El gran salt de Spotify

A wall street hi onejava dimarts una bandera sense barres ni estrelles. La benvinguda a Spotify no es va salvar de l’anècdota i el mercat borsari més gran del món va penjar-hi, per error, la bandera de Suïssa en lloc de la de Suècia, el país d’origen de la plataforma de música en streaming. Va ser una relliscada, però el cert és que són molts els usuaris que encara desconeixen els orígens suecs de la companyia, un dels pocs gegants europeus de les xarxes en un univers controlat pels nadius de Silicon Valley. Amb el salt a la borsa, els inversors van confirmar la majoria d’edat de la companyia, que es va valorar en gairebé 30.000 milions de dòlars en el seu primer dia als parquets. Tot això malgrat que l’empresa va optar per una sortida poc habitual a través de la cotització directa -en lloc d’ampliar capital i vendre els nous títols als inversors en general, Spotify va col·locar una part de les accions entre inversors concrets.

“Des que tenia 4 anys la meva vida ha girat sempre al voltant de la música i la tecnologia”. Així s’explica Daniel Ek, l’emprenedor suec que s’ha entestat a enterrar el format dels discos físics i convertir internet en la nova llar de la música. Va fundar Spotify el 2008 -ja fa una dècada- i dimecres es va convertir oficialment en un empresari multimilionari. Com altres estrelles mediàtiques del món tecnològic, Ek també s’ha guanyat el títol de nen prodigi: va deixar la universitat divuit setmanes després de començar (de fet, no tenir carrera li va barrar el pas a Google) i va fundar la seva pròpia empresa de comerç electrònic quan no arribava a la vintena. Després de fer calaix amb la venda d’una segona start-up de publicitat digital, va crear Spotify amb el seu soci Martin Lorentzon. En un moment en què la indústria de la música patia per la pirateria i la caiguda de les vendes de discos, Ek va plantejar un espai en què les discogràfiques pengessin els àlbums dels seus artistes a canvi de cobrar royalties per les reproduccions. Després de molta insistència, ho va aconseguir. Els principals segells -Universal, Warner, Sony- no només són a la plataforma, sinó que han esgarrapat acords per convertir-se també en accionistes de l’empresa. Sony controla un 5,7% del capital, i els altres dos grans segells, al voltant del 4% cada un.

Spotify, però, encara lluita contra un fet evident: malgrat que ha anat generant més ingressos, encara no ha aconseguit entrar en beneficis. Franc Carreras, professor de màrqueting digital d’Esade, ha treballat durant quasi una dècada a la indústria discogràfica i treu importància a aquests resultats. “Potser trigarà anys, però Amazon va fer el mateix: de moment ha trencat la barrera d’entrada, que era aconseguir una massa crítica, i ara amb la sortida a borsa han guanyat poder de negociació”, opina. El llast de repartir entre segells, artistes i intermediaris -per exemple, els gestors de drets digitals- ha fet que l’empresa encara no vegi reflectit el seu èxit en el compte de resultats, ja que, a més, els pagaments són per avançat.

“El model de negoci de la plataforma té principalment dues vies”, explica Elena Neira, professora de la UOC i experta en nous models de distribució audiovisual. D’una banda, els ingressos per la publicitat amb què es troben els usuaris que no paguen pels continguts. De l’altra, les subscripcions mensuals dels 71 milions de persones que cada mes (segons les dades més recents) paguen per escoltar música sense limitacions. Aquesta última via és clau perquè l’empresa sobrevisqui i ha crescut amb força en els últims anys. Segons els càlculs del portal Statista, des del 2015 els usuaris de pagament s’han multiplicat pràcticament per cinc. No obstant, Neira recorda que la plataforma encara ha de fer esforços per convertir els prop de 90 milions d’usuaris que encara no hi posen ni un euro. “Plataformes com Netflix han apostat pels comptes compartits per rebaixar el cost d’entrada i Spotify encara s’hi ha de posar”, apunta. Actualment la plataforma musical compta amb una modalitat familiar, però els perfils han d’estar registrats sota un mateix domicili i adreça IP.

