FINANCES
PAULA SOLANAS

Els bancs ‘low cost’ i sense oficines busquen un lloc a la teva butxaca

Aplicacions com N26, Revolut o Monzo sedueixen milions d’usuaris, tot i els interrogants que genera el seu model

Els bancs ‘low cost’ i sense oficines busquen un lloc  a la teva butxaca / LAURA MAGALLÓN Zoom

Domiciliar la nòmina o els rebuts de casa ja no és un territori exclusiu de les entitats financeres. La febre dels neobancs ha passat de pantalla aquest últim any i aplicacions com N26, Revolut o Monzo ja sumen milions d’usuaris arreu d’Europa sense haver obert ni una sola sucursal al continent. El seu reclam són dues paraules cada cop més recurrents en la indústria tecnològica: ràpid i gratis. Moltes d’aquestes entitats ofereixen als usuaris l’opció d’obrir un compte corrent en pocs minuts i rebre una targeta de dèbit per uns imports simbòlics. “És una proposta de producte molt senzilla, però comença a disputar el mercat als bancs tradicionals”, apunta el professor de tecnologia i finances de l’escola de negocis Esade Eloi Noya.

N26 té més d’un milió i mig de clients a Europa i en un any d’activitat n’ha captat més de 100.000 al mercat espanyol. “No fan falta grans sucursals per donar al client el que busca”, diu Francisco Sierra, el responsable a Espanya d’aquest neobanc alemany. N26 va néixer el 2013 a Berlín, però la seva expansió internacional -i els milions d’euros que hi han invertit gegants com el hòlding xinès Tencent o l’asseguradora Allianz- ha fet que ja tingui un peu a Barcelona, on la setmana passada va obrir la seva segona oficina europea. L’empresa preveu contractar més de 100 enginyers a la capital catalana fins a finals de l’any vinent. També hi va aterrar fa uns mesos el seu principal competidor, el britànic Revolut, que se centra sobretot en l’intercanvi de divises sense comissions i suma més de dos milions d’usuaris. La llista continua amb altres noms com Monzo o Atom, que encara no han entrat a l’Estat.

¿Com fan diners, aquests bancs low cost que no cobren per guardar els nostres, de diners? Sierra recorda que el negoci de la banca sempre s’ha mogut entre els marges d’intermediació -cada vegada més escassos- i les comissions. “Tots ells cobren les necessàries per cobrir les despeses i aconseguir un mínim de beneficis”, assenyala. En el cas de N26, el negoci ve d’una altra banda. Sierra confia que només amb les comissions que cobren als comerços quan els usuaris hi fan servir la targeta de dèbit i els serveis premium n’hi ha prou perquè l’empresa sigui viable. “Som rendibles amb cada client, s’autofinancen”, afirma el responsable per a Espanya. És el mateix recurs que utilitza Revolut, que el febrer passat va arribar al break even (els ingressos havien igualat les despeses fixes).

Cal tenir en compte, però, que per ara aquests neobancs no han entrat en tots els dominis de les entitats financeres tradicionals. N26 ha iniciat una prova per oferir crèdits a França i Alemanya -a través d’un tercer-, però el seu ús més habitual continua sent el dels pagaments diaris. De fet, no totes les aplicacions tenen una fitxa bancària pròpia. Revolut fa servir la del banc britànic Lloyd’s i, per tant, l’IBAN que dona als seus clients espanyols no comença per les sigles ES sinó GB. Tot i que l’N26 sí que té una fitxa bancària europea, els seus clients espanyols es troben amb el mateix maldecap. Com que l’IBAN és alemany, algunes companyies posen problemes als usuaris que hi volen domiciliar els rebuts o la nòmina, i per això Sierra assegura que aviat oferiran un IBAN espanyol.

Aquest tipus d’aplicacions no només neixen en països com el Regne Unit o Alemanya. Bnc10 és la rèplica catalana del tsunami que han engegat N26 i Revolut. “Al sud d’Europa també hi ha lloc per a aquest mercat”, explica Jordi Domínguez, el conseller delegat. Aquest neobanc amb seu al Pier01 de la Barcelona Tech City ha obtingut més d’un milió d’euros de business angels locals per engegar un mínim producte viable que li permeti competir amb els seus homòlegs europeus. De moment Bnc10 està testant el mercat, però l’objectiu de Domínguez és llançar una aplicació el primer trimestre del 2019 que també permeti obrir un compte bancari en menys de 10 minuts i integrar solucions com el canvi de divises o les targetes de dèbit.

Tot i així, la mateixa simplicitat que prometen ha generat interrogants sobre la seguretat de les aplicacions. El Confidencial assegurava aquesta setmana que és possible obrir comptes amb una identitat falsa a N26. “Nosaltres seguim tot el que indica la regulació alemanya”, defensa Sierra, i assegura que la seguretat és una de les prioritats de la companyia. La professora del departament de direcció financera de l’Iese Mireia Giné creu que els neobancs són igual de vulnerables al frau que qualsevol altra entitat financera. “Els ciber-atacs o les fuites de capital també afecten els bancs”, afirma. El professor d’Esade Eloi Noya coincideix amb el diagnòstic, encara que admet que els neobancs han de seguir invertint en la prevenció. Tot i els dubtes, els números han aconseguit que els bancs ja tinguin un ull posat en la versió de butxaca.