Biopesticides, una opció més sostenible per al camp

La necessitat de reduir la presència de químics en pesticides i altres productes fitosanitaris destinats al tractament de cultius ha obert noves oportunitats de mercat per a les petites empreses de biotecnologia. És el cas de Biocontrol Technologies, una spin-off de la Universitat de Barcelona (UB), que acaba d'aconseguir l'autorització per comercialitzar un tipus de fong biològic efectiu per combatre diverses malalties i plagues en productes agrícoles de cultiu intensiu, com els tomàquets i l'enciam.

La substància, anomenada T34, va ser patentada per l'equip de Biocontrol l'any 2005 -primer a Espanya, després als EUA i al Canadà-, però fins vuit anys després no ha aconseguit l'autorització per poder vendre-la en el territori europeu. "La UE necessita urgentment reduir la burocràcia i unificar els processos de certificació per garantir la competitivitat del sector biotecnològic" , diu Isabel Trillas, cofundadora d'aquesta spin-off ubicada al Parc Científic de la UB.

L'empresa va haver d'iniciar el procés de regulació al Regne Unit, després que el ministeri d'Agricultura espanyol ignorés la seva petició durant mesos, i més tard ha vist alentit el procés a nivell europeu perquè hi falta una agència centralitzada, com la dels EUA.

Biocontrol va aconseguir abans i en menys temps l'autorització per comercialitzar la substància T34 al mercat nord-americà, on està a punt de firmar un acord amb un important distribuïdor de productes agrícoles.

El producte, que es dissol a l'aigüa, té un preu de venda aproximat de 290 euros el quilo. "D'entrada, per al pagès suposa una despesa més elevada que un pesticida químic, però té una efectivitat superior i no necessita ser utilitzat de manera reiterada", comenta Isabel Trillas. A més a més, l'ús d'agents biològics redueix la presència de residus químics en els productes agrícoles, cosa que permet al pagès adaptar-se a l'imminent enduriment de la legislació europea en aquest àmbit.

La nova directiva sobre productes fitosanitaris, que entrarà en vigor el 2014, implica l'eliminació de més del 70% de substancies químiques, considerades nocives per a la salut humana i el medi ambient.

"Les multinacionals del sector químic han començat a reaccionar massa tard i no ha estat fins ara que s'han posat a investigar alternatives bio ", comenta Trillas. Per adaptar-se a un futur escenari més restrictiu, empreses grans com Bayer i BASF estan adquirint petites empreses de biotecnologia. És el cas de la recent adquisició de Bayer, el fabricant de pesticides AgraQuest, valorat en 500 milions de dòlars.