ENERGIA
XAVIER GRAU

El nou model que amenaça l’oligopoli elèctric

Els desconeguts PPA permeten a les petites energètiques esgarrapar quota de mercat als gegants del sector

El nou model que amenaça l’oligopoli elèctric / FELIP ARIZA Zoom

L’any 2009 es donava per tancada la liberalització del mercat elèctric a Espanya. Però deu anys després, les cinc grans companyies del sector continuen dominant el mercat, i malgrat que les noves comercialitzadores no han parat de créixer, no han arribat ni al 7% de quota total, segons les dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Davant les cinc grans empreses del sector -Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Viesgo (ara propietat de Repsol)-, les petites comercialitzadores han anat esgarrapant molt lentament clients. Però un nou model de negoci nascut sota el paraigua de les renovables permet a petites companyies, com les catalanes Holaluz, Som Energia, Factorenergia i Audax, accelerar el creixement.

Les petites elèctriques han guanyat més de 423.000 clients el 2018. A banda de la seva feina comercial i de màrqueting, han trobat en els PPA ( power purchase agreements ) el sistema que les ajuda a ser més competitives en les seves ofertes. Bàsicament perquè poden esquivar el mercat elèctric. Un PPA és un acord a llarg termini entre una companyia comercialitzadora i una empresa generadora d’electricitat. Totes dues, en principi, hi guanyen: la comercialitzadora obté el subministrament d’electricitat a llarg termini a un preu fixat prèviament i al marge del mercat. Només li cal buscar els clients per vendre l’electricitat que ha contractat. Per al generador, el sistema també és bo. Sap quins ingressos tindrà a llarg termini i, per tant, pot fer els càlculs exactes per finançar la instal·lació i obtenir-ne un marge. I els bancs i fons d’inversió poden finançar els nous projectes eòlics i fotovoltaics amb més seguretat: saben quina serà la inversió i quins ingressos generarà en un període de temps suficient per amortitzar-la. “Amb els PPA redueixes el risc per a totes les parts”, explica Miquel Cabré, enginyer i expresident d’Eoliccat. De fet, apunta, per finançar bancàriament projectes de renovables un PPA “és gairebé una exigència”.

Lluny queda, doncs, el model basat en les primes -subvencions a les instal·lacions-, que quan van arribar les vaques magres i es van retallar van posar en perill el retorn econòmic per als inversors. Un sistema que va dur Espanya a ser l’estat amb més demandes davant l’organisme d’arbitratge del Banc Mundial, el CIADI, amb 34 denúncies per valor d’uns 7.000 milions d’euros.

El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) proposa un augment important de les renovables, amb més de 37 GW nous a Espanya, cosa que representaria un increment del 530%, i del 114% en eòlica. Els deu anys vinents s’esperen inversions per valor de 30.000 milions d’euros en renovables, i els PPA “garanteixen inversions en energies renovables i que els consumidors aconsegueixin preus estables en un futur i, a més, una garantia de subministrament d’electricitat 100% renovable”, diu la consultora Aleasoft.

“Hem passat de captar 300 clients diaris a 500”, explicava fa un parell de mesos Carlota Pi, cofundadora d’Holaluz. Un creixement basat en una bona oferta molt competitiva que només es pot assolir si es té assegurat el proveïment d’energia a un preu competitiu. Per això Holaluz ha signat els primers PPA el 2018 amb Raiola Future i EDF Solar, que sumen ja 140 megawatts (MW), i l’objectiu és arribar als 1.000 MW l’any 2021. Una altra elèctrica catalana, Factorenergia, també va signar l’any passat un PPA amb Enhol. Un acord de compra d’energia a vint anys que permetrà posar en marxa dos parcs eòlics a Navarra, amb 90 MW, que podrien proveir 80.000 famílies amb energia 100% renovable.

Zoom

Entre les empreses catalanes del sector, la més activa ha sigut Audax, que ha signat PPAs de rècord. El març del 2018 en va signar un amb Cox Energy, un contracte que va marcar una fita històrica en el mercat energètic al convertir-se en el principal acord subscrit per comprar energia produïda amb tecnologia solar fotovoltaica fins aleshores. Però el va superar el febrer passat amb un altre acord amb WElink Group, que es va convertir en el més gran a escala mundial amb un total de 708 MW de potència instal·lada.

