TRANSPORT
PAULA CLEMENTE

“La millora del tren acabarà amb el cotxe compartit”

Científica de l’Agència Espacial Europea i experta en la intel·ligència artificial a l’automoció, Inma Martínez explica cap on va la indústria dels cotxes 

“La millora del tren acabarà amb el cotxe compartit” Zoom

El clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya organitza el quart Míting d’Auto i li cedeix a ella la conferència principal. Diuen que al president del conglomerat li van entusiasmar les seves idees i visió de futur. Inma Martínez és científica de l’Agència Espacial Europea i experta en intel·ligència artificial (IA) al món de l’automoció.

De formació és filòloga, però va ser un màster als Estats Units el que li va obrir les portes al món empresarial britànic. Allà, diu, busquen notes boníssimes d’excel·lents universitats “i ja et formaran després al seu gust”. Així va arribar a Goldman Sachs, i va marxar a diverses start-ups fins arribar a Nokia, on es va involucrar en un dels primers projectes de cotxe connectat del món. I d’allà, a descobrir el que aquí exposa.

1.La quantitat de software que hi ha als cotxes és “aclaparadora”, explica Inma Martínez. I anirà a més. “Ja no es tracta de si el cotxe està propulsat per electricitat o petroli, això és menys important”, sentencia l’experta. Per a ella, el que importa és la gran quantitat de càlculs i el que les persones faran dins del vehicle. “Hi ha gent que treballa molt lluny de casa seva, que fa una bestiesa de quilòmetres per arribar a la feina i els cotxes poden ser minioficines”. Agafar trucades, dictar correus electrònics, respondre’ls per ordre del conductor... Els automòbils, en definitiva, es convertiran en espais connectats on es podran fer moltes més coses que conduir.

2. Anglaterra i Alemanya van, en aquest sentit, molt avançades. L’experta en IA i automoció utilitza l’exemple d’unes caixes que, des de fa tres anys, els conductors del dos països porten dins del cotxe perquè registri la seva forma de conduir. Així -sempre que demostrin una conducció prudent-, poden optar a assegurances més barates. “Ara, els fabricants de cotxes inclouran aquesta caixa negra directament, perquè tothom la tingui”, vaticina. La capacitat d’aquests tipus de dispositius arribarà tan lluny, diu, que el cotxe sabrà fins i tot quan ha d’anar al mecànic.

3. D’aquí deu anys, diu Inma Martínez, ningú voldrà conduir: tothom sabrà que la màquina pot fer-ho molt millor. “La família, els amics, els veïns... tractaran de boig qui vulgui fer un viatge llarg conduint ell”, riu l’especialista. Deu anys no semblen tants i, en canvi, el panorama que exposa està molt lluny del que hi ha avui. “Només fa deu anys que podem tenir imatges de com el cervell crea els pensaments: fa deu anys no es podien fer fotos de les sinapsis”, justifica. El fet diferenciador és la computació i que les màquines tenen capacitat d’anàlisi. “La tempesta perfecta: ara és quan es poden fer coses”, afirma.

4. El problema, però, és que ja fa temps que es dibuixa l’arribada del cotxe autònom... però no arriba. “Quan les empreses envien notes de premsa, expliquen romanços”, respon l’experta. “Us venen una espècie de suc màgic que sona a columpiada a les persones que som dins la indústria”. Un cotxe així trigarà encara ben bé deu anys a arribar.

5. Mentrestant, temps de parlar d’aquest aterratge. Per exemple, que quan els cotxes autònoms vagin sols, no necessitaran senyals de trànsit. “Les ciutats del món que ja ho saben estan posant a concurs el desenvolupament urbà de les ciutats del futur”, explica Inma Martínez. El cotxe autònom, doncs, no serà un esdeveniment purament automobilístic. “Totes les ciutats s’hauran de redissenyar”, assegura. “S’haurà de pensar per on van les persones, les bicicletes, els patinets...” El cotxe, gràcies a sensors de 360 graus, podrà esquivar i adaptar-se a tot el que passi al seu voltant sense cap objecte intern que l’hi indiqui.

6. El que no està tan clar és què passarà amb els cotxes voladors. Uber ha llançat fa poc imatges d’un vehicle d’aquest estil. “Això no es pot posar als carrers”, assevera Martínez. “Necessitaran que el regulador els creï un permís”. I és un vehicle que no s’ha vist abans. “Què es? Un helicòpter? Un cotxe?”, es pregunta. “Els fabricants creen i ensenyen les seves creacions al món, però després això s’ha d’autoritzar”. Potser a Nova York o a Sao Paulo, segueix, on totes les persones riques van amb helicòpter, té sentit. A Londres, que té un espai aeri severament restringit, cap ni un.

7. Un altre model al qual Martínez veu data de caducitat és al de la mobilitat compartida. L’experta assegura que avui funciona perquè a molts països els trens i transport de llarga distància no funcionen gaire bé. “A Anglaterra, Alemanya i en cert grau a Espanya, en tren vas on vulguis, però als Estats Units, no”, diu. En resum: “En la mesura que certes infraestructures com el tren creïn més valor i et portin allà on vulguis, això de compartir cotxe s’acabarà”.

8. Ara, tot això té poca importància si atenem a la seva última reflexió: la revolució industrial que just s’enlaira, la cinquena, és a l’espai. “Es tracta de la gran quantitat d’infraestructura que es muntarà a l’espai i a la Lluna”, especifica. “Indústries com la del automòbil ja s’han associat amb les agències espacials”. La Lluna, afegeix, té els seus vehicles lunars, tractors i, en definitiva, molta maquinària que ja corre per allà. “Les empreses ja hi estan ficades”, assegura.