RÀNQUING
Empreses 18/11/2018

Els campions empresarials de cada comarca catalana

Els grups agroalimentaris i la indústria encapçalen les primeres posicions de cada regió. L’empresa líder a Catalunya és Seat (Baix Llobregat) amb una facturació que voreja els 9.900 M€

Albert Cadanet
5 min
Rànquing empresarial per comarques de Catalunya

L’empresa amb seu a Catalunya que va facturar més el 2017 va ser l’automobilística Seat, propietat del grup Volkswagen. Fundada el 1950 i amb seu a Martorell, va tancar l’últim exercici amb unes vendes rècord de 9.892 milions d’euros, a una distància considerable respecte a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), situada en segona posició. La constructora registrada a Barcelona, participada en un 61% pel magnat mexicà Carlos Slim, va ingressar 5.951 milions el 2016. L’empresa que tanca el podi és la farmacèutica Grifols, també amb seu a la capital catalana, que va facturar 4.318,1 milions a nivell global (pel que fa a les multinacionals d’origen català, aquest estudi ha tingut en compte les seves vendes a tot el món).

De fet, l’àrea metropolitana concentra una part destacada dels grups empresarials que tenen més pes dins l’economia catalana. Aerolínies com Vueling (situada al Prat de Llobregat), el grup Cirsa (Terrassa) o la cosmètica Puig (l’Hospitalet de Llobregat) no apareixen al rànquing, tot i que superen àmpliament el volum de vendes de moltes empreses líders a les seves respectives comarques. Totes tres van superar els 1.500 milions de facturació cadascuna, cosa que els convertiria automàticament en líders a 38 de les 42 divisions que té el país. La importància de les comarques que envolten la capital catalana pren especial rellevància quan es compara amb el PIB total català: el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat generen un 65% de la riquesa total del país.

Ara bé, hi ha diverses empreses que són el principal engranatge a la seva comarca i generen ingressos milmilionaris. És el cas de grups alimentaris com Bon Preu (Osona), Vall Companys (Segrià) i BonÀrea Guissona (Segarra). Van acompanyades d’altres companyies com la cadena de supermercats Lidl (capdavantera al Vallès Occidental), l’embotelladora Cobega o Nestlé Espanya (van facturar més de 4.231 i 1.928 milions respectivament i tenen la seu al Baix Llobregat), que representen alguns dels pals de paller del sector.

L’alimentació i la distribució és l’activitat econòmica més present dins el rànquing. Concretament, 20 de les 42 comarques tenen una companyia agroalimentària encapçalant el volum de facturació. Si la comparativa s’amplia a totes les societats que apareixen al rànquing de les tres principals empreses de cada comarca, el domini és igualment aclaparador: 58 de 126 entren dins la categoria de l’alimentació i la distribució. Tampoc és estrany que tinguin tanta presència: segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el pes de la indústria agroalimentària representa un 3,9% del valor afegit brut (VAB) de l’economia catalana, només per darrere del turisme (12%) i la construcció (4,7%). A més, la composició d’aquest tipus d’empreses és molt diferent de la resta. “El sector turístic i l’immobiliari estan molt més atomitzats”, assenyala Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.

És per això que, sobretot en comarques amb una activitat més reduïda, “si hi ha una gran empresa agroalimentària, ja la situa en les primeres posicions”. A part, “aquesta mena d’empreses van resistir millor la crisi i, alhora, són grups familiars”, que acostumen a tenir un cicle de vida més llarg, comenta aquest expert. Jaume Valls, catedràtic de la Universitat de Barcelona, afegeix un altre matís: “A Catalunya hi ha escorxadors, productors i distribuïdors; que les empreses conformin tota la cadena de valor és positiu”, diu, i és “la constatació de la tradició i importància que té el sector al país”.

La forta presènca del sector agroalimentari, però, no és sinònim de poca varietat. Els experts coincideixen que l’economia catalana està ben diversificada, amb una lleugera especialització en algunes comarques. A tall d’exemple, les tres societats més grans a Osona provenen del sector alimentari, mentre que al Tarragonès hi predomina el sector quimicofarmacèutic (amb el permís de Port Aventura, que va facturar 239 milions l’últim exercici).

