El fals reclam de l’etiqueta ecològica

Fa sis mesos Carrefour obria la seva primera botiga bio a Barcelona, i hi venen menjar ecològic. En la producció d’aquests productes -diu la companyia a la seva web- hi ha “un estalvi en recursos naturals i una reducció del risc de contaminació”. La cadena de supermercats Veritas -que comercialitza aliments amb certificació ecològica- descriu el seu producte com a “sa i de qualitat”, mentre que Eroski, que aquest any ha introduït una nova gamma d’amanides i verdures ecològiques, assegura que amb aquest pas la cadena fa una aposta per una “alimentació més responsable i saludable”.

És innegable que els productes ecològics cada cop guanyen més espai al rebost de les cases. La meitat de les famílies catalanes (53%) van incorporar l’any passat a la seva llista de la compra algun producte d’aquestes característiques, un percentatge una mica superior al d’Espanya (42%), però molt lluny de la mitjana Europea, que és del 80%. Segons l’informe Mites i realitats dels productes ecològics, elaborat per la Fundació Catalunya - La Pedrera, això suposa un creixement d’11 punts a Catalunya i de 17 a Espanya respecte al 2014. Ara bé, l’estudi també constata que només un 10% de les famílies compren aquests productes com a mínim un cop al mes.

De fet, Espanya es va situar el 2016 com a vuitè país de la UE que més productes ecològics consumeix, amb una despesa per càpita de 36 euros a l’any, lluny dels 274 que es gasta Suïssa o els 227 de Dinamarca. Segons la cadena de botigues Veritas, entre els aliments més demandats hi ha la fruita, la verdura, el pa o tots aquells productes amb proteïnes vegetals.

“El nou consumidor es decanta per aquest tipus d’aliment perquè, com que no tenen productes químics, són més saludables”, sosté Daniel Valls, president del Consell Català de Producció Agrària Ecològica. Una afirmació que no comparteixen part dels pagesos amb els quals ha parlat aquest diari, així com investigadors, ramaders i el mateix cuiner Ferran Adrià.

“S’ha creat una fake news sobre que el menjar ecològic és natural, sa i sostenible. No és veritat. Cal transparència”, reclama el cuiner. Un alvocat, per exemple, pot ser ecològic però no sostenible perquè prové de l’altra punta del món. O una llonganissa pot complir els requisits per tenir l’etiqueta ecològica, però potser té tanta sal que no és convenient menjar-ne en excés. Són dos exemples que posa el mateix Adrià.

Però ¿quan es considera que una cosa és ecològica? Sis de cada deu catalans creuen que els productes ecològics són aliments naturals, sense additius ni conservants, que no tenen pesticides i que estan cultivats de forma sostenible i sense perjudicar el medi ambient.

El que recull la normativa, però, és força menys restrictiu. L’agricultura ecològica es diferencia de la convencional perquè només s’hi poden utilitzar productes fitosanitaris d’origen mineral i natural, com el coure o el sofre, per lluitar contra les malalties, els fongs o les males herbes. “Els químics estan totalment prohibits”, diu el president de la CCPAE. Aquesta agricultura és l’única que està regulada a nivell europeu, una normativa que també inclou que l’adob que es faci servir per a la terra ha d’estar lliure de productes químics. “Ha de ser matèria orgànica”, matisa Valls.

Pel que fa a la ramaderia, els animals han de poder sortir a pasturar (no poden estar engabiats, ni en compartiments petits ni en granges tancades), l’alimentació que reben ha de ser ecològica i està prohibit medicar-los “de forma sistemàtica” amb antibiòtics. Finalment, en l’elaboració d’aliments estan prohibits la majoria d’additius alimentaris, com colorants o conservants. Dels més de 300 que hi ha al mercat, només n’estan permesos una trentena.

L’augment del consum d’aquest tipus d’aliments ha anat acompanyat en els últims anys d’un increment -molt més important- de superfície agrícola ecològica. Espanya és el primer país de la Unió Europea i el quart del món pel que fa a hectàrees dedicades a aquest sistema de cultiu. Segons dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el 2017 aquesta superfície ja s’aproximava als 2,1 milions d’hectàrees, la meitat de les quals de pastura. Andalusia, Castella-la Manxa i Catalunya són les comunitats amb més superfície. Concretament, Catalunya ja supera les 200.000 hectàrees, segons dades del CCPAE, i té 3.543 operadors (un 8% més respecte al 2016) que es dediquen a l’alimentació ecològica.

