SOSTENIBILITAT
JÚLIA MANRESA

Qui vol ser multimilionari? El gran negoci de l’economia verda

Grans corporacions com Ikea i Nike ja recuperen en forma de milers de milions les inversions en sostenibilitat

Qui vol ser multimilionari?  El gran negoci de l’economia verda / FELIP ARIZA Zoom

El dòlar nord-americà, diu la llegenda, és verd perquè la tinta d’aquest color era la més difícil de falsificar. La tecnologia de l’època -a finals del segle XVIII- permetia copiar fàcilment amb blanc i negre però no era tan senzill fer-ho si hi havia colors, i el verd era el més complicat de tots. La part més ianqui d’aquesta història hi afegeix una mica d’èpica assegurant que es va triar el verd com a símbol de l’abundància i la fertilitat. Sigui més o menys certa l’ocurrència, cada vegada hi ha més bitllets -nord-americans o no- que venen de l’economia verda. El negoci que s’està generant al voltant de la sostenibilitat es mesura en bilions i són les grans multinacionals les que més estan veient la manera d’aprofitar aquest creixent pastís ecològic.

És difícil posar xifres al negoci de la sostenibilitat i, d’entrada, tampoc és fàcil saber exactament què entra dins aquest sac. Segons l’associació d’empreses Grup Espanyol per al Creixement Verd, es vincula a aquelles activitats econòmiques que contribueixin a preservar la qualitat del nostre entorn ambiental a través principalment de l’ús eficient dels recursos. Poden ser, doncs, des de polítiques internes d’una empresa per millorar la seva eficiència energètica o reduir les emissions de carboni, fins a l’aparició de nous negocis vinculats precisament a la reutilització o reducció de residus generats per altres activitats econòmiques.

Al final del compte de resultats global, tot això són bilions. L’informe que va elaborar aquest mateix grup empresarial el 2016 intenta posar xifres a l’abast d’aquest creixement del color del dòlar i deixa clar que ja no és només “un aspecte complementari o estètic”, sinó que és una font de creixement econòmic, només en iniciatives d’eficiència energètica. Però si ens fixem en la sostenibilitat més enllà de l’energia, la Comissió Europea calcula que millorant la productivitat un 30% a través de l’economia verda i circular, fins al 2030 es pot impulsar un punt percentual el PIB comunitari i crear dos milions de llocs de treball. I en comptes de projectar, si ens fixem en el que ha passat fins ara, el 2012 el mercat verd global va superar els 5 bilions de dòlars, un 6,8% del PIB mundial aquell any, segons els càlculs del departament d’Innovació Empresarial del Regne Unit.

On van a parar tants diners? Són les grans corporacions multinacionals les que estan sabent aprofitar o estalviar a través del creixement d’aquests negocis. Només cal veure qui forma part del jove Grup Espanyol per al Creixement Verd. No són petites empreses que es dediquin a l’energia solar i l’economia circular. Són les més grans de l’Estat: Abertis, Acciona, BBVA, Alstom, Gas Natural, Telefónica i el Santander, entre moltes altres. De fet, la presidència d’aquest grup l’ostenta Ferrovial; la vicepresidència, Iberdrola; la secretaria, Acciona, i entre els vocals hi ha PwC, Telefónica i CaixaBank.

I com diu el director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, Ignasi Carreras, “les companyies no fan grans inversions només per rebaixes fiscals”, sinó que han vist que, com a mínim, s’estalvien diners. “Comportar-te bé mediambientalment té una recompensa no només per a la societat, sinó també per a la teva factura”, explica Carreras. Justament una de les vocals d’aquest grup d’empresaris espanyols, la sòcia de sostenibilitat de PwC Mari Luz Castilla, considera que les grans empreses s’han adonat que el model de produir-consumir-llençar s’ha exhaurit i que cal buscar una economia circular per sobreviure. Això sí, també admet que n’hi ha que busquen la manera de donar fàcilment una “imatge verda”, sense fer canvis estructurals.

D’exemples pràctics n’hi ha més dels que sembla. Sense anar més lluny, aquesta setmana Ikea ha anunciat un acord amb el competidor de Wallapop, Vibbo, per vendre els seus productes de segona mà. La iniciativa s’emmarca en la voluntat d’Ikea d’optar per l’economia circular. A finals del 2016 ja va anunciar que recompraria els mobles vells als seus propis clients. I ara pretén impulsar aquesta estratègia a través de Vibbo. Després d’enfrontar-se a crítiques severes per la tala massiva de boscos antics al nord de Rússia, Ikea -que encara està sota la lupa dels ecologistes i que té altres fronts oberts com el frau fiscal- s’ha compromès a arribar al 2040 fent servir només energies renovables, a més de racionalitzar la tala de boscos. “Les companyies decideixen fer el canvi cap a la sostenibilitat per tres motius: perquè volen liderar un sector, perquè milloren la competitivitat o perquè tenen un problema greu que cal resoldre”, diu Carreras. El cas del gegant suec, doncs, s’emmarca en l’últim motiu. Com passa actualment amb Volkswagen, recorda el professor d’Esade, que també augura que després del Dieselgate l’empresa alemanya només pot llançar-se a lluitar pel cotxe elèctric per deixar enrere l’escàndol.

