ENVIAMENTS
GERARD FAGEDA SOLER

De l’escorcoll de l’1-O i la fallida a cooperativa d’èxit

La Unipost de Manresa reneix de la mà dels empleats i es rebel·la contra el ‘vassallatge’ de l’empresa tradicional

De l’escorcoll de l’1-O i la fallida a cooperativa d’èxit / MANOLO GARCÍA Zoom

Les seus d’Unipost de Manresa i Terrassa van protagonitzar telenotícies i portades de diaris quan el 19 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va decomissar-hi paperetes del referèndum de l’1-O. Feia mesos que els treballadors de l’operadora postal vivien un autèntic calvari que no tenia res a veure amb el Procés: no cobraven al dia ni la totalitat del sou, i l’empresa estava en concurs de creditors. A aquesta situació de neguit per l’amenaça de tancament s’hi va afegir el tràngol de l’escorcoll.

La policia espanyola va entrar sense gaires miraments a la nau d’Unipost de Terrassa i va exigir amb actitud altiva els paquets sediciosos. “Alguns treballadors, fossin unionistes o independentistes, van anar a treballar com un dia normal i corrent i es van sentir tractats com delinqüents”, diu l’exdelegat d’Unipost de Manresa i Terrassa David Ruiz. Alguns repartidors també es van veure al mig de la batalla política quan, segons amb qui topaven pel carrer, eren aplaudits o increpats. “Tot això de les paperetes va ser la cirereta del pastís”, resumeix Ruiz. “Jo ho vaig viure amb serenitat, perquè nosaltres no sabíem què hi havia als paquets, tot i que jo ho hauria repartit encantada”, explica una altra extreballadora, Anna Gómez.

Després de l’operació de la Guàrdia Civil, els empleats eren aplaudits o increpats al carrer

Poc després d’allò Unipost va abaixar la persiana. “Ens van deixar completament penjats”, denuncia Ruiz, que juntament amb tres companys més van crear la cooperativa PM Postal. La seva és ara una història d’èxit. I el camí no va ser fàcil.

“De vegades -explica Ruiz-, quan ja pintaven magres, comentàvem mig de broma que podríem muntar una cooperativa”. La proposta quedava en l’aire i ningú recollia el guant, fins que Elisabeth Fernández, María José Gómez, Diana Bordas i David Ruiz van contactar amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central (ACCC). “Van arribar sense conèixer gaire el món de l’economia social i solidària, i es pensaven que seria molt complicat”, explica la tècnica d’ACCC Blanca Pellicer. Els futurs socis fundadors de PM Postal van rebre un curs formatiu de quatre sessions de dues hores i acompanyament en tot el procés, sobretot en els tràmits burocràtics. “Va ser una visita clau: ens van ajudar molt”, remarca ara Ruiz.

PM Postal s’ha convertit en una de les 159 empreses d’economia social que el projecte d’Ateneus Cooperatius de la Generalitat ha ajudat a crear des que es va posar en marxa el 2017. “Aquest any, precisament, no han nascut gaires cooperatives pel covid, però sí que notem que cada vegada hi ha més consciència sobre l’economia social”, assegura Pellicer. Ara mateix, segons Ivan Miró -coautor del llibre Economia social i solidària a Catalunya (Icària), que s’està a punt de publicar-, l’any passat a Catalunya es van crear unes 200 cooperatives, i en total n’hi ha unes 4.500 i ocupen prop de 50.000 persones. A més, hi ha dos milions d’usuaris de cooperatives energètiques.

Després de la visita a l’ACCC no s’ho van pensar dues vegades. “Vam picar a la porta d’antics clients que Unipost havia deixat tan penjats com a nosaltres -diu Ruiz-, els vam explicar el projecte i el van veure amb bons ulls”. Ràpidament van augmentar la clientela, sobretot amb gestories, fins que van començar a treballar amb l’Ajuntament de Manresa, que ara és el seu principal client. No han parat de créixer: aquest octubre han facturat vuit vegades més que el primer mes que van obrir, el juliol del 2019, i ja són vuit treballadors, el doble que a l’inici. Una dels que s’han afegit més tard al projecte és Anna Gómez, germana d’una de les fundadores.

“Jo em pensava que em jubilaria a Unipost, ho vaig passar molt i molt malament... I quan em van fer fora volia estar tranquil·la i amb la meva filla, que tenia un any i mig. Vaig estar un temps a l’atur, fins que em va trucar el David [Ruiz]”, explica Gómez, que, com la majoria de companys, es guanya una mica millor la vida a la cooperativa que a Unipost, encara que ara hi dedica més hores. Ruiz és dels pocs que abans cobraven més, ja que era el delegat de les seus de Manresa i Terrassa. El salari és el mateix per a tothom: al principi guanyaven poc menys de 15.000 -el carter ras a Unipost encara cobrava menys, segons Ruiz-, però ara s’han apujat el sou.

