Multimedia
ALBERT MARTÍN

La guerra de poders esclata a Planeta

El gegant multimèdia dels Lara afronta la divisió entre familiars partidaris d’un president extern i els que donen suport al fill gran de l’últim patriarca

La guerra de poders esclata a Planeta Zoom

“Els consells d’administració són duríssims -ressona una veu a l’altra banda del telèfon- i aquestes coses es paguen”. Un empresari explica a l’ARA les convulsions viscudes a Planeta, on el president, Josep Creuheras, ha destituït aquesta setmana José Manuel Lara García com a conseller delegat. Tot i que l’empresa ho justifica per raons “exclusivament professionals”, el cop de Creuheras respon a l’intent de Lara García de derrocar-lo de la presidència. L’empresari, a l’altra banda del telèfon, prossegueix amb la seva reflexió. “Als consells hi ha Brutus, assassinats per l’esquena, per davant, per on vulguis; les accions manen, i qui les té sempre imposa el seu criteri”, explica sobre el demolidor contracop de Crehueras.

És 12 de febrer del 2018 i la commoció és gran. Lara García no feia ni tres anys que era al càrrec. El president l’ha acomiadat; dit d’una altra manera, un directiu sense el cognom Lara ni accions a la companyia ha expulsat de la cúpula del grup el primogènit de l’últim patriarca en una empresa on el 100% dels títols estan en mans de la família. Lara García va descobrir que seria sacrificat el mateix dia en què va passar. 

Planeta, que el 2016 va tenir uns ingressos de 3.220 milions i reparteix el seu negoci entre el món editorial (55%), de mitjans (40%) i educatiu (5%), és la cinquena empresa familiar de Catalunya per facturació. El gir que ha viscut aquesta setmana és espectacular i, malgrat la versió oficial, de seguida aflora la versió que apunta que, rere el concís comunicat amb què ho va anunciar Planeta, hi ha una lluita pel poder que fa uns mesos que es cova a la cúpula del primer grup multimèdia d’Espanya. Segons confirmen diverses fonts, i malgrat que l’empresa ho nega, la destitució del fill gran de José Manuel Lara Bosch respon a la constatació, per part de Crehueras, que maniobrava per prendre-li la butaca.

“Feia temps que hi havia moviments per fer fora Creuheras”, explica un destacat actor del panorama mediàtic espanyol. Per què? “Perquè entenien que el lògic és que un Lara mani a Planeta i perquè fa tres anys potser eren joves o s’estaven formant, però ara s’han fet grans”. Un altre veterà dels mitjans confirma l’extrem. “Hem de pensar que el president no és accionista, i el conseller delegat, sí; això fa que el rol de Creuheras sigui complex”. La cosa no acaba aquí. “Lara García i Creuheras, a més, pertanyen a generacions diferents”. Entre Lara García i Creuheras hi ha dues dècades de diferència.

El cognom i la diferència d’edat, però, no són l’únic que complica aquesta lluita. Per entendre el gegant editorial, ara també audiovisual, cal pensar que totes les seves accions es reparteixen entre vuit persones: dues filles del fundador i sis nets de branques familiars diferents (vegeu el gràfic).

Creuheras va entrar a la cúpula del grup com a representant dels dos fills del seu íntim amic Fernando Lara, mort en un accident de trànsit l’any 1995. Per tant, representa el 26%. A més, també compta amb el suport de les dues filles del fundador, Maribel i Inés. Així, en total, té el suport del 74% de les accions. I, per la fulminant decisió que va adoptar dilluns, queda clar que manté la seva confiança, que ja li va servir fa tres anys per ser triat president.

La primera pregunta és evident. ¿Com va gosar José Manuel Lara García fer un moviment contra Creuheras amb una inferioritat tan evident de suports? La resposta la donen al sector: “La suma la va fer bé, li sortien els números, però els que havien de guanyar la partida al final no han volgut jugar”. Les fonts consultades asseguren que Lara García havia parlat setmanes enrere amb les seves tietes, claus en el conflicte amb el seu 48%, per demanar que li donessin suport en el pols. No està clar si elles se’n van penedir a última hora, però el cert és que no van fer un moviment que Lara García donava per segur. “Potser s’ho van repensar perquè fer el pas suposava prendre partit entre branques familiars”, expliquen. Cal tenir en compte que mentre els Lara Hoces -fills de Fernando Lara- són vistos com a partidaris de Creuheras, els seus cosins -els Lara García- el volen apartar del tron. I l’immobilisme beneficia Crehueras.

L’altre dubte fa referència al moment triat per desencadenar la crisi. El xoc de versions resulta evident. D’una banda es diu que els canvis “s’han de fer quan les coses van bé”, i això explicaria que Lara García hagi perdut les seves funcions executives ara. Aquest argument -emprat per l’empresa- obre la porta a una qüestió que en el si de la família dol: el menyspreu al nivell professional de l’únic Lara que s’havia preparat per assumir les regnes del grup.

