El desconegut que balla al ritme de 130.000 tones de formatge

Teodoro García Trabadelo. A pocs els deu sonar el nom d’aquest empresari si no és que l’han patit com a competidor. I encara més desconegut pot ser l’imperi empresarial Grupo TGT -per les inicials del seu fundador-, que va aixecar des de Catalunya fa més de 40 anys i que avui és líder en vendes de formatges a Espanya. A banda de la seva marca pròpia amb tot un ventall de varietats, la companyia en distribueix i n’importa d’altres que poden trobar-se a molts súpers, com Sombrero de Copa, Entremont, Edamer, Zannetti, Prico, Roncari o Sabanitas, així com una llarga llista de productes. TGT s’amaga darrere de més de 400 marques de formatge de tot tipus, una estratègia efectiva perquè no es vinculin totes les que realment hi ha sota el seu paraigua. Les seves vendes van des de les especialitats autòctones espanyoles com el manxec o el roncal fins a la mozzarella, l’Edam o l’emmental, que històricament TGT ha importat.

Després de la mort de l’empresari fa pocs anys, el negoci familiar ha quedat en mans del seu fill, Teodoro García júnior. Conegut com a Tedy García, com el seu pare, s’acosta a la quarantena i ja és l’hereu d’un grup format per 26 empreses. Malgrat la seva rellevància en el món dels negocis -no hi ha ningú que no els conegui al sector de la gran distribució- Grupo TGT manté hermetisme davant dels mitjans, no concedeix entrevistes i no ha respost cap dels múltiples intents de l’ARA de contactar-hi. “Són molt discrets i no els agrada la premsa”, assegura una empresària del sector.

Ho vulguin o no, però, la seva ombra és tan allargada que arriba als principals canals de distribució. No hi ha cap gran cadena de supermercats on no es trobi la seva empremta a la secció de refrigerats, perquè TGT fa tots els papers de l’auca. Té marques i fabricació pròpia gràcies a una xarxa de plantes distribuïdes per la geografia espanyola, i aquestes instal·lacions treballen també per a la marca blanca. El grup, a més a més, té llicències d’importació i distribució de moltes altres varietats.

Bona part de l’èxit s’explica per una xarxa de vendes molt potent, sustentada per les 26 filials de TGT a tot l’Estat que venen a tort i a dret tant al canal tradicional dels supermercats -que aporta el 50% dels ingressos de la companyia- com a la restauració, el petit comerç i la venda a altres indústries.

Amb permís del grup García Vaquero -l’altra gran potència formatgera-, TGT regna i creix sostingudament des de fa dècades a Espanya, explica una font empresarial de la competència. L’imperi de Tedy García ven cada any unes 130.000 tones de formatge i va facturar quasi 300 milions d’euros l’any passat després d’un augment de vendes del 3%, segons ha publicat el portal especialitzat Alimarket, ja que l’empresa encara no ha presentat els resultats al registre mercantil. Els guanys del 2014 -última dada disponible- van disparar-se un 80%, fins als 15,75 milions nets.

TGT va nàixer com un petit negoci familiar aixecat per un home amb molta personalitat, segons expliquen diversos empresaris del sector de la seva generació que també han deixat en mans dels fills el futur de les seves companyies. Teodoro García era un home ambiciós que va començar com un petit distribuïdor de formatges i importador de varietats que llavors no eren fàcils de trobar al mercat espanyol. Tenia bon nas i “anava per feina”, recorden els que el tractaven com a proveïdor, que també assenyalen que tenia un caràcter “afable” en el tracte personal.

Quan el creixement del negoci va començar a accelerar-se, l’empresa va decidir “apostar pel volum i anar molt a preu”, explica un empresari que havia sigut client seu. “Nosaltres teníem l’estratègia contrària, volíem reduir gamma i enfocar-nos a producte més selecte i especialitzat i vam deixar de comprar-los”, explica el mateix empresari. L’enfocament cap a les grans superfícies va allunyar alguns petits comerços que buscaven més diferenciació, afegeix.

Malgrat no aparèixer mai als diaris, Teodoro García pare era tota una institució dins de l’univers de l’alimentació. Amb els que considerava amics més enllà dels negocis compartia trobades a la cala Sant Francesc de Blanes, on estiuejava, recorda el fill d’un d’aquests empresaris.

L’ACTUAL LÍDER DE TGT, Teodoro júnior, és “més bon vivant que el seu pare” i reparteix el seu temps entre l’empresa i les inversions immobiliàries que va fer a la República Dominicana el 2014, diu una font empresarial. Allà, segons aquesta veu, hi té un complex residencial amb camp de golf.

L’empresari continua estant al capdavant de TGT com a conseller delegat, però fa poc més d’un any va incorporar José María Collantes com a director general perquè portés més el pes de la gestió diària d’un negoci que continua en línia ascendent.

Tot i l’ADN comercial de TGT, l’empresa també té un pes industrial molt important i que va a més amb fàbriques a Toledo, Navarra i Múrcia. A la de Viladecans hi produeix formatge ratllat de la marca Hochland, amb qui té llaços molt estrets perquè TGT controla un 40% d’aquest grup alemany.

El vessant industrial de TGT ha anat creixent a còpia d’adquisicions. L’última ha sigut a Euskadi, on la companyia reobrirà la planta de formatges artesans de Karrantza, a Biscaia. Fa tot just una setmana, la companyia anunciava la creació de 50 llocs de treball per reengegar l’activitat. La previsió és arribar a les 500 tones de producció.

TGT està en plena pugna per aterrar a Galícia. L’empresa ha presentat oferta per quedar-se amb unes instal·lacions productives a la Corunya (Lácteos Pérez Oliveira i Alimentos Ruta Xacobea) que estan en concurs de creditors. La batalla concursal la juga contra una altra empresa, Dairylac, que està formada per cooperatives locals i on participa la Xunta de Galicia perquè és un projecte estratègic per impulsar el malmès sector lleter gallec. Fonts coneixedores d’aquesta operació han acusat TGT d’haver fet moviments “agressius” per imposar-se en aquest concurs tot i haver fet una oferta una mica més baixa.

L’assignatura pendent del grup familiar és l’exportació, un terreny encara molt verge per aquest gegant ibèric del formatge. La seva presència als mercats internacionals és força baixa tot i que va fent passets, com ara l’entrada al Regne Unit l’any passat.

Fora dels negocis, Tedy García també manté lligams amb el camp científic i acadèmic. L’empresari forma part de la Fundació d’Empreses de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i ja en temps del fundador de TGT, el 2011, va invertir en l’empresa biotecnològica Archivel Farma, que desenvolupa la vacuna Ruti per al tractament de la tuberculosi. Amb tot, difícilment es podrà despendre d’una etiqueta: la que distingeix el rei del formatge.