El salari no és l’únic que els iguala. No hi ha ningú per sota o per sobre i prenen les decisions entre tots, de manera democràtica. “A vegades la decisió no agrada a tothom, però arribem a un consens. Considero que les relacions de les empreses mercantils són massa retrògrades, com ho eren les de l’Edat Mitjana, de vassall a senyor”, diu Ruiz. “Tampoc necessitem un cap que ens pressioni i ens tibi, tothom treballa i fa molt bé la seva feina”, afegeix Gómez. Els treballadors coincideixen que, ara que ho han provat, no tornarien a treballar per compte aliè. “Desenganyem-nos, quan ets soci el nivell d’implicació creix, estàs molt més motivat i satisfet”, remarca la professora d’economia i empresa de la UOC Ana Jiménez-Zarco.

Cada soci treballador va contribuir a la inversió inicial -van capitalitzar la prestació d’atur, que en el cas de les cooperatives és recuperable-, van demanar un crèdit de 25.000 euros i tothom qui entra ha de pagar la xifra simbòlica de 500 euros. Enguany, tot i patir la crisi del covid i que, per exemple, l’abril passat disminuïssin un 60% la facturació, esperen recuperar tot el que van invertir i, a més, repartir beneficis.

PM Postal ha doblat el nombre de socis treballadors i ha multiplicat per vuit la facturació

El fet que cada soci treballés en diferents departaments d’Unipost i, per tant, entre tots dominessin totes les àrees a fons, va facilitar els inicis de PM Postal. Ruiz ja s’havia encarregat d’engegar de zero noves sucursals d’Unipost arreu d’Espanya. “Ho tocava tot, des del primer contacte amb els clients fins a contractació de personal, amb l’avantatge que aquí a Manresa dominem la zona a la perfecció”, explica ell mateix. En efecte, l’economista Jiménez-Zarco apunta com a factor clau “l’arrelament de cooperatives al territori”. “Coneixen molt bé les ciutats i els pobles on treballen, i poden rendibilitzar-los millor que una gran companyia, a més del fet que les cooperatives no necessiten tenir tants beneficis com una empresa mercantil”, afegeix Jiménez-Zarco.

De fet, el sociòleg Ivan Miró assegura que el cooperativisme està en efervescència, però el cas de PM Postal és “incipient”. “En determinats sectors, com l’arquitectura, l’enginyeria, la cultura o la comunicació, la creació de cooperatives està en augment, però en l’àmbit productiu la transformació d’empreses mercantils a cooperatives, com el cas de PM Postal, s’encalla -diu Miró-. Després de cada crisi hi ha un repunt en la creació de cooperatives, però en la del 2008, a causa d’una classe obrera fracturada i unes lleis concursals refractàries que compliquen que els treballadors es quedin les empreses, no hi ha hagut aquesta correlació tan clara”.

Des del 2015 la Generalitat i diferents ajuntaments han tirat endavant programes de promoció d’economia social i solidària, entre els quals hi ha el projecte dels 14 ateneus cooperatius que hi ha a Catalunya, com l’ACCC. I això pot afavorir que, segons Miró, moltes empreses que no van poder fer el pas cap al cooperativisme durant l’última crisi econòmica es reconverteixin ara. “El cas de PM Postal pot ser l’inici d’una onada de cooperativització. Tot i això, repeteixo que cal canviar les lleis concursals, i més implicació i finançament de l’Institut Català de Finances i la banca ètica”, remarca Miró.

Tot i l’èxit d’aquests vuit treballadors, que han aconseguit deixar enrere l’episodi de l’escorcoll de la Guàrdia Civil per l’1-O i el tancament d’Unipost, una cinquantena de persones es van quedar sense feina només a la seu de Manresa. Malgrat que PM Postal no para de créixer, Ruiz assegura que ja han arribat a l’objectiu que es van marcar i que no tenen previst abastar més àrees geogràfiques ni comptar amb més socis treballadors. “Si necessitéssim més mans -explica Ruiz-, trucaríem a extreballadors d’Unipost, perquè hi havia molt bon planter, però no ens hem plantejat arribar a ser, per exemple, 30 socis. Volem deixar espai a altra gent, m’encantaria que a Vic o a Terrassa sortissin cooperatives locals i ben cohesionades com la nostra. Seria un pas endavant per canviar el teixit econòmic i social del país”.