Les catalanes de l’Íbex progressen adequadament
La manca de dones i independents als consells són les principals assignatures pendents en el compliment de les normes de bon govern
Les empreses catalanes que formaven part del selectiu Íbex-35 el 2015 -Cellnex hi va entrar a mitjans de l’any actual- tenen un bon nivell de compliment del codi unificat de bon govern, segons es desprèn de l’estudi que ha fet la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tres d’elles, Abertis, el Banc Sabadell i CaixaBank superen la mitjana de compliment de tot l’Íbex, i les altres dues, Gas Natural i Grifols, queden lleugerament per sota.
Però, tot i aquesta bona nota, les grans empreses catalanes que formen part de l’índex selectiu de la borsa espanyola encara tenen assignatures pendents. Per exemple, CaixaBank i Gas Natural superen el nombre màxim de membres del consell d’administració que aconsella el codi de bon govern. I, encara que superen la mitjana de l’Íbex en la presència de dones al consell d’administració, encara són molt lluny de la paritat. Qui treu més bona nota en aquest aspecte és Grifols, amb un terç de dones al màxim òrgan executiu de la companyia, mentre que la més mal situada és Gas Natural, amb només un 11%, tot i que el percentatge haurà augmentat lleugerament, ja que al nou consell constituït la setmana passada després de l’entrada al capital de GIP hi ha tres dones entre els 17 membres.
Un altre aspecte en què queda camí per fer és el de l’excessiva dependència dels membres del consell d’administració dels seus accionistes de referència. El codi de bon govern aconsella que la meitat dels consellers siguin independents. La mitjana de les empreses de l’Íbex s’aproximen a aquest percentatge, amb quasi el 48%. Però entre les catalanes hi ha situacions molt dispars. El Banc Sabadell, per exemple, supera de llarg la recomanació del codi, amb un 60%, i la farmacèutica Grifols queda amb un aprovat just, amb un 50%. Però a les altres tres el nombre de consellers independents és encara molt per sota del recomanat, especialment a Abertis (28,5%) i a CaixaBank (35,2%).
Altres assignatures pendents, a banda de la presència femenina i la de consellers independents, són per exemple la separació entre la comissió de nomenaments i la de retribucions, una recomanació que Abertis i Gas Natural no compleixen.
Qui té menys assignatures pendents és el Sabadell, perquè només incompleix parcialment la recomanació que les indemnitzacions als membres del consell quan deixin el càrrec no superi dos anys de la seva retribució total. En aquest aspecte també suspenen Abertis i Gas Natural. L’energètica també falla en certs aspectes comunicatius, com la publicació a la seva pàgina web dels informes de la junta d’accionistes o la transmissió a través d’internet de la junta d’accionistes. En això Grifols també falla, perquè també ha de millorar en la incorporació d’informació sobre responsabilitat social corporativa al seu informe de gestió.
CaixaBank, per la seva banda, encara té massa gent al seu consell d’administració. El codi de bon govern assenyala com a número màxim 15 persones, però el banc català té un total de 17membres en el seu màxim òrgan executiu. També pot millorar en els límits de transmissions d’accions o l’exercici d’opcions lligades a la remuneració dels consellers.
La remuneració és un dels aspectes que aborda l’informe de govern corporatiu de la CNMV, però encara aprofundeix més en aquest tema en un informe paral·lel sobre la retribució als consellers.
El sou mitjà dels consellers de les grans empreses cotitzades catalanes se situa per sota de la mitjana de remuneració que reben els consellers de les empreses de tot el selectiu. Així, segons la CNMV, la retribució anual mitjana dels consellers de les empreses de l’Íbex se situa en 630.000 euros. Cap de les empreses catalanes que formen part de l’índex arriba a aquest nivell. La retribució mitjana més alta entre les catalanes és la del Banc de Sabadell, amb poc més de mig milió d’euros, uns 100.000 euros per sota de la mitjana de les companyies de l’Íbex. La retribució mitjana més baixa és la d’Abertis, que amb 318.000 euros se situa a la meitat de la mitjana de tot l’Íbex i per sota de la mitjana de totes les cotitzades espanyoles, que és de 340.000 euros.
