IMMOBILIARI
XAVIER GRAU

Els centres comercials, objecte del desig immobiliari

Mentre que als Estats Units estan en declivi, a Catalunya i Espanya viuen una expansió i atreuen noves inversions

Els centres comercials,  objecte del desig immobiliari / FERRAN FORNÉ Zoom

La crisi dels centres comercials als Estats Units és un fet. Durant el 2017 se’n van tancar en aquest país 182, però el 2016 van ser 202, i el 2015, 235, segons es recull en un informe de la consultora immobiliària CBRE. La crisi, doncs, és clara. Però, en canvi, a Catalunya i Espanya grans fons immobiliaris i companyies especialitzades continuen invertint en aquest tipus d’actius, tant en la compra d’alguns centres com en la renovació dels existents.

Quins són els motius que un negoci que en el país més desenvolupat està morint aquí encara tingui recorregut? Per a la directora del centre comercial Diagonal Mar, Isabel Bofill, hi ha tres punts clau. D’una banda, l’oferta; a Europa hi ha un metre quadrat de superfícies de centre comercial per habitant, i als Estats Units, cinc vegades més. Un altre factor és l’obsolescència dels centres dels Estats Units; allà el fenomen va néixer abans i un terç dels centres són d’abans de l’any 1978 i estan antiquats. El tercer factor, indica, és l’auge del comerç electrònic, molt més desenvolupat als Estats Units, on ja aporta un 15% de les vendes minoristes, mentre que a Espanya és només un 4%.

Algunes dades donen idea de l’auge dels centres comercials a Espanya. L’any 2017 la inversió en compravenda de centres i parcs comercials a Espanya va pujar a 2.700 milions d’euros. Durant l’any es van inaugurar a Espanya cinc nou centres comercials amb una superfície bruta de 206.036 metres quadrats. Segons l’Associació Espanyola de Centres i Parcs Comercials, a Espanya hi ha 555 centres, amb una superfície de 15,8 milions de metres quadrats, que van generar unes vendes de 43.590 milions el 2017, un 3,5% més que l’any anterior. Però, a més, per al període 2018-2020 s’espera l’obertura de 22 nous centres a Espanya, que aportaran 844.041 metres quadrats més, que se sumaran a les ampliacions previstes dels existents ara per 253.550 metres quadrats.

L’operació rècord del 2017 va ser la compra per part d’Intu del centre Xanadú de Madrid, per 530 milions. Una xifra que supera la venda de Diagonal Mar l’any anterior a Deustche Bank, per 493 milions. Catalunya no queda al marge de l’auge dels centres comercials, al contrari. La causa, explica Isabel Bofill, és que la densitat és inferior a la mitjana espanyola “i aquí es valoren més per les dificultats a l’hora de noves implantacions” per la normativa més restrictiva de la Generalitat. L’interès per continuar invertint en aquests actius és pel fet que “als grans fons patrimonialistes els va molt bé per a les seves inversions a llarg termini”.

Els últims dos anys la inversió a Catalunya ha sigut contínua. El Deutsche Bank va comprar el 2016 Diagonal Mar i ara hi inverteix 32 milions més en la reforma. Unibail-Rodamco ha invertit 140 milions d’euros en la remodelació del centre de les Glòries, que va ser reinaugurat formalment el novembre del 2017. Meridia, el fons que controla Javier Faus, va comprar el centre Barnasud el novembre del 2017 a Unibail-Rodamco, i ha anunciat 7 milions més d’inversió en la seva renovació. L’octubre del 2015 Activum SG va comprar Heron City i ara està preparant la seva renovació. Unibail-Rodamco, un dels principals actors del sector, també té el centre Splau, un dels més moderns, i La Maquinista, que voldria ampliar. Neinver, el gener del 2017, va obrir un outlet a Viladecans després d’una inversió d’uns 80 milions d’euros. L’altre gran outlet, La Roca Village, de Value Retail, ja es va ampliar el 2014 amb una inversió de 30 milions. Per tancar el 2017, el desembre Real IS va comprar el centre Terrassa Plaça per uns 50 milions d’euros.

Els reptes són adaptar-se al futur. El comerç electrònic continuarà creixent. Per fer-hi front, assegura la directora de Diagonal Mar, cal crear plataformes pròpies i, alhora, adaptar les botigues del centre cap a un concepte més de showroom i invertir a millorar l’experiència sensorial dels compradors.

L’adaptació per fer front al futur també passa per un canvi en el mix de l’oferta. L’oci i la restauració guanyen pes enfront del comerç.