Nike va ser Volkswagen un dia. Els dos experts (i la majoria dels rànquings) posen d’exemple aquesta gran multinacional perquè després de les polèmiques que va viure per l’explotació de treballadors -fins i tot nens- en països en desenvolupament, la companyia va redibuixar totalment la seva imatge. Va acabar sent la primera corporació el 2005 a publicar al detall tota la llista de proveïdors i, segons Carreras, el nivell de control de la seva cadena d’aprovisionament és molt elevat, tot i que on més ha avançat és en el component mediambiental.

En un dels últims informes de sostenibilitat de la companyia s’observa com reduint les seves emissions i la despesa en aigua fins a un 18% aconsegueix incrementar un 52% els ingressos. A més, fabrica vambes amb un material que ha anomenat Nike grind i que elabora a partir d’altres vambes reciclades i ampolles de plàstic fetes servir. Aquest material no només es fa servir en sabatilles, sinó que fins i tot s’ha incorporat en una de les capes de la pista de bàsquet dels Sacramento Kings, de la NBA. Una altra dada: cada conjunt de l’equipació del Barça per al 2017-2018 està fabricat amb 16 ampolles de plàstic reciclades.

Nike és una de les nou empreses seleccionades per Freya Williams al llibre Els gegants verds: com les companyies intel·ligents converteixen la sostenibilitat en negocis de milers de milions de dòlars. L’autora, propietària d’una agència de comunicació sostenible, escull també Unilever, un altre dels exemples que fa servir Carreras en les seves classes d’Esade, com també Mari Luz Castilla. El fabricant de marques com Dove i Frigo assegura que, entre 2008 i 2015, es va estalviar 244 milions d’euros retallant un 20% les emissions de carboni.

Un altre colós verd és Toyota, la primera empresa que va apostar pel cotxe híbrid i que ara té clar que vol ser la primera d’arribar a la meta de la cursa pel cotxe elèctric. Subaru és un altre dels casos destacats en la indústria de l’automòbil, perquè ha aconseguit reciclar i reutilitzar tot el que produeix en diverses de les seves plantes. A la dels Estats Units calcula que estalvia entre un i dos milions de dòlars anualment gràcies a aquestes iniciatives.

“Són casos molt importants per la seva magnitud però encara minoritaris”, reconeix Castilla, que insisteix a recordar que l’economia lineal s’ha de substituir per una de circular. Aquesta assessora de PwC també recorda que no són només les pràctiques de grans empreses, sinó els nous negocis que poden sorgir-ne.

Per exemple, un dels grans unicorns nord-americans és Rubicon, que va començar com una start-up i que es dedica a gestionar i reaprofitar residus d’empreses o ensenyar a fer-ho. Ja està valorada en mil milions de dòlars i ha aixecat prop de 200 milions en diverses rondes de finançament des que va néixer el 2008 a Atlanta. “Hi comença a haver moltes plataformes tecnològiques i negocis que es creen al voltant de la sostenibilitat i l’economia circular, i hi ha la voluntat d’invertir-hi”, recalca Castilla.

Per poc que facin aquestes grans multinacionals, el seu impacte global és tan elevat que poden convertir qualsevol iniciativa en clau per a la sostenibilitat del planeta, però també en milers de milions d’ingressos. Que Danone recicli el 55% dels seus envasos té molt més impacte que el fet que una petita fàbrica artesana de iogurts els envasi tots en pots reciclats. Tot i això, els experts coincideixen que el consumidor està cada vegada més conscienciat i intenta, tant com pot, comprar productes respectuosos amb el medi ambient i amb els seus treballadors.

L’autor del llibre Goodvertising, Thomas Kolster, deia en una entrevista a l’ARA a l’octubre que les grans corporacions “ja no són els reis del món” i per això es posen les piles. Alhora recordava que, al capdavall, l’objectiu d’una empresa és fer diners: “Criticar les marques perquè volen fer diners és absurd; tothom vol fer negoci”, sigui sostenible o no. Però no s’hi val a abaixar la guàrdia. Mentre es tenyeixen de verd, s’obren nous fronts. Nike és només una de les multinacionals que apareixia en l’entramat d’elusió fiscal revelat pels paradise papers.