ENERGIA
XAVIER GRAU

La guerra de les electrolineres: un pastís de 1.600 M€

Petrolieres i elèctriques creuen en el futur del cotxe elèctric i es preparen per desenvolupar les xarxes de recàrrega, fins ara impulsades per l’administració

La guerra de les electrolineres: un pastís de 1.600 M€ Zoom

El parc de vehicles elèctrics a Espanya encara és molt petit. Malgrat que percentualment les matriculacions augmenten exponencialment cada mes, només hi ha uns 30.000 cotxes elèctrics, un 0,09% del total, segons la direcció general de Trànsit. Però aquest 2018 tota mena d’operadors s’han llançat a les inversions per crear llocs de recàrrega d’aquests vehicles. Fins ara la majoria els havien promogut les administracions públiques, però hi deu haver negoci si tants operadors diferents hi aposten. Ramon Caus, director d’Expoelectric, creu que sí: “Quan hi hagi negoci, la xarxa es desenvoluparà ràpidament”. Però, a més, afirma que d’aquí un parell d’anys, o com a màxim tres, la iniciativa privada agafarà el relleu de la pública en la implantació de punts de recàrrega “i s’acabarà l’energia ràpida” que ara donen molts ajuntaments. Els últims canvis legals, amb menys traves per poder ser operador, han ajudat a accelerar el canvi.

Un informe de la consultora Deloitte en pot donar la clau. Espanya s’ha compromès amb Brussel·les a reduir en un 26% els gasos d’efecte hivernacle fins a l’any 2030 i entre el 85% i el 90% abans del 2050. Això només es podrà aconseguir amb un canvi del parc de vehicles actuals per vehicles elèctrics. Però perquè això sigui possible, diu la consultora, cal estendre la xarxa de recàrrega d’aquests vehicles. Segons el mateix estudi, Espanya necessitarà 300.000 cotxes elèctrics l’any 2020 i això vol dir unes 11.000 electrolineres (punts de recàrrega) ràpides -que permeten carregar el 80% de la bateria en 20 minuts- o semiràpides -que tarden entre dues o tres hores.

Però les magnituds s’hauran multiplicat de manera exponencial el 2030, quan es preveu que hi hagi entre quatre i sis milions de cotxes elèctrics i calguin unes 50.000 electrolineres.

A quant pujarà la factura? Segons Deloitte, el cost de la infraestructura de recàrrega que cal serà d’entre 1.250 i 1.650 milions d’euros, a un ritme d’uns 100 milions d’euros anuals. Aquesta elevada inversió, juntament amb els costos de manteniment dels llocs de recàrrega, fa pensar que caldrà l’impuls de les administracions públiques.

Però malgrat aquesta necessitat d’una acció pública que apunta la consultora, el cas és que les empreses privades creuen en el futur del cotxe elèctric, si es tenen en compte les inversions que hi fan i les que anuncien. Repsol és el líder d’electrolineres a Espanya gràcies a Ibil, una aliança amb EVE (l’ens de l’energia basc). Però tothom té plans. Endesa ja n’ha fet i espera tenir 600 punts de recàrrega el 2020. Iberdrola va anunciar recentment la inversió de 10 milions d’euros per instal·lar una electrolinera cada 100 quilòmetres a les nou principals autovies espanyoles. Però els seus plans són més ambiciosos: vol arribar als 25.000 punts de recàrrega, alguns dels quals amb 350 kW, els denominats ultraràpids, que permeten carregar la bateria en només 10 minuts.

També Cepsa, al fullet de la seva fallida sortida a borsa, explicava que una part de l’estratègia passava pels punts de recàrrega elèctrica. I Empark i Saba, les dues grans empreses del sector d’aparcaments a Espanya, volen el seu tros de pastís. La catalana Saba ja té 21 punts, sobretot a Barcelona, però també a Madrid, València i Andalusia.

L’Icaen (Institut Català de l’Energia) intenta impulsar la infraestructura a través del pla estratègic Pirvec (Pla d’Acció per al Desenvolupament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric). Aquest pla preveu destinar des de l’administració 5,8 milions d’euros del 2016 al 2019, i mobilitzar 8,7 milions més dels inversors privats. L’any que ve hi hauria d’haver un punt de recàrrega cada 30 quilòmetres, segons el pla. La infraestructura, ara per ara, és suficient a Catalunya, diu Ramon Caus: “No hi ha cues als punts de recàrrega”.

L’aposta també és molt clara a la ciutat de Barcelona, L’empresa municipal BSM (Barcelona Serveis Municipals) és la segona operadora de l’Estat, amb 42 punts, només superada per Ibil (91), i queda per davant d’EDP (33), Iberdrola (25), Saba (21) i Tesla (20). A més, molta gent carrega els vehicles a la nit a casa seva i no utilitza els punts públics. Però quan el vehicle elèctric es generalitzi més i s’utilitzi per a trajectes més llargs, caldrà estendre la xarxa de recàrregues ràpides i superràpides, explica Ramon Caus.