Els lots de Nadal es reinventen o desapareixen

Abans-d'ahir, com és tradició a Freixenet, els treballadors de l’empresa van poder recollir el pollastre que l’empresa els regala tradicionalment per Nadal. Fins i tot podien triar entre endur-se’l viu o mort, una gestió amb una logística complicada en la qual intervé fins i tot el comitè d’empresa, segons asseguren fonts de la cavista a l’ARA. Aquesta particular panera de l’històric celler no s’acaba aquí: els treballadors també reben un pernil, torrons, productes típics de Nadal i, esclar, ampolles de cava. És, de llarg, la panera més completa d’entre totes les grans empreses consultades per aquest diari les últimes dues setmanes.

De fet, la tradició de les paneres i els lots s’ha vist molt afectada per la crisi. Ni Gas Natural, ni Telefónica, ni Seat, ni Vueling, ni Ficosa, ni CaixaBank, ni el Sabadell: cap d’aquestes companyies emblema destina una part del seu pressupost a fer un regal als treballadors. Tampoc en fan les noves que s’han establert a casa nostra, com Amazon. Algunes, com Telefónica, van suspendre fins i tot el sopar de Nadal i l’han reconvertit en un acte solidari en què cada treballador paga la seva part i els diners es destinen a fins solidaris de la fundació de la companyia.

Aquesta davallada de la tradició afecta de retruc altres sectors. “Vam tenir el nostre millor moment de vendes els anys 2007 i 2008, i el 2009 encara vam anar aguantant”, explica Ignasi Llobet, el director general de Grup Llobet, un dels líders del sector de paneres i lots a Catalunya. Llobet assegura que entre el 2010 i el 2016 el sector va passar de les 250.000 o 260.000 unitats venudes abans de la crisi a perdre’n més de 100.000. Per sobreviure a aquesta etapa, Llobet explica que van optar per reduir només la quantitat: “Primer hi posàvem neules més fines, després les empreses ens demanaven reduir l’alcohol per evitar els impostos i abaratir el preu”. D’aquesta manera van aconseguir rebaixar el seu lot més econòmic (que inclou cava, dues ampolles de vi amb DO Penedès, neules, trufes, biscuits i torró) dels 15,95 euros fins als 9,95: “Encara el mantenim, però la despesa mitjana dels clients en cada lot se situa al voltant dels 40 euros”.

Però no tothom paga això. L’exdirectiu d’una de les empreses amb més treballadors de Catalunya explica que, fa un parell d’anys, realitzaven una comanda de 4.000 lots que contenien una ampolla de cava, una de vi blanc, una de vi negre, neules i un torró. ¿El preu per caixa? 4,75 euros, amb transport inclòs.

El sector també ha de lluitar per adaptar-se a les noves tendències. A les companyies en què sí que s’ha mantingut, la tradició ha anat canviant: ara es donen des de vals regal o bescanvi, com fa Bonpreu, fins a experiències o lots de maridatge de vi amb sushi, passant pels lots de tota la vida però de comerç just, menjar sa o amb finalitats solidàries. Això és el que fa, per exemple, Abertis a cada una de les seves concessionàries.

Danone, a Espanya, ha optat per ampliar el ventall d’opcions. Els treballadors poden triar entre tres lots diferents, centrats en els ibèrics, els vins i caves o els dolços. A més, hi ha una quarta opció: fer un lot solidari que es dona íntegrament al Banc dels Aliments. “Nosaltres també hem innovat, però hi ha una cosa que mantinc -explica Llobet-, i és que les empreses han de regalar el que un mateix no es compra”.

Després d’anys amb les vendes sota mínims, la justícia espanyola va donar l’any passat una empenta al sector. El Suprem va dictaminar que les paneres de Nadal eren un “dret adquirit pels treballadors” i que, per tant, no es podien suprimir durant la crisi. “Això ens hi ajuda, però la sentència va sortir al desembre, a mitja campanya, i ja no en vam notar l’efecte; ara alguns comitès d’empresa s’han adonat que el poden tornar a reclamar, però vaja, que va arribar molt tard”, admet Llobet, que assegura que el futur del sector passa per l’eterna solució empresarial: diversificar i desestacionalitzar. “Estem preparant lots per a convencions, centenaris i altres detalls, perquè de mercat n’hi ha tot l’any”, conclou.