Fonts del sector agrícola expliquen a l’ARA que el fet que Espanya sigui el primer país de la Unió Europea en hectàrees destinades a l’agricultura ecològica i només el vuitè en consum no és casual. Una part important d’aquesta superfície -argumenten- són cultius de cereals en terrenys que, per la qualitat de la terra o les condicions meteorològiques del lloc on estan ubicats, són poc productius en l’agricultura convencional. “El que fan els pagesos és convertir-los en ecològics per així beneficiar-se de les subvencions de la PAC i, per tant, corren molt poc risc”, explica un portaveu del sector que demana l’anonimat atesa la susceptibilitat que genera aquesta qüestió.

Les subvencions varien molt en funció del tipus de producte que es conreï. Segons dades del departament d’Agricultura, els ajuts que rep un pagès, per exemple, per convertir en ecològic un conreu d’arròs convencional són de 600 euros per hectàrea i, en el cas d’un de fruita ecològica, de 900 euros. Un cop els terrenys ja han rebut la qualificació ecològica (acostumen a passar entre dos i tres anys), aquests ajuts disminueixen una mica: per a l’arròs passen a ser de 420 euros per hectàrea, i per a la fruita, de 847.

En canvi, la fruita produïda sense seguir els criteris de l’etiqueta ecològica no té cap subvenció. L’arròs sí (115 euros), però lluny del que es cobra si és ecològic.

Abans que hi hagués aquest boom ecològic, expliquen des del sector, els que es dedicaven a aquest tipus de producció ho feien, a banda de per guanyar-se la vida, per filosofia. “Treballaven en extensions petites que anaven destinades al mercat de proximitat per a uns consumidors determinats”. Des de fa quatre o cinc anys, però, a causa de la demanda hi ha hagut una irrupció de grans empreses que hi han vist una oportunitat de negoci, i això ha fet disparar l’ús de les tècniques que estan autoritzades per a l’agricultura ecològica. “Abans es feien servir els sofres o coures en períodes més espaiats, i ara, en canvi, el tractament es fa, si cal, cada dia. La mateixa situació es repeteix amb els adobs, i això acaba afectant la qualitat de la terra”, asseguren les fonts consultades. A això s’hi ha de sumar que els minerals que estan permesos es “mantenen” més en l’ambient que un pesticida químic, segons l’empresari del sector càrnic Jaume Abellana.

El president del CCPAE posa en dubte aquesta argumentació i diu que si l’alimentació ecològica fos tan rendible respecte a la convencional no tindria només una quota de mercat del 2% a Espanya i d’“una mica més” a Catalunya, tot i que no n’hi ha dades.

Però no només a part del sector de l’agricultura els qüestiona. “Un aliment ecològic és un terme regulat legalment, i l’únic que vol dir és que s’ha produït d’acord a un reglament que només recull quin tipus de productes químics pots utilitzar i quins no”, explica José Miguel Mulet, autor de Qué es comer sano? i professor de biotecnologia de la UPV. Partint d’aquesta premissa, doncs, per a Mulet això no vol dir que l’agricultura ecològica sigui més respectuosa amb el medi ambient ni més sana: “No hi ha cap estudi que ho sustenti”. L’investigador afegeix que el fet que la normativa faci baixar la producció per hectàrea obliga a destinar-hi més terreny, més aigua, més tractors i més personal. “Acabes gastant i contaminant més, perquè és veritat que s’utilitzen menys pesticides, però també que es fa servir més combustible fòssil”, afegeix Abellana.

A aquesta falta de transparència s’hi ha d’afegir que, a l’hora de comprar, els productes ecològics “són productes per a rics”, segons Ferran Adrià. El preu gairebé s’arriba a duplicar, molts cops. Per exemple, un quilo de ceba al supermercat Carrefour costa 0,99 euros, i un d’ecològic s’enfila fins als 1,69. I un pollastre de dos quilos costa 11 euros, mentre que un d’ecològic puja a 19 euros. El president del CCPAE nega que sigui per a rics, i ho argumenta assegurant que els principals consumidors són els mil·lennials, que tenen una capacitat adquisitiva limitada. Veritas, que en els dos últims anys ha obert una vintena de noves botigues i ja en té 63, declina opinar sobre aquesta qüestió. “No es tracta de criticar el producte ecològic, sinó de canviar els criteris del certificat ecològic per complir el que diuen al consumidor”, coincideixen Abellana, Mulet i Adrià.