BORSA
NATÀLIA VILA

La vida secreta dels ‘brokers’

Lluny de la imatge d’‘El lobo de Wall Street’ i de la promesa de fer-se ric treballant dues hores al dia, aquesta professió és un camí de solitud i tensió.

Marc Ribes cofundador de  Blackbird Broker i de l’agència catalana de valors Acapital BB amb 19 anys Ribes va demanar 50.000 pessetes al seu pare per comprar accions. Seguia les cotitzacions al teletext. La seva formació en finances el va portar a treballar, entre altres empreses, a Renta 4 i al banc d’inversió Morgan Stanley. Després va fundar la seva pròpia firma d’inversió. Rebutja la cobdícia i denuncia els enganys del sector. Diu que per ser independent cal “ignorar la multitud”. Zoom

“Si un banc t’ofereix una hipoteca multidivisa, tu en euros. Si un banc t’ofereix un tipus fix, tu variable. Si un banc t’ofereix tipus variable, tu fix. Pensa que la banca no és una ONG i, en general, el que és bo per als seus resultats acostuma a ser dolent per a tu”. El consell és d’un extreballador de Morgan Stanley, Marc Ribes, que va deixar voluntàriament aquest banc d’inversió nord-americà el 2007, just abans que esclatés la crisi, per discrepàncies amb les decisions de la direcció. Uns anys després, aquest jove d’Alcarràs va fundar el seu propi negoci: primer la firma independent Blackbird Broker, i després l’agència de valors ACapital BB.

Actualment Ribes, de 39 anys, és un expert en finances que viu 24 hores pendent de les borses i no se sent gens identificat amb la imatge que la societat té dels inversors. “ El Lobo de Wall Street és una pel·lícula entretinguda, però no reflecteix en cap cas la meva vida”, assegura. I afegeix: “Però si Di Caprio fa de delinqüent, home! Potser la pel·lícula que millor reflecteix com és aquest mundillo és La gran apuesta, aquesta sí”, precisa.

De fet, la història de Ribes desmunta molts dels mites que envolten la vida dels taurons de les finances i els gurus dels mercats. Fer d’inversor és, segons ell, “començar un camí solitari, de lluita constant, d’emoció incessant i un repte intel·lectual difícilment comparable a qualsevol altra activitat vital”. Una vida per a la qual cal estar preparat a nivell teòric i psicològic. “El coco no sempre aguanta tanta pressió”, diu Ribes. Defineix la seva feina com una batalla contra si mateix. “L’ego, la por, l’enveja, la cobdícia, la ira, la vanitat, el penediment, la negació de l’evidència, l’alleujament, l’esperança, la desesperació, la capitulació i la resignació s’ajunten formant un còctel emocional difícilment explicable i que només comprèn un operador de borsa”, exposa a l’inici del seu llibre Ignora la multitud (Profit Editorial, 2018).

Es defineix com una persona tímida, però admet que per dedicar-se a aquesta professió cal un punt de supèrbia que doni la confiança suficient per anar a la contra i suportar la pressió dels mercats. Ribes defensa que es pot fer especulació financera sense enganyar ningú. I aquesta fita la intenta aconseguir denunciant, de passada, la mala praxi que ha viscut en primera persona i que ara intenta combatre lluny dels bancs d’inversió.

“Per ser un bon ‘trader’ has de sortir del ramat”

“Recomano sempre allunyar-se de la multitud, de la massa -explica Ribes-, perquè quan tothom té pànic és quan s’estan generant les millors oportunitats, i quan tothom és cobdiciós i vol comprar més i més és quan es creen les millors oportunitats per vendre; per això és bo ignorar la multitud”. Ribes no triga a citar Gustave Lebon. Aquest sociòleg francès va fer diversos estudis i llibres sobre el comportament psicològic de les masses. “El que explica és totalment vigent, ho veiem actualment amb les manifestacions socials i polítiques”, assegura Ribes. I a la borsa. “Lebon diu que un individu pot tenir una conducta o manera de pensar intel·ligent i independent, pròpia, però quan forma part d’un grup aleshores la mentalitat de l’individu, generalment, passa a estar sotmesa al que fa o creu la multitud”, explica. “El pànic i la cobdícia s’encomanen molt de pressa i generen aquest efecte de moviments massius”, relaciona l’inversor. “¿Com pot ser, sinó, que es formés la bombolla de les tulipes a l’edat mitjana? ¿O que ara hi hagi una bombolla per les criptomonedes? Si et pots excloure de la multitud, pots aconseguir molts avantatges”, explica Ribes.

“Tothom pot ser ‘trader’ però calen molts diners”

Un dels mites que imperen en la visió dels operadors de borsa és que es pot aprendre i guanyar diners amb uns quants consells. Segons Ribes, es pot viure de la borsa “però no és tan fàcil com normalment es pinta”. Aquest inversor de seguida exposa dades: “Fixem-nos en les rendibilitats absolutes. Què necessito per viure de la borsa? -es pregunta aquest broker - Doncs primer capitalitzar un patrimoni”. És a dir, tenir diners. “La rendibilitat mitjana de la renda variable és d’un 10% anual; actualment, en un dels millors anys, als Estats Units en pots treure un 16%”, calcula. “Això vol dir que amb 100.000 euros de capital pots guanyar-ne 16.000 en un gran any; pots acabar fent-ho millor que els índexs i guanyar més, però no és gens fàcil”, explica.

“El trading professional té eines que et permeten l’apalancament, és a dir, operar a base de crèdit”, explica Ribes. Una pràctica que dona molta rendibilitat però amb uns riscos molt més alts. “Si s’opera en borsa amb aquestes eines a crèdit calen coneixements sofisticats de gestió monetària i de riscos que no s’aprenen, en cap cas, en dos dies; calen uns quants anys de formació”, adverteix.

