TECNOLOGIA
PAULA SOLANAS

El desconegut mercat de feines ‘low cost’ d’Amazon

Amazon Mechanical Turk és una eina del gegant del comerç electrònic per externalitzar petites tasques repetitives a autònoms que treballen des de casa

El desconegut mercat de feines ‘low cost’ d’Amazon / MARI FOUZ Zoom

A finals dels segle XVIII el noble hongarès Wolfgang von Kempelen va deixar bocabadat el públic amb el seu invent, el turc mecànic, un autòmat que jugava a escacs i podia vèncer qualsevol oponent. La màquina consistia en el maniquí d’un home amb turbant situat al damunt d’un armari amb un tauler d’escacs i un mecanisme que movia tot l’entramat. Com a mínim ho semblava a simple vista, quan Von Kempelen ensenyava el seu prodigiós invent als espectadors. El secret del turc mecànic, però, és que a dins s’hi amagava un expert jugador d’escacs que -amb l’ajuda d’una sèrie d’imants- era qui realment guanyava les partides en lloc del maniquí. Amb aquest truc, Von Kempelen va aconseguir convèncer la gent que la intel·ligència artificial era capaç de jugar millor que els humans, quan tot plegat era una il·lusió.

Segles després, aquesta història també ha inspirat la principal empresa de comerç electrònic del món. El 2005 va néixer Amazon Mechanical Turk, un mercat de feines que recuperava la idea de l’autòmat de Von Kempelen: pot semblar que són petites tasques automatitzades, però al darrere hi ha un exèrcit de persones que treballen des de casa a canvi d’uns quants cèntims d’euro. És el que el sector anomena crowdsourcing, feines simples però que requereixen la intel·ligència humana i que una màquina no pot sola. Amazon les bateja amb el nom de HIT (tasques d’intel·ligència humana, segons les sigles en anglès) i poden anar des de completar una enquesta fins a distingir colors, descriure una fotografia o transcriure un fragment d’àudio. “Permet a individus i negocis utilitzar la intel·ligència humana per dur a terme tasques que els ordinadors són incapaços de fer actualment”, asseguren des d’Amazon.

Per començar la incursió en aquest univers de microtasques només cal respondre un breu qüestionari, en el qual la plataforma valida en quin país viu l’usuari per saber on pagarà els impostos. A partir d’aquí, la remuneració comença amb un mínim d’un cèntim d’euro i, tot i que es pot estirar fins als dos euros, s’acostuma a moure en una forquilla d’entre deu i trenta cèntims d’euro. Això implica que el sou per hora d’aquest tipus de feines se situï com a molt entre dos i cinc dòlars a l’hora -segons apunten alguns estudis sobre el fenomen-, molt per sota del salari mínim de les economies desenvolupades.

Amazon assegura que hi ha prop de mig milió d’usuaris que fan servir aquesta plataforma per aconseguir ingressos extres des de casa. Per aquesta intermediació entre els turkers i les empreses, el gegant del comerç electrònic -que cada vegada té més tentacles en sectors diferents- s’emporta una comissió del 20%. A més, si el resultat no satisfà la companyia que ha encarregat la microtasca, li pot negar la remuneració a l’autònom que l’ha fet des de casa. Tot plegat tenint en compte que l’empresa també posa un límit de temps per acabar la tasca. Aquestes condicions han generat crítiques entre els usuaris de la plataforma, que van arribar a crear una iniciativa per enviar cartes al fundador d’Amazon, Jeff Bezos, i exigir millores salarials. “No tots ho fem per tenir diners per a cervesa”, reclama aquesta campanya.

A banda de les queixes per les baixes remuneracions, els turkers també s’enfronten a tasques que no sempre són agradables. No és estrany trobar dins d’aquest mercat de feines de baix cost peticions per visionar contingut de violència o pornografia infantil. Es tracta de tasques de censura de publicacions semblants a les que xarxes socials com Facebook subcontracten a grans centres de processament de continguts com el que hi ha a la torre Glòries de Barcelona.

Tot i que els tipus de tasques són molt diferents, Amazon Mechanical Turk forma part de la mateixa onada tecnològica que ha sacsejat les relacions laborals en altres sectors. Com fan Glovo, Deliveroo o Uber (en alguns dels països on opera), la plataforma actua en el marc de l’anomenada economia de la demanda i se situa com a simple intermediari entre algú que busca feina i un negoci amb una necessitat. És el treballador qui ha de fer front al pagament d’impostos o a recursos bàsics per fer les tasques, com ara la connexió a internet.

Microempleats com els d’Amazon Mechanical Turk són menys visibles que els de les aplicacions de repartiment, però -com recorda Luz Rodríguez, catedràtica de dret laboral de la Universitat de Castella-la Manxa- la majoria de feines del treball de plataforma encara es fan des de casa i tenen més a veure amb ordinadors que amb bicicletes o motos. Segons un estudi paneuropeu de la Universitat de Hertfordshire, a Espanya n’hi ha i ja suposen el 40% dels treballadors que depenen de les normes d’una aplicació per generar ingressos.