RESIDUS
XAVIER GRAU

La xemeneia que crispa el Berguedà

Un grup manresà vol reobrir l’antiga central elèctrica de carbó per cremar-hi residus, i el debat sacseja el territori

La xemeneia que crispa el Berguedà Zoom

Una inversió de 130 milions d’euros per a un municipi de 1.152 habitants. Crearà 60 llocs de treball directes i un centenar d’indirectes, quan a tot el terme municipal, segons les dades de l’Idescat, hi ha 431 afiliats a la Seguretat Social i un total de 55 persones a l’atur. És a dir, el projecte preveu crear més treball que desocupats hi ha al municipi. És una iniciativa per convertir l’antiga central tèrmica de Cercs en una planta que produirà electricitat de nou, però no cremant carbó, sinó residus industrials. A Sant Jordi, un dels nuclis de població de Cercs, sorprèn el secretisme amb què s’ha dut el procés i el sentiment general és d’“estupefacció” davant de la proposta, explica la veïna d’aquest nucli i portaveu de la Plataforma Antiincineradora Martina Marcet.

El projecte no sembla haver generat grans alegries entre la població dels cinc nuclis que formen el municipi. “Si volen cremar residus, jo agafo la xemeneia i la porto al centre de Barcelona”, diu un client d’un dels bars de la Rodonella, la població del municipi més propera a l’antiga central de carbó. Però no tothom ho veu igual. L’alcalde de Cercs, Jesús Calderer (Demòcrates del Berguedà-Cercs-Junts per Catalunya), que governa amb majoria, destaca la importància de crear llocs de treball, no només per frenar l’atur, sinó per lluitar contra l’envelliment de la població. “La gent jove marxa a estudiar a Barcelona i ja no torna, i molts acaben en altres països d’Europa”, explica l’alcalde, que indica que el projecte tira endavant “caldran enginyers i serà una oportunitat perquè tornin els joves que han marxat”.

El projecte, batejat com Ecocercs Energy, l’impulsa EMSpain Waste & Treatment, una societat constituïda el 2016 amb un capital social de 30.000 euros i que forma part de l’enginyeria manresana EMGrup, de la qual és administrador l’empresari Lluís Basiana. La societat assegura que ja ha fet una part menor de la inversió amb la compra dels terrenys i les instal·lacions de l’antiga central el 2018. Per finançar-ho, diu Josep Masoni, coordinador del projecte, “s’estan estudiant diferents opcions” de project finance, un sistema molt habitual, per exemple, en les renovables, en què es negocia amb la banca crèdits que s’aniran tornant amb els recursos que generi la mateixa instal·lació. És un finançament a mida per a cada projecte. Masoni assegura que s’estan buscant els socis i que no s’ha tancat cap opció, fins i tot la possibilitat que hi participi alguna entitat pública de crèdit.

De moment, explica el coordinador del projecte, no han començat les obres. Només s’estan fent algunes feines de desballestament de l’antiga central i s’està preparant la documentació per demanar abans de final d’any l’autorització mediambiental a la Generalitat. La idea és que la nova instal·lació, que aprofitarà part dels edificis de l’antiga tèrmica, comenci a produir l’any 2023.

“Intuïm que l’agenda del país no passa per la incineració”, assegura el conseller de Territori i Sostenibilitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, corrobora que no ha entrat cap expedient al seu departament. Per això no es vol pronunciar sobre el projecte en concret, tot i que recorda que la conselleria, si hi arriba la petició, haurà de tramitar la planificació urbanística i l’autorització mediambiental de la instal·lació.

Segons el projecte, la planta tindrà una potència de 30 megawatts (MW), amb una producció anual de 225 milions del quilowatts hora (kWh) -dels quals 30.000 s’utilitzaran per a les necessitats energètiques de la planta-, que és l’equivalent al consum de 76.400 famílies, és a dir, el 0,5% de tota l’energia generada a Catalunya.

La contrapartida, però, és el combustible que s’utilitzarà per produir l’electricitat: residus industrials. Per generar tota aquesta energia es preveu cremar 332.000 tones de residus cada any provinents de rebuig de la indústria del reciclatge del vehicle, biomassa i residus forestals, rebuig de la indústria del paper i rebuig industrial i d’empreses de reciclatge com els ecoparcs.

