INDÚSTRIA VINÍCOLA
ELISABET ESCRICHE

La increïble història del vi català que va ‘guanyar’ el Nobel

La demanda de Formiga de Vellut es dispara des que es va servir al tradicional sopar d’Estocolm

La increïble història del vi català que va ‘guanyar’ el Nobel / JONATHAN NACKSTRAND / GETTY Zoom

“El formiga de Vellut se servirà al sopar dels premis Nobel”. Amb aquestes paraules el seu importador a Suècia comunicava al celler Clos Galena, del Priorat, que per primer cop en 73 anys un vi català formaria part del tradicional banquet que es fa en honor dels guardonats. Era, també, la primera vegada que s’escollia un celler dirigit per una dona, Merche Dalmau. La gala se celebrava el 10 de desembre del 2017. Un mes abans el celler rebia les següents instruccions: havien de preparar una comanda de 800 ampolles per a 1.300 comensals i ser discrets perquè el menú dels Nobel és un secret que no es revela fins que tots els convidats estan asseguts a la taula de la sala blava de l’Ajuntament d’Estocolm. Arribar a aquest banquet no és fàcil. Uns mesos abans els organitzadors de l’àpat fan un llarg tast de vins procedents de tot món per escollir-ne només tres. A banda del negre del Priorat, els altres dos seleccionats van ser el vi blanc xilè Errázuriz Late Harvest Sauvignon del 2016 i el xampany francès Taittinger Brut Reserva.

L’endemà del sopar, el secret que amb tanta cura havia guardat el celler durant un mes no només el sabien els guanyadors del Nobel sinó també la resta del món. El diari més important de Suècia publicava una foto de la reina Sílvia bevent precisament una copa de Formiga de Vellut amb un titular que deia: “Un vi fantàstic”. Aquesta imatge, juntament amb una altra en què es veia la princesa Victòria de Suècia i una cambrera que li oferia el vi català (vegeu la fotografia), va fer la volta al món, i de retruc també ho va fer el nom del celler. “Les comandes de vi es van disparar”, explica la propietària de Clos Galena.

Només en un mes, el celler va exhaurir les 25.000 ampolles de Formiga de Vellut que li quedaven de l’anyada del 2014. Dalmau va haver de dir que no a moltes comandes, entre les quals les d’un importador xinès que volia 25.000 ampolles, o la d’un rus que en reclamava 8.000. “Els nostres representants de Suècia estaven desbordats, però no teníem més ampolles”, recorda Dalmau. Fins i tot van rebre trucades d’alguns dels comensals que havien estat al sopar dels Nobel felicitant-los, i una desena han passat pel Priorat els últims mesos per conèixer personalment el celler.

Zoom

Un any després dels Nobel, Clos Galena continua tenint molta més demanda que ampolles, però, tot i així, el celler ha optat per mantenir la mateixa producció de Formiga de Vellut. “Seguim fent-ne 50.000 ampolles anuals, perquè el creixement de vinyes al Priorat és complicat i la nostra aposta, per sobre de tot, és mantenir la seva qualitat”, defensa la responsable. Les comandes s’han de fer prèvia reserva i la prioritat del celler és sempre el mercat català. El 45% el venen a Catalunya, i la resta sobretot a Suècia, Rússia, Bèlgica, Alemanya i Mèxic.

Però l’èxit del Formiga de Vellut no ha sorgit del no res. El vi fa la criança durant nou mesos en botes de roure, primer francès i després americà. Elaborat amb garnatxa negra (60%), carinyena (20%) i syrah (20%), ja havia rebut bones crítiques i premis del sector vinícola i de la premsa especialitzada. Les anyades 2012 i 2013 van ser reconegudes amb la medalla d’or en el concurs de vins orgànics, Mundus Vini BioFach. El nom del vi tampoc va ser escollit a l’atzar. Li van dir formiga perquè en una vinya ecològica, a diferència de les que fan servir productes químics, hi ha formigues, i de vellut perquè els experts que el tastaven asseguraven que deixava la boca de vellut. “La versió del blanc es diu Formiga de Seda perquè, en aquest cas, deixa la boca sedosa”, afegeix la propietària.

