ALIMENTACIÓ
Empreses 21/12/2014

De directiu d’Europastry a aixecar una fàbrica d’embotits

David García-Gasull ha rescatat dues empreses: va comprar Can Duran en plena crisi el 2008 i aquest any ha salvat la centenària Casa Sendra

Elena Freixa
3 min

Quan David García-Gasull va comprar Can Duran el 2008 “no sabia res de fuets i llonganisses”. L’empresari tenia davant una fàbrica d’embotits que acumulava tres anys amb caigudes d’entre el 5% i el 10% dels ingressos i amb poques possibilitats de sobreviure perquè la nissaga familiar no volia prendre el relleu en el negoci. El primer any a les seves mans, i sota la tutela inicial de l’antic director, Can Duran va aconseguir parar de caure. A partir del segon any, i malgrat la dura recessió a Catalunya i en el conjunt del mercat espanyol, els creixements de vendes van arrencar amb força i s’han succeït des d’aleshores fins a arribar a ser del 30%, explica l’empresari. Aquest any l’empresa facturarà 13 milions d’euros i el que ve confia a arribar als 16 milions.

Amb 46 anys, García-Gasull acumula una llarga trajectòria empresarial que va començar amb un petit despatxet des d’on feia plans d’estalvi per a empreses. Aquesta activitat, juntament amb el seu matrimoni, el va dur fins a Europastry. Va casar-se amb la filla gran del fundador, Pere Gallés, i va arribar a ser conseller delegat d’El Molí Vell, la cadena de forns de pa del grup. El que havia de ser un pla per reduir costos durant un any en va durar 12, un període en què l’empresa va passar de 6 a 48 milions de facturació.

D’Europastry en va marxar quan va morir el fundador. Ja s’havia divorciat de la seva filla alguns anys enrere, tot i que havia continuat a l’empresa. “Quan em vaig separar vaig oferir-li marxar, però en Pere Gallés, en lloc d’això, em va oferir un contracte blindat perquè em quedés”, explica. Per respecte a ell, afegeix, va proposar-se que el seu futur empresarial no seria al sector del pa.

“Europastry va ser una gran escola perquè no només vaig ser conseller delegat, sinó que participava en els comitès de direcció”, recorda.

Un dels projectes en què va participar va ser en la primera presa de contacte amb el gegant Starbucks perquè entrés al mercat espanyol. “Vaig enviar personalment una carta a Seattle quan aquí ningú coneixia les cafeteries i em van dir que no era el moment, però anys més tard van ser ells que van venir a trucar a la porta d’Europastry per entrar a Espanya”, assegura García-Gasull. “Van triar-nos com a socis inicials, però just un mes abans de la signatura de l’acord es va cremar una de les principals fàbriques del grup a Rubí i això va obligar a prioritzar les inversions”, afegeix. Així va ser com Starbucks va oferir una participació minoritària a Europastry durant el primer any i va entrar a Espanya de la mà del grup Sigla.

a punt de l’esclat de la crisi, García-Gasull havia de reorientar la seva carrera i va posar-se a buscar possibles negocis fins a trobar la fàbrica de Can Duran, a Seva. “En plena crisi, vaig endeutar-me fins a dalt i, de moment, el projecte rutlla i s’ha fet un petit lloc en la indústria de l’alimentació”, sosté.

L’aposta va ser especialitzar Can Duran en els embotits “lliures d’al·lèrgens”, els ingredients que generen més intoleràncies però que faciliten la producció industrial de grans quantitats. “Vam optar per un producte més natural”, recorda. Això limita la competència per preu, reconeix, i obliga a posicionar el producte en una franja mitjana al mercat. El producte Can Duran competeix a les grans cadenes de distribució, on té el 50% de les vendes. Un 45% dels ingressos són a la botiga tradicional, mentre que el 5% restant (que va creixent any a any) prové de l’exportació a Europa. “A fora encara som molt petits, però tenim projectes molt interessants en mercats com el britànic”, diu García-Gasull. A banda, el grup també ven a Holanda, Bèlgica i Alemanya.

Ara, per completar la gamma de producte i atacar un nou consumidor, Can Duran està en ple rellançament de la llonganissa centenària de Casa Sendra, una marca emblemàtica de la plana de Vic. El projecte ha permès salvar de l’extinció Sendra. L’antic propietari va veure’s abocat al tancament i el producte va desaparèixer del mercat, però tornarà a estar a la venda aquest Nadal en algunes botigues a Osona i, progressivament, a la xarxa de distribució on Can Duran vol enfocar aquest producte premium.

Tot i marcar-se objectius ambiciosos de creixement (i aconseguir-ho en plena crisi), Can Duran ha esquivat els cants de sirena de la marca blanca. Fa només un any va decidir prescindir d’un producte que fabricava per a distribuïdors i que li suposava una quarta part del negoci. “Ho vam fer per no caure en el low cost i la vam encertar”, subratlla. Ara Can Duran fabrica els mateixos quilos de producte però factura un 14% més, defugint un excés de dependència de la marca blanca. La producció per a distribuïdor és avui “residual”, diu l’empresari. Només fabriquen alguna varietat amb marca blanca per a clients importants que, en paral·lel, fan grans comandes de productes Can Duran.

stats