FINANCES
LEANDRE IBAR

Finances halal al centre de Barcelona

CoopHalal és la primera entitat de finances islàmiques creada a Espanya, a més de ser una cooperativa de banca ètica

Una jornada de formació sobre finànces islàmiques de associats de CoopHalal / COOPHALAL Zoom

Crear un banc basat en el principi de la solidaritat podia semblar una idea estranya fa uns anys, però amb la irrupció de cooperatives de banca ètica arran de la crisi ha anat guanyant adeptes. Aquesta idea d’entitat financera compta des de fa tres anys amb una nova fórmula a Catalunya: les finances islàmiques.

CoopHalal és l’única entitat de finances islàmiques d’Espanya i, a més, forma part de l’ecosistema de cooperatives bancàries que busquen donar alternatives als consumidors respecte a les entitats financeres. “Volem promoure una altra economia més ètica”, explica Najia Lofti, presidenta i fundadora de la cooperativa.

Lofti, experta en finances islàmiques, va crear el 2013 el Centre d’Estudis i Investigacions en Economia i Finances Islàmiques per donar a conèixer aquesta mena d’activitat econòmica a Espanya, juntament amb professionals del sector financer i professors universitaris. Dos anys més tard van decidir crear una entitat financera. “La gent ens preguntava on eren aquestes institucions financeres i on podien invertir-hi els estalvis”, explica Lofti. La demanda la va empènyer a fundar CoopHalal, la primera i de moment única entitat de finances islàmiques de l’Estat, amb seu al centre de Barcelona. “No estàvem a l’altura de poder crear un banc islàmic, i investigant vam arribar a la cooperativa”, diu la presidenta, perquè era “una fórmula que permetia combinar la llei espanyola amb la llibertat de funcionar segons la xaria”, és a dir, la legislació islàmica. A més, “el concepte de cooperativisme s’ajusta més al principi de solidaritat entre persones”, afegeix. Actualment CoopHalal té prop de 90 associats i, tot i que no vol donar dades de facturació, Lofti explica que se centra en donar crèdits petits, entre 1.000 i 10.000 euros. “Volem gestionar bé el negoci”, afirma.

Les finances islàmiques funcionen d’acord amb el que marca la xaria. La llei islàmica té com a pilars fonamentals dos llibres sagrats: l’Alcorà, que recull el que els musulmans consideren la paraula de Déu revelada al profeta Mahoma, i la Sunna, que recull els fets i les ensenyances del mateix Mahoma. A partir d’aquí, la llei islàmica s’ha anat desenvolupant al llarg dels segles i s’ha adaptat segons el règim de cada país i el moment històric. De fet, la gran majoria d’estats musulmans tenen sistemes legals basats en aquesta tradició jurídica, en molts casos barrejada amb tradicions occidentals, ja sigui el dret anglosaxó -per exemple a Egipte- o l’europeu -com al Marroc.

Però, malgrat les interpretacions i adaptacions, la xaria és taxativa en alguns aspectes. Des d’un punt de vista econòmic, no permet les inversions en certs productes que considera nocius, com ara armes, apostes, begudes alcohòliques i carn de porc. Ara bé, l’aspecte més destacat és que prohibeix de manera rotunda la usura, que a efectes pràctics es tradueix en impedir el cobrament d’interessos en el préstec de diners. Això fa que el sistema bancari occidental, basat sobretot en el fet que el prestatari paga interessos al prestador, sigui incompatible amb els preceptes de l’islam i, per tant, les empreses que funcionen en l’economia islàmica disposen de sistemes de finançament alternatius.

Concretament, les finances islàmiques compten amb 343 contractes diferents amb què els bancs poden prestar diners sense interessos, explica Lofti. Els dos més habituals són el mudharabah i el muixarakah. El primer consisteix en un contracte de compravenda en què el banc i el prestatari comparteixen els beneficis segons una fórmula pactada inicialment. El segon, en canvi, funciona de manera semblant a una joint venture, és a dir, banc i client creen una societat comuna que després reparteix els beneficis o les pèrdues de la inversió a les dues parts en les proporcions que acordin.

Segons la consultora Deloitte, el 2017 les finances halal van moure quasi 1,5 bilions d’euros a tot el món, concentrats sobretot als països del Golf.

“És la nostra primera experiència i no volem fer-la gran massa de pressa”, explica Lofti sobre CoopHalal. La presidenta de l’entitat assegura que han rebut ofertes per expandir el negoci, aprofitant que el mercat de les finances islàmiques està totalment inexplorat a Espanya i que hi podria haver interès d’inversors estrangers procedents de països musulmans. Tanmateix, tot i els cants de sirena, Lofti descarta ascensos meteòrics: “Creiem en créixer aprenent, amb la gent, per la gent i per a la gent”, diu. “Amb grans capitals t’allunyes de la gent”, afegeix la presidenta de la cooperativa, que demostra així una mentalitat allunyada dels estereotips de la indústria financera.