QUÍMICA
XAVIER GRAU

El futbolista més ric del món vol expulsar el petroli de la indústria

Mathieu Flamini, del Getafe, és soci del principal fabricant del prometedor àcid levulínic

El futbolista més ric del món vol expulsar el petroli de la indústria / EFE Zoom

Diu la wikipèdia que Mathieu Flamini és futbolista i empresari. Com a futbolista, Flamini acaba de fitxar pel Getafe. Al seus 33 anys (quasi 34), ha passat per equips importants com el Milan i l’Arsenal. Una bona carrera esportiva que, amb tot, no l’ha situat en el grup dels futbolistes més ben pagats. Messi, Cristiano i molts altres el superen en ingressos. Però en canvi hi ha unanimitat a considerar-lo el futbolista més ric del món. I probablement és així, però per la seva faceta empresarial. La companyia de la qual és soci, GFBiochemicals, és puntera en un mercat d’uns 30.000 milions d’euros. Quan jugava al Milan, Flamini va conèixer Pasquale Granata. Van constituir l’empresa el 2008 (el nom correspon a les seves inicials, G de Granata i F de Flamini), i actualment tenen una planta de producció a prop de Nàpols. La missió final de l’empresa és la lluita contra el canvi climàtic. Mentre els enginyers de les universitats de Pisa i de Milà amb què col·laborava estudiaven la manera de produir industrialment àcid levulínic, Flamini es dedicava a jugar i, fins i tot, amagava la seva aventura empresarial a la família.

L’empresa va tirar endavant. Flamini va haver de sortir de l’armari com a empresari i explicar la seva aventura d’èxit en el món de la indústria. GFB va tan bé que a principis del 2016 va comprar la seva principal competidora dels Estats Units, Segetis, cosa que li va donar accés a mig centenar de noves patents. A què es dedica GFB? A la fabricació d’àcid levulínic, una molècula que forma part de les 12 més interessants per lluitar contra el canvi climàtic. Aquest àcid es considera la substància amb més futur per substituir el petroli. A diferència de l’or negre, no és un fòssil que necessita milions d’anys per formar-se i que contamina, sinó que s’extreu de la biomassa.

L’àcid levulínic s’utilitza a les biorefineries, unes plantes químiques que van néixer fa uns anys per fabricar bio-combustibles, però que actualment treballen per convertir-se en autèntiques substitutes de les refineries tradicionals, on a partir del petroli s’extreuen carburants, asfalts i altres productes. De fet, es considera que l’àcid levulínic pot tenir una importància crucial en el futur com a substitut del petroli en la indústria química i dels plàstics.

Per exemple, es podran produir bosses a partir d’aquesta molècula, amb els mateixos usos i característiques que les cada cop més proscrites bosses de plàstic, però amb el gran avantatge de ser biodegradables, és a dir, sense que es converteixin en un problema ambiental per als mars i oceans.

Més continguts de l'emprenem