Encara que a Europa el seu domini s’ha mantingut imbatible, als EUA Apple Music li comença a trepitjar els talons. Segons el Wall Street Journal, l’aplicació de streaming d’Apple ha accelerat el creixement en aquest mercat i podria superar l’empresa sueca en subscriptors de pagament nord-americans aquest estiu. De fet, l’oposició d’alguns artistes contra les retribucions de Spotify també va provocar el naixement de Tidal, l’experiment impulsat pel raper Jay-Z per crear una plataforma alternativa, més generosa amb els guanys i la propietat intel·lectual dels músics. Tot i així, aquest intent no ha sigut del tot exitós i alguns mitjans nord-americans publicaven a finals de l’any passat que Tidal amb prou feines supera el milió de subscriptors i pateix problemes seriosos per garantir la seva viabilitat econòmica.

El negoci de Spotify no només ha impactat en com funcionen els segells musicals. El professor Franc Carreras creu que la plataforma també s’ha convertit en “prescriptor musical”: “Abans els artistes d’èxit els decidia Los 40 Principales i ara aquest poder el tenen les llistes de reproducció”. Neira recorda que Spotify s’està menjant el model de la radiofórmula aplicant la intel·ligència artificial en els seus recomanadors.

Però encara que mantingui el regnat, a Spotify no se li han acabat els problemes amb el seu soci més important: la música. A principis d’any, la companyia sueca va rebre una demanda de 1.600 milions de dòlars de Wixen Music Publishing, la companyia que gestiona els drets d’autor d’artistes com Tom Petty, The Doors, Neil Young i Missy Elliott. L’empresa protesta que Spotify ha fet servir les seves cançons sense demanar les autoritzacions necessàries i demana una compensació per danys i perjudicis. Aquesta demanda contrasta amb les intencions de Spotify de reivindicar la seva posició respecte als segells discogràfics. L’any passat va aconseguir rebaixar el cost dels royalties que li cobren Warner, Universal i Sony a canvi de renunciar a oferir les novetats discogràfiques als usuaris que no paguen la subscripció. Com a part de l’acord, Spotify també permetrà que les discogràfiques tinguin accés a les dades dels seus usuaris, de manera que puguin analitzar-les i treure’n profit.

Els músics reclamen més transparència a la companyia. El cantautor català Cesk Freixas té cinc discos penjats a Spotify i, tot i així, assegura que el que rep cada mes de la plataforma és “una vergonya”. Freixas creu que els artistes tenen molt poc control sobre les retribucions i acaben cobrant una part “irrisòria”. “Tinc cançons amb més d’un milió d’escoltes i acabo rebent molt pocs euros”, lamenta. El cantant del grup català Love of Lesbian, Santi Balmes, coincideix que els ingressos que arriben als músics són “irrellevants”. “Al final acabes fent un acte de fe”, afirma resignat. En la seva opinió caldria un organisme comú que regulés aquestes plataformes a través d’auditories externes perquè hi hagi més control.

En aquest sentit, un dels problemes és que la retribució depèn dels acords que aconsegueixi cada discogràfica, i un altre que cada cop hi ha més intermediaris entre els segells i els artistes. No obstant, tant Freixas com Balmes admeten que la plataforma s’ha convertit en un aparador al qual no poden renunciar, ja que els permet arribar a una audiència molt més gran i diversa. “Al final la xarxa serveix perquè la gent tingui més ganes de veure’t en directe”, opina el cantant de Love of Lesbian. A més, Freixas destaca que Spotify s’ha posat les piles per ser més útil per als músics en altres sentits: “Estan cuidant aquest aspecte i cada cop és més una pàgina personal on pots posar informació sobre els concerts o la teva biografia”.

Per a Neira, aquest últim punt pot decantar el futur de la companyia. L’acadèmica creu que la plataforma evolucionarà cap a la gestió global del negoci de la música per diversificar els seus ingressos i reduir la dependència dels acords amb tercers. Una altra sortida per a Spotify seria la via Netflix. El servei de streaming de vídeo va optar per crear continguts propis per no haver de deixar-se el pressupost en els drets de distribució. “Netflix no va tenir altre remei, però va ser caríssim i molt arriscat”, planteja Carreras. Neira no descarta del tot aquesta opció, però matisa que tindria més sentit que Spotify actués com a promotor de nous artistes que com a productor. De moment ja ha intentat produir una sèrie de dotze programes sobre música i està empenyent una iniciativa de podcasts. El seu fundador ja va advertir dimecres de les febleses de l’empresa, però va resumir les seves intencions amb una cançó de Daft Punk: “ Harder, better, faster ”.