DONA
Empreses 22/09/2019

Les dones només dirigeixen 4 de les 50 grans empreses catalanes

La presidència i la direcció general encara són càrrecs reservats als homes

Elisabet Escriche I Paula Solanas
6 min
Les dones només dirigeixen 4 de les 50 grans empreses catalanes

“No ho intentaré endolcir perquè la realitat és la que és: a la nostra companyia el primer executiu sempre ha sigut un home”. Aquesta és la resposta del portaveu d’una de les cinquanta empreses més importants que tenen la seu operativa a Catalunya quan se li pregunta si alguna dona ha liderat la companyia en algun moment de la seva història. Les xifres són tan contundents com la resposta del portaveu: de les 50 grans empreses, només 4 tenen o han tingut una dona com a presidenta o consellera delegada. Les quatre que trenquen les estadístiques són Cobega, La Farga, Havas Media i Volkswagen Audi Espanya, tres de les quals van arribar al càrrec fa pocs anys.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

“Molt sovint les dones que arriben a dirigir la companyia és perquè formen part d’una empresa familiar i segueixen la línia dels seus antecessors”, explica María Luisa Rodríguez, catedràtica emèrita d’orientació professional de la Universitat de Barcelona. Aquest és el cas de dues de les quatre dones que dirigeixen una de les 50 primeres empreses catalanes per volum de vendes.

El 1993 Sol Daurella va agafar les regnes del hòlding Cobega (actualment líder del consorci que agrupa les embotelladores de Coca-Cola European Partners). Tenia 27 anys quan el seu pare li va cedir el testimoni de l’empresa que havia creat el seu avi, Santiago Daurella. Sol Daurella va ser la primera dona a liderar una gran empresa catalana, i fins fa ben poc ha estat ben sola, ja que la resta de dones que han arribat al capdamunt ho han fet molt més recentment.

Inka Guixà també lidera una empresa familiar: es va convertir en la primera directora general del grup metal·lúrgic La Farga el 2017. El seu pare, Oriol Guixà, va assumir la presidència de la companyia i va donar pas a la següent generació de l’empresa familiar catalana.

Laura Ros va assumir el càrrec de consellera delegada de Volkswagen Audi Espanya el gener del 2015, després de 18 anys a la companyia. Abans de saltar a la direcció era la màxima responsable de l’àrea de màrqueting.

I a la filial espanyola de la multinacional de la publicitat Havas Media també hi mana una directiva des de l’any passat. Ester García Cosín va arribar a la primera línia després d’una cursa de fons a la companyia, on ja havia estat directora d’operacions i desenvolupament estratègic i formava part del comitè executiu. L’oficina d’Havas a Barcelona també la dirigeix una dona, Marta Coll, des del 1989.

¿Com s'explica aquesta invisibilitat de la dona en la presidència de les companyies? Segons la catedràtica de la UB, respon a un conjunt de factors. “Moltes dones que han estudiat carreres relacionades amb la direcció d’empresa no ho han fet amb l’objectiu de dirigir i, a més, les mateixes famílies i professorat de secundària no veuen les estudiants en un paper de líders”, assegura Rodríguez.

La professora explica que, a més, les mateixes dones sovint es posen barreres perquè són conscients que durant la seva vida laboral no podran estar disponibles les 24 hores del dia (per factors com la maternitat) i que la societat continua associant el sexe femení amb professions relacionades amb la cura dels altres i no amb les de gestió o direcció. “El gran repte ara és per a aquestes dones més ben preparades que mai”, explica Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ella va ser una de les impulsores de la candidatura 50a50 en les últimes eleccions a l’ens per pressionar a favor de la paritat també dins les organitzacions empresarials. “S’ha demostrat que les dones tenen una bona manera de dirigir. Han de perdre la por, ajudar-se entre elles i exigir estar en aquestes posicions”, apunta Mercadé.

graficobertura_web

Algunes de les grans empreses consultades responen de manera curta i clara: no hi ha hagut mai una dona en els càrrecs de més poder. D’altres, però, recorden que als seus òrgans de direcció cada vegada hi ha més paritat. A la petroliera Petronieves Axoil, per exemple, puntualitzen que les directores d’operacions, comercial, finances i cobraments actualment són dones. Des de Casa Tarradellas, per la seva banda, reconeixen que la presidència l’ostenta Josep Tarradellas però defensen que el grup d’embotits i pizzes fresques el va fundar amb la seva esposa, Anna Falgueras, que ocupa la vicepresidència.

