AEROLÍNIES
PAULA SOLANAS ALFARO

La nova fórmula per captar viatgers: agafar un avió que no va enlloc

Algunes companyies ofereixen vols que s’enlairen i aterren en el mateix punt per als clients que enyoren l’experiència

La nova fórmula per captar viatgers: agafar un avió que no va enlloc / LAURA MAGALLÓN Zoom

Un avió estampat amb dibuixos de Hello Kitty espera al principal aeroport de Taiwan. Els passatgers embarquen i seuen després de complir els protocols de mascareta i higiene de mans de l’era covid. La nau emprèn el vol, comença a donar la volta a l’illa i, tres hores després... torna al mateix punt de sortida. Aquest és el trajecte que ofereix la companyia taiwanesa Eva Air per a aquells que després de mesos de restriccions del trànsit aeri i els viatges d’oci no poden suportar més les ganes de tornar a agafar un avió. La dràstica caiguda dels ingressos i la curiosa fal·lera d’alguns passatgers per volar encara que sigui enlloc han animat algunes companyies (sobretot a l’Àsia) a programar rutes de passeig per sadollar la nostàlgia d’alguns dels seus clients. A principis de mes, Eva Air repetia l’experiment amb un aire encara més festiu. Amb motiu del festival de la tardor, oferia als viatgers vols amb vistes a la lluna plena acompanyats de postres tradicionals.

A més de Taiwan, hi ha altres llocs on les aerolínies han adoptat aquesta estratègia per esgarrapar algunes reserves més davant la crisi actual. Els passejos en avió s’han repetit a Brunei, Hong Kong, Austràlia i el Japó, i les companyies que els ofereixen asseguren que són força populars. La majoria en una regió com l’Àsia-Pacífic, on molts dels països han mantingut durant mesos les fronteres tancades. A Sydney, l’aerolínia australiana Qantas va vendre en menys de deu minuts els 150 bitllets per a un vol que recorria la seva costa paradisíaca (amb una vista d’ocell de la Gran Barrera de Corall), i això que els preus eren desorbitats. El preu del trajecte de set hores en un Boeing 787 -que deixava butaques buides per limitar l’aforament- anava dels 566 dòlars (486 euros) en classe turista fins als 2.734 ( 2.347 euros) de les files més luxoses de l’avió.

“He anat a la Gran Barrera de Corall i a Ulurú diverses vegades, però volar en un avió d’aquesta mida, tan gran i còmode [...], mentre mires per la finestra i tens aquest lloc emblemàtic just al costat... No crec que aquesta experiència es pugui repetir”, assegurava a la cadena CNN Fiona Downes, una metge que va viatjar a bord d’un d’aquests vols. El conseller delegat de Qantas, Alan Joyce, va assegurar en un comunicat que molts dels seus passatgers habituals estan acostumats a pujar a un avió gairebé cada setmana i “enyoren l’experiència de volar gairebé tant com les destinacions en si mateixes”.

Tot i així, el premi a l’extravagància distòpica és segurament per a l’aerolínia japonesa All Nippon Airways. La companyia va organitzar un vol de temàtica hawaiana en què els passatgers combinaven la mascareta amb camises de motius illencs. Els que pujaven a l’avió amb roba estampada de flors rebien a la porta d’embarcament una bossa amb begudes i regals de marxandatge per animar un recorregut d’una hora i mitja que acabava al mateix aeroport d’origen del país asiàtic.

No és cap sorpresa que, en plena emergència climàtica, el caprici d’agafar avions sense cap destinació hagi rebut crítiques d’organitzacions i activistes ecologistes. Algunes companyies han batejat aquests “vols enlloc” amb l’eufemisme de “vols escènics”, però la justificació del paisatge no convenç els seus detractors. Durant el 2019 el negoci de l’aviació va produir 915 milions de tones de diòxid de carboni i les aerolínies van transportar 4.500 milions de persones arreu del món. Aquests desplaçaments van generar el 2% de les emissions de gasos contaminants produïdes pels humans. Malgrat que les companyies fa anys que prometen fer les seves flotes més sostenibles, aquesta transformació verda encara no s’ha completat.

Aquesta pràctica ha rebut crítiques pel seu impacte ambiental, en plena emergència climàtic

Amb els primers mesos de pandèmia i les imatges inèdites d’aeroports deserts de passatgers i plens d’avions aparcats, algunes organitzacions mediambientals van veure la reducció de les emissions contaminants com una petita victòria. Tot i així, aleshores les companyies ja van començar a enlairar avions pràcticament buits per no perdre els seus drets fins que la Comissió Europea va adaptar-ne la regulació. Ara, però, el motiu dels vols poc convencionals no és cap altre que la inventiva davant la crisi del sector.