ALIMENTACIÓ
SORAYA MELGUIZO

La cafetera italiana, en crisi per culpa de les càpsules

La clàssica empresa Bialetti, inventora del mètode (fins ara) preferit pels italians, espera una ampliació de capital l’ajudi a sobreviure

La cafetera italiana, en crisi per culpa de les càpsules / JORDI OLIVÉ Zoom

Bialetti, l’empresa italiana productora de la mítica cafetera d’alumini, està en números vermells. La companyia, que el 1993 va passar a estar controlada per la família Ranzoni, arrossega un deute de 68 milions d’euros provocat, entre altres motius, per l’auge de les càpsules de cafè. La setmana que ve un tribunal decidirà si accepta la sol·licitud de reestructuració del deute presentada pel fons de capital Och-Ziff, maniobra que podria salvar de la fallida la històrica cafetera de l’homenet amb bigoti.

Hi ha poques coses que representin millor l’essència del Made in Italy que un bon cafè espresso. Itàlia està tan orgullosa del seu cafè (i de la seva gastronomia en general) que potser per això, expliquen els analistes, tot just fa dos mesos que Starbucks ha decidit obrir la primera cafeteria al país transalpí. Són 2.300 metres quadrats situats a la històrica seu de correus al centre de Milà, a pocs metres del Duomo. Una aposta arriscada que sembla que li ha sortit rodona al colós nord-americà, que des de la inauguració té cues de gent a la porta.

És curiós que Itàlia es resistís durant tant de temps a la cadena nord-americana, que en certa manera va tenir el seu origen al país transalpí. Va ser precisament gràcies a un viatge a Milà el 1983, explica un dels fundadors de Starbucks, Howard Schultz, que va quedar tan “fascinat” pel “sentit de comunitat” que hi havia als bars i “el contacte humà tan genuí entre els cambrers i els clients” que va intentar replicar l’atmosfera en les primeres cafeteries de la cadena que es començaven a multiplicar pels Estats Units.

Llavors la cafetera Moka ja era reconeguda a tot el món. Eren els anys 30 quan Alfonso Bialetti, propietari d’un taller de fondre metalls, va tenir la intuïció de crear un petit instrument d’alumini inspirat en la manera com les dones de l’època feien la bugada. Un revolucionari objecte de base octogonal que canviaria per sempre la manera de consumir el cafè a Itàlia. Es calcula que entre el 1936 i el 1940 l’empresa va produir unes 10.000 cafeteres que venia personalment casa per casa i als mercats. El punt d’inflexió va arribar quan el seu fill Renato va construir una fàbrica capaç de produir 18.000 cafeteres al dia.

El 1953 Bialetti va fer un pas més i va idear, inspirant-se en el seu pare, l’homenet amb bigoti i el dit aixecat que es va convertir en la imatge de la marca gràcies a una acurada campanya publicitària amb eslògans que ja formen part de l’imaginari col·lectiu dels italians.

El “rei de la cafetera”, com se’l coneixia a Itàlia, va estar sempre tan orgullós del seu producte que quan va morir el 2016 les seves cendres van ser conservades a l’interior d’una Moka. I això malgrat que la companyia havia estat venuda als anys 90 a l’empresari Francesco Ranzoni, impulsor de la diversificació del negoci gràcies a l’adquisició d’altres marques especialitzades en la producció de petits electrodomèstics i estris de cuina.

Amb Ranzoni al capdavant, Bialetti va sortir a la borsa el 2007 i poc després va inaugurar les primeres botigues monomarca a Itàlia i arreu d’Europa, que representen actualment el 47% dels ingressos del grup. Amb tot, malgrat ser capaç de sobreviure a la Segona Guerra Mundial, ara la gradual conversió al cafè en càpsules podria signar la seva defunció definitiva.

L’últim balanç certifica pèrdues valorades en 15,3 milions d’euros (1,6 milions més que l’any anterior), tot i que la facturació va augmentar més de 2 milions d’euros (de 176,5 a 178,6) respecte al 2017. En un comunicat, el grup va explicar que el compte de resultats s’havia vist “afectat sobretot per la contracció general del consum registrat en el mercat nacional i internacional”.

En altres paraules: cada vegada més els consumidors prefereixen el cafè en càpsules en lloc del tradicional. Fins i tot a Itàlia, on prop del 70% de les famílies tenen una Moka a casa, segons va revelar un informe de l’institut IRI. La venda de cafè per a les cafeteres tradicionals va caure un 5% el 2017 respecte a l’any anterior, mentre que la venda de càpsules va augmentar un 16,8%.

Adaptar-se o morir, devien pensar el 2010 els responsables de la companyia, que van traslladar la producció a Romania per abaratir costos, van iniciar l’expansió al mercat asiàtic i es van llançar al mercat de les càpsules de cafè per fer front a la competència del gegant suís Nespresso. Una estratègia que no ha estat suficient per fer front al deute del grup, de 68 milions d’euros.

L’octubre passat, pocs dies després que el fons Och-Ziff Capital anunciés la inversió de 35 milions d’euros, la firma d’auditoria KPMG va reconèixer que tenia “dubtes” sobre la “continuïtat comercial de la companyia”. A l’espera que els tribunals donin llum verda la setmana que ve a l’ampliació de capital, l’incert futur de la cafetera de l’homenet amb bigoti passa per tornar a convèncer els italians que només amb la Moka podran gaudir a casa d’un “ espresso com el del bar”, tal com recitava el cèlebre eslògan publicitari dels anys 60.