. Malgrat això, la crisi es nota quan es parla d'inversions. A Catalunya, la despesa interna en R+D va ser d'uns 3.200 milions d'euros l'any 2010 -un 1,7% menys que l'any anterior-, cosa que representa tan sols l'1,65% del PIB, lluny del 2,83% que inverteix Alemanya. Per aquest motiu, López-Urdiales reclama a les administracions més compromís amb el sector, si el que realment es busca per sortir de la crisi és caminar cap al model Massachusetts , en el qual la ciència i la tecnologia d'alt valor afegit siguin eixos de l'economia. El sector aeroespacial és el que més recursos destina a R+D: el 14% de la facturació, segons la Generalitat.

Cimsa. Sistemes d'aterratge

Cimsa Ingeniería de Sistemas és l'empesa creadora del sistema d'aterratge del Bloon . Amb seu a les Franqueses del Vallès, Cimsa es dedica des del 1934 al disseny i la manufactura de paracaigudes i sistemes tèxtils de desacceleració. Actualment ven al mercat aeroespacial els dispositius que permeten recuperar els vehicles espacials quan tornen de la seva missió a l'espai exterior i paracaigudes especials amb antenes integrades. Han participats en diferents projectes de l'Agència Espacial Europea (ESA) com el sistema d'aterratge aquàtic del vehicle IXV. Facturen 6 milions d'euros i tenen 50 treballadors.

Ultramagic. Globus d'Igualada

El globus aerostàtic del Bloon l'ha fet possible Ultramagic, el segon fabricant de globus aerostàtics del món. Amb seu a l'aeròdrom d'Òdena, a Igualada, la companyia té 40 treballadors i factura 4 milions d'euros anuals. Fabrica tres tipus de globus: els de finalitat esportiva, els que s'utilitzen en l'àmbit comercial o publicitari, i els de passatgers. Entre els seus clients hi ha Ikea, el Banc Sabadell i Movistar. Fundada el 1985 està present en més de 30 països, entre els quals el EUA, el Japó, Tanzània, Egipte, l'Índia i altres dins de la Unió Europea. A part de proveïdor tecnològic, Ultramagic és també soci inversor de Zero2Infinity.

NTE-SENER. Equips de control

Una altra empresa catalana de referència al sector és l'antiga NTE (Nuevas Tecnologías Espaciales), nascuda fa 25 anys a Lliçà de Munt i adquirida el 2009 per la basca SENER. L'actual NTE-Sener, ubicada al Parc Tecnològic del Vallès, va facturar prop de 1.160 milions d'euros l'any 2011 i té previst incrementar en un 45% el seu pressupost de R+D en el sector aeronàutic. NTE-Sener es dedica al desenvolupament i subministrament de tecnologia i equips per a missions científiques espacials, tripulades o robòtiques, així com sistemes de suport de vida per a la tripulació. Els seus sistemes s'inclouen en programes de la NASA, Rússia i el Japó.

stats