Criptomonedes
PAULA SOLANAS

El perill de les criptomonedes

Les empreses es llancen a finançar-se amb aquest polèmic sistema, que els supervisors veuen amb suspicàcia

El perill de les criptomonedes Zoom

Durant una de les primeres febres especulatives de la història, una collita de 40 bulbs de tulipans es va arribar a vendre per 100.000 florins a l’Holanda del segle XVII. Aquesta setmana, a Tarragona s’ha venut el primer pis que només acceptava un pagament en criptomoneda: 40 bitcoins, en concret. Les divises digitals s’han convertit en un dels temes més presents durant el 2017, sobretot per la cotització embogida del bitcoin durant l’últim any, però també perquè cada vegada n’hi ha de més tipus i perquè ja s’està començant a normalitzar el seu ús com a font de finançament alternativa per a les empreses. És el que s’anomena una initial coin offering -o oferta inicial de moneda, més coneguda com a ICO, per les sigles en anglès-, un concepte que descriu el naixement d’una nova criptomoneda.

La sortida al mercat d’una d’aquestes divises funciona d’una manera no gaire diferent de quan es debuta a la borsa, tot i que sense la mateixa (i exigent) supervisió a què se sotmeten les empreses cotitzades. Es dissenya un projecte per desenvolupar una nova criptomoneda i s’ofereix als inversors la possibilitat de comprar-ne a un preu determinat abans que entri en circulació. En general, es tracta d’empreses basades en el blockchain (o tecnologia de la cadena de blocs), una espècie de base de dades que registra cada transacció que hi passa per fer-les més segures. D’aquestes cadenes, n’hi ha moltes, públiques o privades, i aplicades a cada cop més usos. No obstant això, en els últims mesos companyies alienes al món tecnològic han anunciat que volen fer el mateix pas i emetre la seva pròpia criptomoneda per finançar-se.

És el cas de l’empresa catalana de menjar a domicili Home Meal, la propietària de la cadena Nostrum. A finals de desembre, el seu conseller delegat, Quirze Salomó, va anunciar el llançament de la seva pròpia ICO, amb la qual l’empresa espera captar prop de 50 milions d’euros emetent una nova criptomoneda, anomenada Meal Token.

Zoom

Segons Anna Inetskaya, directora comercial de Home Meal i professora d’innovació tecnològica de la UPC, “es tracta d‘un pas més en l’estratègia de distribució de l’empresa”. La companyia encara no ha concretat tots els detalls d’aquesta proposta, que avançarà en les pròximes setmanes. El que sí que ha explicat és que la ICO s’estructurarà a Suïssa, un dels països que ha vist amb més bons ulls el boom de l’emissió de criptomonedes. El regulador del país helvètic ha optat per donar seguretat jurídica a aquestes operacions i n’ha acollit una bona part en l’últim any.

Segons la publicació especialitzada CoinDesk, fins ara a tot el món s’han aconseguit fons per valor de més de 3.500 milions de dòlars a través d’aquest mecanisme. Per a Anna Inetskaya, aquestes dades descarten que s’estigui produint una bombolla, ja que el mercat només representa una desena part del que es va arribar a invertir durant la crisi de les puntcom. Companyies globals com Telegram, la filial alemanya de Telefónica, Kodak o fins i tot el govern de Veneçuela (que ha creat Petro, una criptomoneda lligada al preu del petroli) també han agafat aquest tren. En el cas de Kodak, la reacció del mercat va ser embogida: el valor a la borsa de la companyia es va triplicar després d’anunciar que crearia una criptomoneda. Segons Inetskaya, una de les motivacions principals és que els permet fer créixer nous projectes de manera paral·lela a la seva activitat. “És un finançament que no dilueix els accionistes, sinó que manté l’estructura mentre crea solucions més fàcils per als consumidors”, apunta.

Precisament, un dels dubtes que persegueixen les monedes digitals és la seva liquiditat. En els mercats tradicionals, les operacions es regeixen per l’obsessió dels inversors per comprar barat i vendre car. Tot i així, alguns experts qüestionen que el mercat secundari on s’intercanvien les criptomonedes pugui respondre sempre de la mateixa manera. “Es com quan m’agrada un quadre i el compro pensant que el pintor es farà famós. Pot ser un èxit o no valer res”, afirma Jesús Palau, professor d’economia i finances d’Esade. Per a l’acadèmic, el món de les ICO es tracta d’un instrument amb molta opacitat i que en moltes ocasions es fa servir sense cap contrapartida, ja que no es basa en un actiu.

Zoom

Les crítiques i l’escepticisme han provocat que la criptomoneda s’hagi guanyat enemics de la talla de l’inversor i guru Warren Buffett. El magnat nord-americà ha afirmat aquesta setmana que les divises digitals “tindran un mal final”. “Quan passarà o com, no ho sé”, va afegir el financer, però va assegurar que la seva firma “no té en propietat cap criptomoneda ni ha mantingut cap posició sobre elles”.