Els resultats del model són clars. Segons les dades de la CNMC, la quota total de mercat de les petites comercialitzadores el 2012 era d’un 1%. Des d’aleshores ha anat pujant un punt percentual anual, per tancar el 2017 amb un 6% i el tercer trimestre del 2018, última dada disponible, en un 6,6%.

Els avantatges dels PPA els explica Daniel Pérez, responsable legal d’Holaluz. “Dona estabilitat i disminueix la volatilitat” dels preus, “una espècie de cobertura”. A més, explica, t’assegura disposar de l’energia renovable que has garantit als clients. Però també té els seus riscos, explica Pérez, i es pregunta: “¿Què passaria, sent com són a llarg termini, si els preus futurs se situen molt per sota del que has signat?” Aquest expert posa l’exemple de Califòrnia, on la gran capacitat d’energia solar instal·lada ha fet que, almenys durant determinades hores del dia, els preus de l’electricitat s’hagin enfonsat. Per a Miquel Cabré, pot acabar passant que acabis comprant la llum més cara que el preu del mercat en algun moment, “però es difícil que algú s’hi enganxi els dits”.

A més, els PPA han creat un nou model de desintermediació al mercat. Grans empreses i corporacions signen directament un acord d’aquesta menaamb un productor. Als Estats Units aquests PPA corporatius ja estan força desenvolupats, amb tecnològiques com Amazon, Facebook i Google al capdavant. Les compres corporatives d’electricitat van augmentar un 109% el 2018, segons un informe de Wood Mackenzie Power & Renewables.

Les grans elèctriques han anat perdent quota de mercat, tot i que el nombre global de clients a Espanya ha augmentat fins a superar els 29,3 milions. Endesa, per exemple, que el 2010 tenia el 44% de quota de mercat, ara se situa per sota del 35%. Iberdrola, que en tenia el 36%, ara tot just supera el 34%. Naturgy ha augmentat lleugerament, passant del 15% el 2010 al 15,6% actual, un percentatge que se situa per sota del seu màxim, que va assolir el 2013 amb el 17%.

Però si se segmenta el mercat, la queixalada de les comercialitzadores independents als grans grups elèctrics és superior entre els clients empresarials, on la liberalització és més gran, que entre els clients domèstics. Al tancament del tercer trimestre del 2018, les petites comercialitzadores independents tenien en conjunt una quota de mercat del 29,2% en petites i mitjanes empreses (pimes) i del 25,7% en el mercat industrial. La tendència de les petites elèctriques independents de guanyar quota de mercat es manté. Segons les dades de Competència del tercer trimestre del 2018, un de cada quatre clients que van canviar de companyia en el mercat liberalitzat va deixar una de les cinc grans elèctriques per anar a una petita comercialitzadora.

Guanyar clients és l’objectiu principal de les empreses energètiques. Però no tot s’hi val. La CNMC vol frenar les pràctiques que no s’ajusten a la llei, o a l’ètica. Ja hi ha hagut sancions per fer canvis de contractes sense el consentiment del client. Uns expedients iniciats per les denúncies dels afectats o d’organitzacions de consumidors.

Però també s’utilitzen uns altres mecanismes. Per exemple el mystery shopper (comprador misteriós), un sistema en què empleats d’una empresa especialitzada contractada per la CNMC es fan passar per clients reals. I les conclusions no són gaire encoratjadores. La informació que donen algunes comercialitzadores respecte a la tarifa regulada “és millorable”, i en alguns casos “utilitzen expressions negatives per dissuadir els consumidors de contractar tarifes regulades i els animen a contractar ofertes al mercat lliure”.

La CNMC, que també analitza el “soroll a les xarxes socials” relacionat amb el sector energètic, considera que les situacions que s’han detectat fan necessària la seva actuació de regular el sector i que s’obligui les empreses a establir procediments de control de qualitat “per evitar que hi hagi enganys en la contractació”.