Ara, aquest inversor d’Alcarràs està convençut que si ell ho ha aconseguit, tothom pot treballar de broker. Ell seguia les cotitzacions de la borsa al teletext, fins que el 1999 va demanar-li 50.000 pessetes al seu pare per comprar les primeres accions. “Tenia 19 anys, i crec que vaig comprar Telefónica o Santander”, explica.

A banda de diners, per viure de la borsa cal “un fort component psicològic”. “No tothom suporta la volatilitat; tot i que pensis que la inversió que has fet és coherent i bona, costa suportar les caigudes, encara que siguin momentànies”, admet Ribes. “Un exemple clar és la crisi del petroli: és igual el que digui o faci la multitud, la racionalitat diu que si el màxim productor del món és Veneçuela i a ells els costa treure petroli entre 25 i 40 dòlars, el preu del barril no baixarà més d’això o no durant gaire temps”, explica Ribes. “És que per sota d’aquest nivell no els surt a compte i, per tant, més d’hora que tard en deixarien d’extreure i això anivellaria l’oferta”, afegeix.

“Se’ns pinta com uns egoistes que només pensem en la pasta”

Cobdícia és una de les paraules que més rebuig genera a Ribes. “Als inversors se’ns pinta com uns egoistes que només pensem en la pasta, i no; també et pots fer trader o inversor perquè veus les injustícies que fa la gran banca i tens certa il·lusió de canviar-ho”, manté Ribes, que apunta directament a la banca i als brokers poc regulats. Durant la seva estada a Morgan Stanley, Ribes admet que va aprendre moltes coses però que també va tenir problemes d’insubordinació. “Ens feien una reunió al matí on ens donaven instruccions sobre les inversions que havíem de vendre”, apunta. Ell s’hi va rebel·lar.

Va aconsellar a un dels seus clients una opció que no era al menú del dia del banc i aviat el van cridar al despatx. “Pensava que em farien fora però van veure que la meva inversió tenia sentit”, explica al llibre. I s’indigna recordant una altra vivència: “Vaig veure com una inversió sobre ArcelorMittal, que els estudis deien que seria una bona inversió per a la pròxima dècada, va passar d’estar ben recomanada a desaconsellada en pocs dies: incomprensible”.

“En aquest sector acabes veient ben de pressa que la banca també té interessos i li acabes oferint al client el que li interessa al banc, no el que és el millor per a ell”, lamenta.

“Estic tot el dia pendent dels mercats”

“Els mercats comencen a les 8 del matí amb el Forex i, si vols, pots estar-ne pendent fins a la matinada, amb els mercats asiàtics; jo intento treballar de 9 a 5, però molts dies Wall Street està tens i estàs pendent de tot fins a les 10 o les 11 de la nit; i això passa molt sovint”, explica Ribes. “El dia del Brexit vaig estar 37 hores sense dormir, i moltes hores no fas res sinó observar i fer números”, relata aquest inversor que, a més, explica que “quan hi ha dies moguts” activa les alertes de les seves inversions per rebre avisos al mòbil i, si cal, llevar-se a revisar què està passant amb les carteres dels seus clients.

“Esclar que s’hi perden diners, molts, és normal”

Fent tot el que considera necessari, analitzant xifres, sectors i estadístiques, Ribes insisteix que la proporció més important és entendre que de cada deu operacions, sis surten bé i quatre malament. “El que he d’aconseguir és que amb les sis bones guanyi més del que perdo amb les quatre dolentes”, exposa l’alcarrassí. Per aquest mateix motiu no s’atreveix a recomanar inversions sense saber el cas concret. Però Ribes sí que té clar que la borsa nord-americana “patirà aviat una clatellada forta als sectors de consum i tecnologia”. A Europa, els valors que veu més segurs actualment són les empreses tradicionals. I s’aventura: “Nestlé, Covestro, Bayer, Telefónica... i evitar les modes, sobretot les nord-americanes!”, diu en referència a les empreses tecnològiques de què més es parla. Ribes no pot reprimir un altre consell. “La gent té un enlluernament amb Tesla; en paguen el mateix que per a BMW, amb tota la solera i patrimoni que té. No puc entendre com es deixen seduir per una empresa que no para d’allargar els terminis d’entrega, que està endeutada i és deficitària”, explica sorprès.

“No critico l’especulació però sí l’engany”

Ribes considera que haver passat per Morgan Stanley li ha aportat moltes coses positives però és crític amb la institució, on també va trobar que s’actuava en massa. “Et diuen que el client és al centre de tot, però hi ha una part d’ètica que s’ha de qüestionar i solucionar”, diu. Torna a recórrer a l’exemple d’ArcelorMittal i explica que els bancs només busquen generar comissions (que cobren quan obren i tanquen les operacions), i per això només volen “rotació, rendibilitats i diner, no pas fer evolucionar l’economia”, explica. “Hi ha un cert cinisme quan vius de les comissions... Imagina’t milers de traders trucant als seus clients recomanant-los comprar! L’acció puja sola i, aleshores, tots a vendre; i els clients contents perquè han guanyat un 5% o un 6% en una setmana; i tornem-hi”, explica per definir com s’atia la cobdícia en l’economia especulativa.

“No critico l’especulació, perquè soc conscient que m’hi dedico, el que critico és que s’enganyi i s’assessori malament de manera interessada”, diu seriós. “Critico els que diuen que et pots guanyar la vida amb 2.000 euros treballant dues hores al matí i passant la resta del dia al gimnàs; els que prometen aprendre en 90 dies, els gurus... perquè la gent ho acaba provant”, diu Ribes. La conclusió no triga a arribar: “I perden molts diners”.

Més continguts de l'emprenem