Als seus 41 anys, José Manuel Lara García porta tota la vida formant-se per liderar el grup, però diverses fonts apunten que encara no estava llest per a una responsabilitat com la de presidir Planeta: “Està tendre, encara”. “Si la majoria d’accionistes han acceptat el seu adeu, potser és que no és impecable”. Se li reconeix un perfil “seriós, prudent, rutinari, preocupat per la despesa” que potser té a veure amb la seva prestigiosa formació a l’exclusiva Universitat de Wharton i amb un tarannà mesurat que contrasta tant amb el del seu propi pare com amb el de Creuheras. A més, diuen, “no el preocupa l’establishment i no té una gran habilitat en el tracte”. Des de l’entorn de l‘executiu destituït s’assegura que està “sobradament preparat per a qualsevol responsabilitat professional” i es recorda que té “prou formació i experiència laboral en diverses empreses com perquè es posi en dubte la seva capacitat”.

Però les fonts consultades insisteixen que Creuheras no ha actuat proactivament, sinó reactivament. Què va portar els Lara García a intentar ara aquest assalt al poder? Els detalls són profusos: s’apunta que els resultats no són brillants. “Si no s’hagués suprimit la publicitat a TVE la situació seria difícil, i a això s’hi ha de sumar que l’any vinent Antena 3 [propietat d’Atresmedia, participada per Planeta] no tindrà la Champions -diuen al sector-. Hi ha preocupació perquè hi ha nous actors i cada cop és més car produir, mentre que els ingressos cauen”. També es fa referència a un tarannà controlador de Creuheras, que l’ha portat a envair competències de Lara García.

Els vuit accionistes de l'Imperi Planeta Zoom

Els vuit accionistes de l'Imperi Planeta / Idoia Vallverdú

El llistat de retrets al president no acaba aquí i inclou aspectes tèrbols del grup. Diferents actuacions policials conegudes l’any passat acusaven Mauricio Casals, president de La Razón, i Paco Marhuenda, el seu director, de coaccions a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. El cas es va arxivar. Casals (conegut en alguns cercles de Madrid amb el malnom dePríncep de les Tenebres) és un dels homes forts de Planeta i és sospitós, segons la policia, d’aconseguir favors del govern central per a empreses a canvi de comissions camuflades com a publicitat a La Razón. A més, gravacions relacionades amb el cas Lezo mostren de manera crua les relacions entre polítics i responsables del grup i expliciten com, segons un accionista del diari, Creuheras demanava que es tractés bé Cifuentes per aspirar a una nova universitat (en la que suposa la menys coneguda de les tres divisions de negocis de Planeta). Segons les fonts consultades, l’escàndol ha augmentat els recels de part de la família cap al president. Altres apunten que la fallida inversió dels Lara al Banc Sabadell -l’any passat admetien pèrdues de 255 milions en l’operació- també pot haver tingut pes en la impaciència per recuperar el tron de Planeta.

Tot plegat va convèncer els Lara García de fer el pas. Diversos mitjans madrilenys referien detalls d’una complexa operació que hauria portat Lara García a reunir-se amb la Moncloa i amb l’expresident de Telefónica, César Alierta, per demanar-los suport. En les converses s’haurien discutit fusions amb altres mitjans i el directiu hauria ofert un tracte més favorable al govern en els seus mitjans.

El que les fonts consultades sí que expliquen a l’ARA és que José Manuel Lara García no ha actuat sol. Tot en l’univers Planeta té una dimensió familiar i aquesta operació no n’ha sigut una excepció. S’afirma que la seva mare, Consuelo García Píriz, ha jugat un paper clau i ha estat incitadora del moviment. Entre la resta dels seus fills, germans de José Manuel Lara García, es destaca també el paper de Marta: “És la que té més nervi i més ganes de batalla”. En qualsevol cas, malgrat el suport del seu cercle familiar immediat, els dubtes de les tietes han deixat Lara García sense funcions executives -tot i que segueix al consell- en la seva pròpia empresa.

La destitució no suposa només una commoció puntual en una empresa nascuda el 1949. Molts creuen que el conflicte tot just ha començat. En primer lloc, perquè un executiu de 41 anys amb un cert suport ha perdut el càrrec a l’empresa de la seva família. “Està fotut, sent que l’han fet fora de casa”, diuen els que hi han parlat. I no menys important, els supervisors recomanen que els membres de les famílies s’apartin de la gestió de les seves empreses, en un procés cada cop més estès que dona raons a Creuheras.

Les hemeroteques conserven un article de fa dues dècades que explica part del que passa avui a Planeta. És del 1999. El Mundo va entrevistar José Manuel Lara Bosch i el títol de la conversa era rotund: “Un gestor extern a la família hauria de dirigir Planeta”. En l’entrevista, l’últim patriarca dels Lara afirmava que es quedaria al càrrec “cinc o deu anys més”. S’hi va estar fins al seu últim dia, el gener del 2015. Potser havia infravalorat l’atractiu del poder, un atractiu que ha provocat la guerra que ara comença.