El renaixement dels competidors mediterranis

L'estiu passat els estrets carrerons del basar del casc antic de Tunis van tornar a omplir-se de gom a gom després de tres anys d’un ambient tediós. Entre els seus clients es comptaven força turistes occidentals, a més d’algerians i russos. “Aquest any s’ha notat una millora substancial del negoci. Encara bo, ja no podíem més”, suspira alleujat Firas Weslati, un jove venedor amb un look hipster que regenta una botiga de xals i tovalloles al mencionat basar de la capital. El sector turístic de Tunísia, com també el d’Egipte i el de Turquia, ha registrat un notable creixement durant els últims mesos que l’acosta als seus millors registres de la primera dècada del segle. Aquest estiu, molts hotels de les costes tunisiana, egípcia i turca han deixat enrere la crisi i han tornat a penjar el cartell de “complet”.

“Ha sigut un estiu molt positiu. Les dades són excel·lents i encarem el futur amb optimisme”, explica en una conversa telefònica Adel Masry, president interí de la Cambra d’Establiments Turístics d’Egipte. D’acord amb les últimes xifres disponibles, Egipte va acollir només durant la primera meitat del 2018 prop de 5 milions de turistes, que van deixar uns 4.800 milions de dòlars a les arques del país, cosa que representa un creixement del 77% respecte al mateix període de l’any passat. Les dades són excel·lents, sobretot si tenim en compte que el nombre de visitants estrangers ja havia crescut un 55% en el global del 2017, superant els 8,5 milions. De fet, segons l’Organització Mundial del Turisme, l’any passat Egipte va ser l’estat que va registrar el més gran increment anual de turistes a tot el món en termes percentuals.

La tendència tant a Turquia com a Tunísia és semblant, si bé les xifres són proporcionalment menys espectaculars. Del mes de gener al mes d’agost, un total de 27 milions de turistes estrangers van visitar Turquia, una xifra que constitueix un augment del 23% respecte al mateix període del 2017, d’acord amb els càlculs del govern turc. “Estem completament satisfets amb la millora tangible de tots els mercats. Esperem tenir una xifra rècord de visitants aquest any i arribar als 40 milions”, afirma Firuz Baglikaya, president de l’Associació d’Agències de Viatges de Turquia.

A Tunísia, els visitants estrangers arribats durant el mateix període van ascendir als 5,5 milions, un 18% més que l’any passat. “Els beneficis del sector encara van ser més elevats, fins a prop d’un 40%. No obstant això, la xifra és enganyosa, perquè en bona part respon a la brusca depreciació del dinar tunisià”, confia a l’ARA un funcionari del ministeri de Turisme.

En aquestes estadístiques hi ha l’explicació al retrocés viscut aquest estiu pel sector hoteler espanyol. I és que entre els establiments dels diversos països de la costa mediterrània hi ha una clara relació de vasos comunicants: els turistes que guanyen els uns, els perden els altres. Durant el mes de juliol, l’estat espanyol va rebre uns 10 milions de turistes, un 4,9% menys que l’any passat. A l’agost, el descens va ser de l’1,9%.

“L’estabilitat és la raó de la millora. Ara el país és més estable que en els últims anys “, sosté Masry. L’anàlisi també serveix per a Tunísia i Turquia. En una recent entrevista al diari Daily News Egypt, la ministra de Turisme, Rània Mashat, també apuntava un altre motiu: el suport al sector per part del govern i el reforç de les seves relacions amb les autoritats d’altres països per obrir nous mercats.

Els últims anys l’evolució del sector turístic ha sigut força semblant en els tres països, que van patir un autèntic annus horribilis el 2015 a causa de l’ofensiva d’atemptats conduïda per l’autodenominat Estat Islàmic. Sens dubte, el que va patir un cop més dur dels tres països va ser Egipte, que els quatre anys anteriors ja havia experimentat un notable descens en l’arribada de turistes a causa de la inestabilitat política que va seguir a la seva revolució. La tardor del 2015, el grup terrorista va reivindicar com un atac el sinistre d’un avió civil rus a la península del Sinaí en què van morir tots els seus 225 passatgers. L’any següent va ser una autèntica catàstrofe per al sector turístic egipci. El nombre de visitants estrangers va caure aproximadament fins als 5,2 milions, un terç de la xifra registrada el 2010.

A Turquia, l’onada d’atemptats jihadistes va ser rematada uns mesos després per un fallit intent de cop d’estat que va acabar d’espantar els turistes estrangers. El 2016, el país euroasiàtic va perdre prop de 10 milions de turistes, un 25% del total. En un principi, a Tunísia l’efecte dels vents de la Primavera Àrab sobre el turisme no va ser tan dramàtic com a Egipte gràcies a una transició democràtica més pacífica i reeixida. Però dos atemptats contra interessos turístics -el Museu del Bardo i una platja de Susa- l’any 2015, que es van saldar amb la mort de més de 50 visitants estrangers, van provocar el tancament de com a mínim 70 hotels.

El sector va poder capejar el temporal a força de rebentar preus i, sobretot, gràcies a l’arribada massiva de turistes de la veïna Algèria. El 2016 van ser gairebé dos milions, i van representar més del 35% del total. L’altre grup que va permetre salvar els mobles van ser els turistes russos, que es van triplicar després del tall de les connexions aèries amb Egipte com a conseqüència del sinistre aeri del Sinaí. Ara bé, no tots els turistes generen el mateix negoci. “Per sort, aquest any han tornat els francesos, i és una llàstima que d’espanyols encara n’hi hagi pocs. És que els russos i els algerians gasten poc”, es lamenta Weslati, mentre posa al seu lloc les tovalloles que alguns turistes han desplegat mentre decidien.

Per fi, els empresaris hotelers dels tres països encaren el futur amb optimisme. I els seus governants respiren alleujats. No en va, el pes del sector ha representat més del 10% del seu PIB en els moments de puixança. Ara bé, no està clar que la recuperació s’assenti sobre unes bases sòlides. ¿Aquesta millora podria resistir un nou atemptat contra interessos turístics?