L’origen del celler -tal com li agrada explicar a Dalmau- comença per un somni, el del seu marit, Miguel Pérez. Era un farmacèutic de Saragossa apassionat pel vi que va comprar una farmàcia a Reus perquè quedava a prop del Priorat. En un sopar de gremi va conèixer Dalmau, també farmacèutica. Es van casar i l’any 1998 van decidir obrir el celler “sostenible i ecològic” quan la denominació d’origen Priorat començava tot just a posicionar-se a escala internacional. “Com que tots dos som farmacèutics, era molt important per a nosaltres que fossin ecològics, perquè són vins més saludables”, explica la propietària. Buscant sempre el lligam amb la terra, van batejar el celler amb el nom de Clos Galena perquè just davant d’on està situat hi ha unes mines, i el seu principal mineral és la galena. També les terres on van aixecar el celler, ubicat al petit municipi del Molar, que no arriba als 300 habitants, tenen una llarga història. Eren propietat dels monjos de la cartoixa d’Escaladei, que van configurar els seus dominis en el que és actualment la comarca del Priorat.

Amb la mort del seu marit, Dalmau, farmacèutica, es va trobar “com en un avió on de sobte desapareix el pilot”

Els dos primers vins que van sortir al mercat l’any 2002 eren negres, portaven el certificat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i es deien igual que el celler: Clos Galena i Galena. El primer dels dos el seu importador a Anglaterra el va presentar a un tast semblant al dels Nobel, tot i que a una escala menor, que feia la companyia aèria British Airways per triar quin vi serviria als seus clients de business. El van escollir, però l’empresa els demanava 4.500 ampolles, una quantitat que no tenien. “Si els les veníem deixàvem els nostres importadors anglesos sense vi, i no estàvem disposats a fer-ho”, rememora la propietària del celler. Dalmau va proposar al seu representant que oferís a l’aerolínia tastar el Galena. Tot i que ell tenia les seves reticències, per la formalitat que caracteritza els anglesos, hi va accedir i la companyia va acceptar el canvi. “Vam començar a rebre correus electrònics de passatgers felicitant-nos que un vi català se servís a British Airways”.

Però, fa sis anys, el somni de Pérez es va aturar. El fundador va morir i va deixar la seva dona amb tres filles petites, el celler i una farmàcia. “Va ser un moment emocionalment dur”, repeteix Merche Dalmau diversos cops. Tot i que ella coneixia perfectament l’entrellat del negoci perquè el seu marit l’hi explicava tot, no havia estat mai al capdavant del celler. “Va ser com estar en un avió i que de sobte el pilot desaparegui i recaigui en les teves mans que l’aparell continuï volant”.

Amb l’ajuda de l’equip del celler, familiars i amics, el vol ha continuat i amb bon rumb, perquè l’èxit del sopar dels Nobel ha tingut un efecte dòmino. “També ha disparat la venda de la resta de vins que fem, en total nou”, explica. L’últim que ha sortit al mercat és Secrets de Mar, el maig de l’any passat. És un vi de varietats autòctones de garnatxa blanca i de carinyena i amb denominació d’origen Terra Alta. “És un homenatge al meu marit”, diu.

Després dels sopar dels Nobel, en un mes es van exhaurir les 25.000 ampolles de l’anyada del 2014

La primera vinculació del celler amb el món social i cultural, però, va néixer molt abans de l’èxit dels premis Nobel. Va començar fa just una dècada. El celler, en col·laboració amb la Galeria Anquin’s de Reus, va presentar la primera col·lecció d’etiquetes i caixes de vins pintades per artistes contemporanis, la majoria catalans, i sempre amb la presència d’elements locals. Des de llavors, el binomi de pintors i vi ha funcionat cada vegada més bé. Entre els artistes que han participat en les seves col·leccions hi ha els catalans Alícia Grau i Albert Alís, o el danès Frank Jensen. Aquestes petites obres d’art han fet la volta al món. S’han exposat a Singapur, al Museu de la Ciutat de Nova York i a l’Hotel Marriot de Moscou. I aquest any, tot i que encara no està del tot tancat, viatjarà segurament a finals d’any a Xangai. El celler també potencia l’enoturisme. “L’objectiu és que el visitant visqui l’experiència de ser del Priorat”, explica.

Clos Galena té actualment una extensió de 24 hectàrees, una plantilla de 12 treballadors i altres empleats externs que comparteix amb altres cellers. Produeix 165.000 ampolles de vi. A banda de la Denominació d’Origen Priorat i Terra Alta, també té vi de la DO Montsant. El 70% de la producció l’exporta i la resta la ven a Catalunya. Tot i que Suècia, Rússia, Bèlgica, Alemanya i Mèxic són els seus principals mercats internacionals, el seu vi arriba fins a 30 països. “¿Amb què em quedaria si hagués d’escollir entre la farmàcia i el celler? Sense dubtar-ho, amb el celler”, diu amb rotunditat Dalmau. “Amb el celler -afegeix- he viscut un doble somni: el del meu marit i ara el meu”. I, més baixet, deixa anar una última reflexió: “Tot i que soc conscient que el que he viscut aquest últim any només passa un cop a la vida”.