ECOLOGIA
PAULA CLEMENTE

Si et preocupa el medi ambient, el millor és que compris un arbre de plàstic

La reutilització del producte fa que la balança s’inclini a favor d’aquest material, tot i la mala fama que té

Si et preocupa  el medi ambient, el millor és que compris un arbre de plàstic / ELIA KELLY Zoom

Per Nadal, ¿avet natural o de plàstic? El debat entre aquestes dues opcions té quasi tantes arestes com puntes té un d’aquests arbres. Els arguments bàsics a favor d’una opció o de l’altra són, en resum, que el primer és natural i, en conseqüència, transformable en compostatge i el segon és directament reutilitzable. Quina solució hem de triar, per tant? L’ARA ha parlat amb diferents experts i, tot i que cap d’ells acaba de decidir-se, sembla que es perceben menys qualitats nocives per al medi ambient en la versió de plàstic. La qüestió, però, és que es tracta d’una discussió molt més complexa.

Si ens basem en la durabilitat, és millor el de plàstic, segons explica amb certes reserves una portaveu de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (Rezero). Ara bé, ha de ser un producte fet d’un material fàcil de reciclar, ja que si té una capa de metall, per exemple, es complica la cosa. “S’han d’aplicar els criteris de consum responsable”, resumeix Anna Peña, responsable de comunicació de Rezero. I quins són? Primer, plantejar si és necessari comprar el producte o si hi ha la possibilitat de pagar per un servei; després, tenir en compte la durabilitat del producte, així com els materials del qual està fet, i que sigui producte de proximitat.

“Només un 5% dels arbres sobreviuen: acaben asfixiats per la calefacció i els guarniments”

Pel que fa a l’avet natural, tot dependrà d’on vingui, però en general “hi ha una despesa al plantar-lo a casa, i després serà un residu que s’ha de portar en un punt de recollida i s’ha de processar: no tots els ajuntaments els recullen i, si ho fan, no sempre està clar què en fan”, aprofundeix Laia Tresserra, directora d’Opcions, cooperativa per al consum conscient. “I si ve de prop, segur que no és un arbre autòcton: per tant, està ocupant sòl agrícola”.

Hi ha maneres de fer bé el procés, “però no deixa de tenir un transport associat, un consum d’aigua i una ocupació del sòl”, afegeix Tresserra. “Si es compra un arbre artificial que encara que vingui de la Xina durarà 50 anys, només dependrà de la qualitat del material perquè la balança s’inclini cap a un costat o cap a l’altre”, explica. El plàstic té molt mala fama, assenyala, i efectivament fer un sol ús d’un arbre de plàstic és la pitjor de les opcions, “però si és un plàstic que durarà anys i ens evita un transport de 12 hores, la balança estaria a favor del plàstic”.

Des de l’òptica de Greenpeace, però, cap de les dues opcions és vàlida. “Per a la fabricació del plàstic s’utilitzen hidrocarburs i altres derivats del petroli, i el mateix procés de fabricació és molt contaminant”, exposa l’equip de boscos i plàstics de l’ONG. Però, en la mateixa línia, “s’hauria d’avaluar si té sentit que per a pocs dies es disposi d’un exemplar [natural] amb poques possibilitats de sobreviure”. Les replantacions, diuen, no acostumen a tenir èxit: “Només un 5% dels arbres sobreviuen, ja que acaben asfixiats per la calefacció i els guarniments de Nadal”.

Dit tot això, les tres veus coincideixen que la millor opció és buscar la manera de no comprar cap dels dos formats, sinó llogar-lo, decorar un altre tipus de planta que hi hagi a casa o conformar-se amb un arbre comunitari. “La recomanació no és no comprar arbre de Nadal, sinó informar-se una mica i explorar on es pot incidir per reduir l’impacte mediambiental de la decoració de Nadal en general”, diu Laia Tresserra. “Si et costa renunciar a l’arbre, no hi renunciïs: renuncia a una altra cosa”, conclou.