Els punts negres del consumisme

Extret del llibre ‘El libro negro del consumo’, de Jordi Sabaté

Jordi Sabaté

3 min

Els punts negres del consumisme Punts bàsics

Màrqueting: Sabaté l’assenyala com un sector que massa sovint es dedica a amagar la veritat menys agradable dels béns de consum, ja sigui la pobresa nutricional dels aliments de lineal de supermercat o el fet que una crema hidratant de 900 euros sigui exactament igual que una altra de 30.
Perversió nutricional: als anys 70 ens van fer creure que el perill per a la salut eren els greixos i no els sucres; ara, ens trobem enmig d’una epidèmia de diabetis i obesitat infantil que posa en perill fins i tot el sistema sanitari. L’autor afirma que el nostre menjar de cada dia és ple de metzines metabòliques introduïdes per buscar el màxim rendiment econòmic.
(In)seguretat domèstica: el negoci de la seguretat domèstica creix dia a dia a base d’estendre la sensació d’inseguretat entre els que no fan servir els seus serveis d’alarmes. Sembla un sector seriós i ferm, però el cert és que entre el 2011 i el 2014 la majoria d’equips en cases, comerços i fins i tot caixes fortes de bancs no seguien la normativa de certificació tècnica marcada pel govern espanyol.
La roba que embruta el Tercer Món: la moda ràpida de marques com Zara, Lefties, H&M i altres amaga al darrere no només unes condicions laborals sovint extremes per als que la fabriquen, sinó també una brutícia ambiental que s’enganxa a les fibres i arriba al consumidor en forma de metalls pesants i disruptors endocrins.
Una enganyifa made in UE : el dièsel és el combustible per definició dels motors europeus i ha tingut un ascens espectacular des dels anys 90, tant al continent con a les illes. El que no sabíem era que els seus fums altament contaminants maten 400.000 persones cada any a la UE pels òxids de nitrògen (NOx). Qui ho va amagar? Els governs i els fabricants? És possible: el motor és la primera indústria a la UE i cal no mossegar la mà que t’alimenta.
Internet, la barra lliure: pensàvem que l’era digital seria una revolució, però ¿i si és una desil·lusió? L’autor considera que empreses com Uber, Amazon o Deliveroo, basades en internet, sovint acaben generant explotació laboral.
Farmàcia: el còctel entre món farmacèutic i la cerca de beneficis pot ser tòxic. Els últims anys hem vist proliferar tant caçadors de patents a punt de caducar (per apujar el preu dels medicaments un 400% a malalts terminals) com fabricants d’heroïna sintètica que es recomanava per al mal de queixals i tornava addictes el 40% dels pacients que en prenien. A més, l’externalització massiva de la fabricació d’antibiòtics ha suposat l’aparició de bacteris superresistents que maten 700.000 persones cada any.
Barcelona: el turisme ja és un fet global al qual ens hem d’acostumar, però l’autor opina que una anàlisi detallada del que provoca aquest moviment lúdic de persones d’un país a un altre ens descobrirà que, en el fons, només hi ha un desig d’espectacle similar al que podríem sentir per un concert dels Rolling Stones i que els ciutadans són comparses dins aquest escenari teatral.
El sector financer: els bancs de proximitat, que semblava que duien tota la vida al barri, resulta que han acabat marxant després de l’esclat de la bombolla del totxo. Però pel camí han deixat un reguitzell d’abusos, estafes i desnonaments que han marcat profundament la societat. No eren la “banca amiga de proximitat” que molts havien cregut. Hi ha hagut un abans i un després.
Quina solució proposa l’autor? Sabaté aplaudeix Ralph Nader, excandidat a les eleccions dels EUA, pare de l’activisme consumidorista i de la figura del prosumer, el consumidor conscienciat que aprèn a llegir etiquetes nutricionals, que sap defensar-se dels abusos dels bancs, que cerca l’energia neta i que s’organitza a les xarxes per pressionar els governs perquè posin al seu lloc les farmacèutiques que es passen de la ratlla.