COMERÇ
LEANDRE IBAR

El benestar animal trasbalsa el mercat d’ous de gallina

La pressió dels consumidors en matèria ecològica i de tracte a les gallines obliga els supermercats a apostar per ous ecològics i de pagès

El benestar animal trasbalsa el mercat d’ous de gallina / JORDI OLIVÉ Zoom

Gàbies que facin almenys 45 centímetres d’alt. Una superfície mínima de 2.000 centímetres quadrats, que seria equivalent a un quadrat d’uns 45 centímetres de costat, tot i que pot tenir una altra forma sempre que l’amplada sigui superior a 30 centímetres. En cada gàbia hi ha d’haver com a mínim 750 centímetres quadrats per gallina. I, a més, les gàbies han de tenir un abeurador, una menjadora de 12 centímetres, un niu i una perxa. ¿Com s’ha arribat a una regulació tan detallada en matèria de producció agropecuària? Què hi ha darrere la normativa vigent a Catalunya per als productors d’ous de gallina? La resposta es troba en el naixement de la sensibilitat dels consumidors pel benestar animal.

De fet, ja fa anys que els ous de gallina que comprem als supermercats han canviat. Si fa poc més d’una dècada la mida i el preu eren l’únic que els clients es miraven, actualment l’origen i, sobretot, la manera com s’ha criat la gallina són alguns dels factors que es tenen més en compte, així com el seu impacte mediambiental.

“La tendència general és que, a llarg termini, el consumidor comença a valorar alguna cosa més”, diu Felipe Medina, responsable de cadena agroalimentària d’Asedas, l’associació espanyola de cadenes de supermercats. És per això que els ous ecològics i els ous de gallines criades en llibertat o en bones condicions cada cop tenen més pes dintre de les estratègies comercials de les cadenes de distribució.

“El model dels supermercats té un factor determinant: l’espai”, explica Medina. Això vol dir que “cal tenir clar que si es canvia un producte d’un prestatge, el que s’hi introdueix ha de donar més resultat que el que es treu”. De moment, els ous ecològics aguanten.

Els productors diferencien entre diversos tipus d’ous: els de gallines engabiades, els de gallines criades a terra i el de gallines de pagès (criades a l’aire lliure). Cadascun d’aquests tipus pot rebre el segell de producte ecològic.

“Identificar ecològic amb saludable és un error: una cosa és el planeta i l’altra el colesterol”, assegura Medina, que explica que el fet que un ou hagi estat post per una gallina en llibertat no significa que sigui ecològic, perquè aquesta qualificació no té a veure amb la manera com s’ha criat la gallina sinó amb el fet que hagi menjat pinso ecològic i no hagi ingerit certs medicaments.

“El consumidor no distingeix el segell ecològic”, afegeix a propòsit del distintiu verd, encara poc reconeixible. No obstant, el client sí que ha canviat de “mentalitat” i ara està més “conscienciat”, tant en termes d’impacte mediambiental com del patiment dels animals.

Sigui com sigui, els supermercats han abraçat la demanda d’ous diferents. Mercadona, per exemple, comercialitza ous de gallines de pagès o criades a terra des de 1999 en tots els seus establiments, i té el compromís d’eliminar els ous de gallina en gàbia a partir del 2023.

Segons el supermercat valencià, aquest canvi de producte es deu tant al compromís de l’empresa i els proveïdors amb el benestar dels animals com a l’interès creixent dels clients per productes ecològics, una tendència que també es veu a la resta de supermercats. El grup Eroski -del qual forma part la cadena Caprabo- també té proveïdors propis d’ous de gallines de pagès des de fa uns quants anys. Algunes cadenes, com ara Carrefour, encara mantenen l’oferta d’ous de totes les varietats, tant de gallines engabiades com de pagès o criades a terra.

Espanya és un dels països líders d’Europa en producció de menjar ecològic. Segons dades del ministeri d’Agricultura, pesca i alimentació, el 2018 va incrementar un 6% el total de productors ecològics. En total, l’agricultura ecològica va exportar 900 milions d’euros l’any passat. La producció destinada al mercat interior va ser de 1.962 milions d’euros el 2017.

Segons Medina, els supermercats es troben en un “coll d’ampolla” amb els ous ecològics perquè “el producte espanyol és per exportar” i els costa trobar proveïdors.

A això s'hi ha d’afegir que els ous ecològics o de gallines en llibertat tenen un cost superior als de gallines en gàbia.

Ja sigui una conseqüència o una causa del creixent interès dels consumidors pel benestar animal, la realitat és que els últims anys els requisits per als productors d’ous s’han endurit notablement. En el cas de les gallines engabiades, el 2012 una directiva europea va canviar la legislació per obligar a instal·lar gàbies més espaioses i amb condicions millors, a fi de garantir un mínim de benestar als animals. Allò va obligar molts productors a invertir quantitats importants per adaptar-s’hi.