A diferència d’altres països, però, a Catalunya no hi ha cap empresa del sector tecnològic dins la llista. Tot té una explicació. “L’efecte d’aquestes empreses pot quedar emmascarat per la comarca del Barcelonès”, explica Valls. “Barcelona és un pol d’atracció de tecnologia”, explica, però alhora és la comarca on algunes de les corporacions més grans han establert la seva seu. D’altra banda, cal tenir en compte que les start-ups amb seu a la capital catalana “tenen dues opcions: sortir a borsa o ser comprades”, apunta Valls. Fins ara les grans tecnològiques catalanes han optat per la segona opció. El cas més mediàtic dels últims anys segurament ha sigut Social Point, adquirida per l’americana Take-Two per 230 milions d’euros.

Un altre aspecte que cal destacar de la classificació és la presència d’empreses de propietat estrangera al territori. Seat és la més important, tot i que la influència del conjunt sobre el Principat va molt més enllà. Aproximadament la meitat de la facturació que apareix al rànquing prové de filials d’empreses estrangeres amb seu a Catalunya. En aquest sentit, Amat assenyala que “l’economia catalana està cada cop més internacionalitzada”, un fet que considera positiu “perquè crea ocupació de qualitat”. No obstant això, el catedràtic d’economia de la UPF també llança un missatge de prudència. En cas d’una crisi al país de la matriu o una reconversió empresarial, “les companyies prioritzen el país d’origen”. Un bon exemple és el que va passar amb Lear (avui dia primer grup per ingressos a l’Alt Camp), que va tancar la planta de Cervera per traslladar la producció a Polònia l’any 2002. El fabricant nord-americà va tancar 21 plantes a tot el món i va despatxar més de 1.200 treballadors després que les vendes de cotxes s’estanquessin.

El rànquing publicat agrupa totes les empreses que tenen la seu social a Catalunya avui dia. Si la llista s’hagués elaborat abans de l’1-O, la fotografia en algunes comarques seria completament diferent. Sense anar més lluny, el top 3 del Barcelonès tan sols conservaria una de les empreses que hi apareixen actualment. Si no hi hagués hagut la fuga d’empreses, el rànquing l’encapçalaria Naturgy, amb una xifra de negoci de 23.306 milions corresponents al 2017. La segona posició seria per a CaixaBank, amb una facturació de 8.222 milions, mentre que FCC obtindria la medalla de bronze. La constructora, però, veuria perillar la seva posició. A uns 220 milions d’euros de distància hi hauria el Banc Sabadell, que va ingressar 5.737 milions en l’últim exercici.

Un dels altres canvis més destacats s’hauria produït al Vallès Occidental, la segona comarca que més aporta a l’economia catalana. Catalana Occidente, que va traslladar la seu a Madrid el 10 d’octubre, va facturar 4.254 milions d’euros l’any passat. Josep Oliver, catedràtic d’economia aplicada de la UAB, descarta que les comarques afectades hagin vist la seva imatge devaluada i assenyala que “l’impacte a curt termini és pràcticament nul”. No obstant això, a mitjà termini tot pot acabar “afectant les decisions d’inversió”. “Si les empreses creuen que es mantindrà la incertesa, es poden replantejar alguns passos”, conclou Oliver.

Algunes regions, tot i no haver patit cap trasllat, segueixen sense tenir un colós que acapari un alt volum de llocs de treball i de capacitat productiva. Aquesta situació pot arribar a ser preocupant a llarg termini. L’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà tenen com a líders empreses amb una facturació reduïda en comparació amb la resta. Tenir empreses que generin ocupació “incentiva la contractació de personal qualificat i, per tant, gent que es pot quedar a viure a la comarca”, observa Amat. “BonÀrea Guissona, per exemple, té un gran nombre de treballadors, i necessita molts alts càrrecs directius que residiran a la comarca”, argumenta aquest economista. Aquest grup alimentari no tindrà problemes per mantenir el seu estatus (Yak factura 45 milions), però d’altres hauran de suar la cansalada per tornar a ser proclamats reis de la comarca.

stats