TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Les xarxes socials es rebel·len contra els seguidors falsos

Facebook s’alça contra els comptes falsos mentre la justícia nord-americana ja persegueix una empresa que infla perfils de famosos

Les xarxes socials es rebel·len contra els seguidors falsos / JORDI OLIVÉ Zoom

L’empresa Devumi, de Denver, Colorado, propietat de l’emprenedor German Calas, es dedica a fer-te cèlebre i famós per vies bastant poc ortodoxes. Per 3.900 dòlars t’aconsegueix 500.000 seguidors al teu compte de Twitter i per 30, et puja 250 “M’agrada” a YouTube. A la majoria de nosaltres ens pot semblar una fita bastant insubstancial i absurda, però el cas és que la fiscal general de Nova York, Letitia James, calcula que amb aquest negoci Devumi acumula beneficis de 15 milions de dòlars.

Òbviament, el problema és que els esteroides socials que Devumi fica al teu perfil són dopatge 2.0: en realitat amaga pràctiques fraudulentes amb què t’inflen els comptes de LinkedIn, Twitter, Vimeo, Pinterest o Soundcloud a força de seguidors falsos, “M’agrada” i altres estratagemes mitjançant robots, que es dediquen a donar aparença de realitat al teu perfil. Per a la gran majoria dels mortals aquest fet no té un valor excessiu, almenys no tant com per pagar 3.900 dòlars per tenir seguidors que en realitat ni llegeixen ni retuitegen el que fas o dius, que són figurins d’atrezzo o, si es vol, titelles manegades no amb una troca de fils sinó amb una xarxa d’ordinadors.

Però centenars d’actors, esportistes, polítics, músics, influencers i altres personatges ansiosos de notorietat per poder créixer socialment i, eventualment, aconseguir millors contractes en les seves respectives professions, van pagar importants quantitats de diners per aquests seguidors titella. La fiscal calcula que, en total, Devumi va dur a terme més de 250.000 accions entre seguidors falsos a Twitter, avals a LinkedIn, “M’agrada” a YouTube i Pinterest, visionats a Vimeo, etc.

La fiscal James vol ara obrir una causa general contra aquestes pràctiques, que també duen a terme altres empreses a més de Devumi, i prohibir-les a tot el país. “Els bots i altres comptes falsos han estat corrent desenfrenadament per les plataformes de xarxes socials, sovint robant identitats de persones reals per dur a terme el frau”, va declarar James davant les càmeres després d’anunciar la seva investigació el passat 31 de gener.

“Estem enviant un missatge clar: qualsevol persona que s’aprofiti de l’engany i la suplantació d’identitat està violant la llei i serà responsable”, va advertir, tot i que no va aclarir de moment si la persecució legal seria només contra les empreses que mouen els fils dels usuaris titella o bé si també arribaria als que se’n beneficien. En aquest cas, la causa podria desfermar una tempesta a nivell mundial, ja que hi ha sospites que Devumi l’han contractat no poques celebritats i, fins i tot, polítics en actiu.

Encara que Calas, l’amo de Devumi, nega els càrrecs, James investiga si els empleats de la companyia van arribar a introduir-se en comptes d’usuaris actius per manipular-les o bé si van robar fotos reals per construir perfils de seguidors falsos. De moment, James ha imposat a Devumi una multa de 50.000 dòlars per cobrir els costos de la investigació.

La causa de la fiscal general s’ha d’emmarcar en un escenari de rebuig general a les pràctiques socials fraudulentes a les xarxes, a les quals, des d’institucions i governs, es fa responsables de la manipulació de l’opinió pública a través de les campanyes de desinformació, així com de l’auge de polítics populistes, com Donald Trump o Jair Bolsonaro, sobre els quals hi ha constància que han inflat els seus comptes amb seguidors falsos i que han fet la seva carrera escampant fake news.

Un dels principals canals de difusió de notícies falses ha estat precisament Facebook, protagonista de l’escàndol del robatori de dades de comptes de Cambridge Analytica. No és estrany, en conseqüència, que el seu fundador i conseller delegat, Mark Zuckerberg, s’hagi posat a fer neteja de comptes falsos a la seva xarxa. De moment, ha anunciat que han esborrat més de 500 comptes amb nombrosos seguidors que escampaven informació falsa i treballaven amb xarxes de bots.

Segons Zuckerberg, una proporció important d’aquests bots pertanyien a l’agència de mitjans russa Sputnik. Però tot i la publicitat que ha donat a aquesta campanya, Facebook segueix sent assenyalat com un niu de desinformació, juntament amb Twitter i WhatsApp. Aquest últim canal també està lluitant contra les fake news limitant el nombre d’enviaments que es poden fer d’un mateix missatge.

A tots plegats se’ls acusa d’haver estat massa lents en la lluita contra aquest fenomen i de mirar abans pel seu propi interès econòmic que per la veracitat de la informació que es mou pels seus mitjans o per l’autenticitat dels comptes dels seus seguidors. Segurament, el paroxisme d’aquesta mandra a l’hora de perseguir les fake news és l’anècdota que explica que, durant anys, els líders del Daeix adoctrinaven islamistes a YouTube alhora que finançaven les seves guerres amb els anuncis de Coca-Cola que s’hi emetien. Al final, va haver de ser la mateixa marca de begudes la que amenacés amb deixar la plataforma si YouTube seguia consentint aquestes pràctiques.