Un mapa interactiu per acabar amb les rebaixes sense ètica

Com podem saber quin impacte social i mediambiental tenen les marques que comprem? Aquesta és la pregunta que obsessionava Ignasi Eiriz des de feia un any i mig, i a la qual no trobava resposta als aparadors de la majoria de botigues de roba. Aquest estudiant de publicitat i relacions públiques de la Universitat Pompeu Fabra és el creador d’Ethical Time, la primera aplicació de moda sostenible d’Espanya, que vol ser un punt de trobada per a totes les marques que comparteixen principis ètics. “Vaig decidir que no volia continuar comprant roba que fomentés l’explotació laboral”, defensa el fundador.

Aquesta missió s’ha materialitzat a través d’un mapa interactiu per identificar ràpidament en quines botigues podem comprar amb la consciència tranquil·la. L’aplicació permet filtrar els establiments segons diferents paràmetres de sostenibilitat. “No hi ha blanc o negre, ètic o no ètic, sinó molts filtres per comprar de manera més sostenible”, matisa Eiriz. Així doncs, la plataforma permet separar per categories, com ara si la marca garanteix el treball digne, si fa servir materials sostenibles o si produeix a nivell local. Per donar més visibilitat a les marques que porten la bandera de la moda sostenible, Ethical Time ha decidit no incloure les botigues de roba de segona mà, ja que aquestes serien les més habituals.

De fet, l’aplicació pretén desmuntar alguns mites al voltant de la moda sostenible: per exemple, que només es pot adquirir a un preu poc assequible o que respon només a l’estètica hippie. Eiriz també destaca que hi ha cadenes que segueixen aquests passos i posa el cas de la basca Skunkfunk -amb tres botigues a Barcelona-, que té gairebé una trentena de botigues en països com Portugal, Suècia, els Estats Units i Xile. Tot i així, l’estudiant es mostra escèptic amb els intents que han fet fins ara la majoria de grans grups tèxtils. “El fast fashion mai serà sostenible per molt cotó orgànic que es faci servir”, opina Eiriz, que destaca que els canvis que han impulsat aquests grups no els han permès ajustar-se als valors de la moda ètica.

El petit de quatre germans, el fundador de l’aplicació va créixer acostumat a reutilitzar la roba. És per això que es reivindica com un defensor de l’ upcycling, les tècniques que s’utilitzen per transformar materials fets malbé en peces noves. Segons Eiriz, els teixits que tria una marca també diuen molt dels seus valors, així com un component menys conegut: els tints. “Quan són artificials generen molts problemes, però les empreses els fan servir perquè durin més i no destenyeixin”, afirma.

El projecte ha nascut a la universitat i encara no compta amb gaire recursos econòmics. És per això que Ethical Time ha llançat una campanya de crowdfunding per finançar el llançament de l’aplicació. L’arribada està prevista a l’abril, coincidint amb l’aniversari de l’accident al Rana Plaza, la tragèdia que va causar més de 1.100 morts en un complex tèxtil a Bangladesh amb acords de producció amb grans cadenes del món de la moda. La campanya fa dues setmanes que està en marxa i ja ha recaptat més de 15.500 euros dels 20.000 que vol aconseguir. Aquests diners es destinaran sobretot al disseny final i al desenvolupament de l’aplicació i la pàgina web.

Per a Eiriz, la manera de completar el cercle passa per crear una comunitat d’usuaris a través d’una subscripció anual. “Amb una quota de vint euros a l’any podrien tenir accés a descomptes, ofertes exclusives o concursos”, diu. Precisament, el fundador ha batejat el projecte amb el nom d’Ethical Time perquè vol estendre la idea a altres àmbits del consum, i la iniciativa s’ha constituït com a associació sense ànim de lucre. De fet, un cop hagi acabat els estudis no es veu treballant en el món de la moda, sinó en projectes relacionats amb la innovació social.