De fet, en la majoria d’aquestes 50 empreses sí que hi ha dones que formen part dels seus consells d’administració, i la seva presència ha augmentat en els últims anys. Narturgy, Seat, Banc Sabadell o Grifols, entre d’altres, en són un exemple. Ara bé, també n’hi ha que van en direcció contrària i no tenen dones en aquest òrgan executiu. És el cas d’Abertis, on, des que Atlantia (la companyia d’autopistes de la família Benetton) i ACS (la constructora que presideix Florentino Pérez) van comprar-la l’any 2018, la representació femenina ha desaparegut del consell d’administració.

Tot i aquest cas, Maria Luisa Rodríguez assegura que sí que s’estan fent passos per aconseguir una equitat entre els dos sexes, sobretot en el tema salarial. “L’avenç, però, és molt lent perquè el canvi de mentalitat dels homes a l’hora de comptar amb les dones encara és poc palpable”, insisteix. Mercadé coincideix que el problema passa per la cultura empresarial i la falta de referents per a les generacions de directives joves. A més, assegura que sense diversitat les companyies també perden ingressos. “Els equips mixtos funcionen millor i són els que exigeixen les empreses de futur per conèixer realment els seus compradors”, explica l’experta.

Crida l'atenció que entre les cinquanta empreses més importants, la presència de dones al capdavant augmenta a mesura que la companyia factura menys. Entre les 25 primeres només hi ha el cas de Volkswagen Audi, mentre que les altres tres dones són a les vint últimes posicions de la llista. “Com menys facturen les empreses, més es planifiquen els avenços des d’una política d’invercanvi d’opinions i, en aquest sentit, les dones són molt més pacients i menys agressives que els homes”, assegura la professora experta en orientació professional. Mercadé recorda que a les grans empreses també hi ha una mentalitat més tancada i jeràrquica que fa de barrera a l’hora de canviar l’ statu quo.

El percentatge de dones que hi ha dirigint les 50 empreses més importants a Catalunya queda lluny del 20% que hi ha en els consells d’administració de les grans companyies espanyoles, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, referents al 2018. La presència del sexe femení puja a un 24% en el cas de les empreses que formen part de l’Íbex-35, mentre que baixa a un 19% i gairebé a un 17% entre les cotitzades de més de 500 milions d’euros i de menys de 500, respectivament. Entre les de l’Íbex, la que aposta més per la paritat és Siemens (46%). A la cua hi ha Técnicas Reunidas (7%), la multinacional especialitzada en enginyeria i construcció d’infraestructures per al sector del petroli i del gas. El cas d’Abertis explicat anteriorment no apareix a l’informe perquè és d’abans que la compressin Atlantia i ACS.

L’augment de dones, sobretot entre les companyies de l’Íbex, també s’explica per la pressió de reguladors com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) perquè les cotitzades obrin els seus consells a la paritat. El codi de bon govern de l’organisme explicita que les empreses han de fer tot el possible per buscar “una presència equilibrada entre homes i dones” a les seves cúpules. El mateix document de la CNMV va fixar l’objectiu d’arribar a un 30% de conselleres el 2020, una fita que no es complirà al ritme actual. És per això que va demanar a les companyies que substitueixin un dels homes del seu consell per una dona per arribar al nivell mínim del 30%.

¿HI HA ALGUN país que sí que segueixi la línia que recomana la CNMV? Segons dades de l’Eurostat, el 36% dels càrrecs directius (inclosos els consells d’administració) estan ocupats per dones. Entre els que cuiden més aquesta proporcionalitat hi ha Letònia, Bulgària i Estònia, i en un segon terme Polònia, Eslovènia, Hongria, Suècia i Irlanda.

Mercadé descriu aquesta estructura androcèntrica com un lobi. “Els homes tenen dominada la manera de passar-se la informació i les cadires en les grans empreses”, sosté. Però les dones ja hi han posat un peu a dins i són una mica més a prop d’ocupar les cadires.

stats