Al Netflix dels restaurants li agrada Barcelona
Restopolis, una plataforma per a amants de la gastronomia que funciona amb model de subscripció, té 17.000 socis a Catalunya
La vida és el que passa mentre fas altres plans, deia John Lennon. Plans de subscripció, concretament, hauria afegit el lletrista si ens pogués veure ara. Netflix per a les sèries, Spotify per a la música, Birchbox per al maquillatge, Bookish per als llibres... Pràcticament ja no queda un sol servei d’oci i entreteniment al món que no disposi d’un sistema de subscripció mensual.
La gastronomia no podia ser menys, i per això l’any 2006 va néixer a França Restopolitan, un servei amb una subscripció de 9,99 euros perquè cada vegada que dues persones (com a mínim) facin una reserva en un restaurant inclòs dins la plataforma, una d’elles hi pugui menjar gairebé gratis: automàticament, de la factura se li descomptarà un entrant i un plat, o un plat i unes postres, begudes excloses. En un sopar hipotètic, doncs, una factura de 60 euros, es pot convertir en una factura de 35 euros, sense cap límit de reserves al mes.
Fa dos anys l’empresa va decidir desembarcar a Barcelona pel seu atractiu gastronòmic i l’àmplia cultura de sobretaula. “A Espanya, igual que a França, quan vas a un restaurant no hi vas només a menjar, hi vas a gaudir de la companyia dels amics o de la família”, reflexiona la fundadora de Restopolitan, Stéphanie Pélaprat. L’atracció ha sigut mútua, assegura, i actualment a Catalunya ja tenen 17.000 socis actius amb la possibilitat de triar entre més de 3.500 restaurants adherits a tot Europa, 400 dels quals dins del territori català, “des del típic bistrot informal fins al restaurant d’estrella Michellin”.
Una opció que els ha funcionat molt bé, explica l’empresària, és la subscripció per a empreses. “L’empresa paga 5 euros al mes per treballador, i és una manera econòmica de valoritzar la seva feina si no es disposa de tiquets restaurant”, argumenta. Pélaprat especifica que no cobren cap comissió al restaurant, que l’únic que fa és assumir el descompte. “A cada oficina hi tenim un grup d’ambaixadors que són els que es dediquen a visitar els restaurants i plantejar la proposta als gerents. Només visitem restaurants que ens agraden o que ens han recomanat, així que garantim que els locals de la nostra plataforma són de qualitat”, especifica.
Pélaprat confessa que Restopolitan va néixer primer com un servei de reserves online, però que el 2011 van haver de reinventar-se per evitar que el negoci s’ensorrés. “Vam decidir convertir-nos en el Netflix dels restaurants”, resumeix la fundadora. La decisió va ser encertada: durant el segon any, Restopolitan va arribar al milió d’euros en vendes. L’empresa té oficines a París, Venècia i Barcelona, i aviat n’obriran a Luxemburg i Ginebra.