De fet, el fenomen ha provocat que les autoritats i els reguladors també comencin a demanar cautela amb l’emissió de criptomonedes. L’Autoritat Europea de Valors i Mercats va publicar el novembre passat dos comunicats sobre els riscos que pot comportar una ICO per als inversors i les mateixes empreses que les llancen. “El preu de la moneda o el token és extremadament volàtil, i els inversors potser no les podran intercanviar per un període de temps prolongat”, apuntava l’organisme. És un risc similar al que va passar amb les preferents: quan el mercat secundari es va assecar, els inversors no van poder recuperar els diners.

El regulador de la borsa espanyola, la CNMV, també té un ull posat sobre el tema. L’organisme ha posat en marxa un grup de treball conjunt amb el Banc d’Espanya per analitzar-ho i començar a proposar normatives. “Moltes ICO han de quedar subjectes a les regles aplicables a l’oferta i distribució de valors convencionals, com ara l’aprovació d’un fulletó informatiu. En tot cas, el fenomen és molt variat i cal una anàlisi cas per cas”, apunten des de la CNMV.

“És una manera àgil de captar finançament, però sempre que darrere hi hagi un model de negoci que tingui sentit”, matisa Alejandro Gómez de la Cruz, advocat especialitzat en blockchain i conseller delegat de la plataforma Icofunding (que ha participat en el desenvolupament de l’emissió de Nostrum). És el que el sector ja ha batejat com a tokenomics -l’economia dels tokens -, un sistema en què els actius es poden representar de manera digital perquè les transaccions siguin més ràpides i globals.

Quan es llança una criptomoneda, explica Gómez, es poden emetre dos tipus de tokens. Cal diferenciar entre els anomenats tokens d’utilitat i els de seguretat. Els primers donen accés a un producte o servei (per exemple, es poden bescanviar per l’accés al videojoc d’una empresa). En canvi, els segons impliquen que l’inversor pot rebre a canvi un valor, com ara deute o participacions, i per tant, poden estar subjectes a més regulacions.

“Normalment, si el projecte va bé, la criptomoneda pujarà de preu”, explica Juan Caubet, doctor en seguretat informàtica i director de la unitat del centre tecnològic Eurecat, que investiga la tecnologia blockchain. Per a Caubet, el principal problema és quan darrere del naixement d’aquestes divises no hi ha una iniciativa amb cara i ulls. L’acadèmic denuncia que hi ha criptomonedes que es creen sense l’objectiu de solucionar una necessitat real i s’acaben convertint en un blanc fàcil per a l’especulació. La SEC, el regulador de la borsa dels Estats Units, ja ha intervingut en alguns d’aquests projectes per acusacions de frau. Un dels casos recents més curiosos és el dels fundadors de la start-up Confido, que van desaparèixer del mapa després d’aconseguir 375.000 dòlars en la seva emissió.

Zoom

Un dels símptomes de l’auge de la criptomoneda és que el perfil del seu inversor ha fet un salt important. Com explica Alejandro Gómez, al principi els propietaris d’aquestes divises digitals eren sobretot persones del món tecnològic que rebien bitcoins o altres criptomonedes com a pagament. No obstant, l’expert apunta que de seguida s’hi han afegit els fons d’inversió i family offices que veuen el sector com una inversió atractiva. L’última peça d’aquest trident és la més amateur. Cada cop més particulars inverteixen en criptomonedes, gràcies a aplicacions en forma de cartera digital -CoinBase és la més coneguda- que faciliten les operacions.

Aquest és el cas del Dani. Té 26 anys i fa uns mesos va començar a comentar el tema amb un company de la feina. “Van començar a sortir moltes notícies per Twitter i vaig decidir fer una mica de recerca”, explica. Aleshores va fer una inversió inicial de 4.500 euros, sobretot en bitcoins i ethers (l’altra gran moneda digital) “no per guanyar diners, sinó per jugar”. Un mes després, els diners que hi va posar li havien generat uns beneficis del 200%, o el que és el mateix, la seva cartera s’ha multiplicat per tres en 30 dies. “Tinc molts amics que hi han posat 100 o 300 euros i tots han obtingut el mateix volum de beneficis”, assegura.

Ara encara no ha decidit quan retirar la inversió, encara que no creu que hi deixi més d’un any els diners que ha acumulat. De fet, pensa que encara que el seu valor baixi no vol dir que tot el que envolta les criptomonedes sigui especulatiu. “Jo vaig posar-hi més diners dels que volia al principi perquè trobo que la tecnologia blockchain serà revolucionària i canviarà la manera de treballar de molts sectors”, apunta.

Fins que els reguladors en treguin l’entrellat, la festa continua i la tecnologia persisteix per ser més rellevant que mai en el joc dels diners.

Més continguts de l'emprenem