El Miquel, jubilat de la comarca, recorda a la vora de l’embassament de la Baells el que va passar amb l’antiga tèrmica de Cercs. “Si cremant carbó els van portar als jutjats, què passarà cremant residus?”, es pregunta. Els promotors del nou projecte asseguren que la legislació actual és molt restrictiva. Masoni afirma que les emissions “es minimitzaran al màxim” i que, tot i que a Espanya no hi ha cap altre projecte similar, en molts altres països europeus funcionen plantes similars.

Zoom

El medi ambient és clau en el projecte. La història pesa. La primera condemna a Espanya per delicte ecològic va ser, precisament, per a la central de Cercs. El llavors director, Ernesto Domingo Ibars, va ser condemnat el 1988 per l’Audiència de Barcelona a un mes d’arrest i 30.000 pessetes de multa, i el Suprem va elevar la pena el 1990 a vuit mesos de presó i una multa d’1,4 milions de pessetes. Fecsa, aleshores propietària de la central, va ser condemnada a una multa de 80 milions de pessetes (480.809 euros) per la pluja àcida provocada per les emissions.

La central té una història lligada a la industrialització i desindustrialització de la comarca. La Canadenca va construir la primera central tèrmica al municipi el 1931, quan a la vora del Llobregat s’acumulaven colònies industrials. La central actual va entrar en funcionament el 1971. Propietat de Fecsa, va passar després a Endesa, que la va vendre a Nueva Viesgo (després E.ON Espanya) el 2001. El 2011 E.ON va decidir tancar-la després d’haver esgotat les 20.000 hores de funcionament que establia el Pla Nacional per a la Reducció d’Emissions.

Però el tancament de la central va ser l’últim esglaó del declivi de la indústria a l’alt Berguedà. Primer va ser el tancament de la cimentera Asland, i la van seguir el tancament de les mines i la crisi del tèxtil, la qual cosa va canviar la fesomia de la comarca, com recorda el Miquel. L’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, destaca la importància de la iniciativa per a la “supervivència del territori”. “Hem intentat tirar endavant amb el turisme, però no podem viure només d’això, hem de viure també dels serveis i la indústria, ja que ens aporta un valor molt important en relació als sous i llocs de treball”, indica.

De cremar residus per produir energia se’n diu valoritzar. La normativa europea ho permet per reduir abocaments, però per davant posa altres opcions, com el reciclatge i la reutilització, és a dir, l’economia circular. El conseller de Territori, Damià Calvet, manté que “les xifres d’abocaments s’han de reduir”, però llança un avís: “Intuïm que l’agenda modernitzadora del país no passa per la incineració”.

Els promotors del projecte ja fa gairebé dos anys que hi treballen, però la discreció -per a alguns, secretisme- s’ha mantingut fins ara. La reacció, però, ha sigut immediata. ERC i la CUP ja s’han posicionat en contra del projecte i s’ha creat la Plataforma Antiincineradora de Cercs, formada per diferents moviments ecologistes. “No en sabíem res -diu Martina Marcet, portaveu d’aquesta plataforma-. Ni els partits de l’oposició ni el Consell Comarcal tampoc tenien cap informació”, explica.

La Plataforma s’ha activat ràpidament i ja ha publicat un manifest contra el projecte. “Treballarem en diferents fronts contra aquest projecte, però serà un procés llarg”, admet Marcet. De moment, els opositors al projecte demanen saber-ne els detalls. “La informació que hi ha fins ara és molt esbiaixada”, rebla la portaveu de la plataforma. A més, Marcet té molt clar que la central no serà la solució als problemes del municipi i de la comarca. “L’atur no és un problema al Berguedà, l’autèntic problema és l’envelliment de la població”, explica. No és difícil detectar-ho pels carrers de Cercs, on poca gent s’hi mou un dia de feina, i la majoria de persones que s’hi poden veure són d’edat avançada.

Per a la portaveu de la Plataforma, la manca d’informació fa difícil saber com afectarà a la població i, malgrat reconèixer que el Berguedà va patir una gran desindustrialització, ara creu que l’aposta han de ser el turisme i la producció agrícola de qualitat.