El banc que volia ser intel·ligent s’evapora del carrer

“Mirarem Deutsche Bank Espanya si és a bon preu”. Fa poc més de mig any, els titulars que donava als mitjans el conseller delegat d’EVO Banco, Enrique Tellado, no anticipaven la situació en què es troba ara mateix el banc intel·ligent. L’entitat va anunciar fa unes setmanes una reestructuració per retallar el 60% de la seva plantilla i el 90% de la xarxa comercial d’oficines. El resultat de l’escapçada: EVO es quedarà amb només cinc oficines a tot l’Estat. La versió del banc és que vol canviar el seu negoci i orientar-lo totalment a la digitalització perquè els seus clients els fan servir sobretot a través de la plataforma mòbil. La dels sindicats no és la mateixa. “Això pot ser una prevenda, un pas a la desesperada”, diu el secretari general de la secció sindical de CCOO a EVO Banco, Fernando Hernández.

El banc no ha viscut pràcticament cap any tranquil des de la seva creació. Va néixer en plena catàstrofe financera com a escissió de Nova Caixa Galicia. Amb la nacionalització d’aquesta entitat i amb una fitxa bancària a la mà molt preuada aleshores, EVO Banco va sortir a subhasta al millor postor. Aquest nou propietari va acabar sent el fons nord-americà Apollo, que va pagar 60 milions d’euros a la matriu per obtenir el negoci de l’entitat, una operació que va agafar per sorpresa el sector financer. “No m’explico per què ho van fer”, diu un banquer que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Des dels seus inicis, EVO Banco va convertir en un dels seus ganxos, sobretot per als joves, els comptes corrents sense comissions i la possibilitat de treure diners gratis en els seus caixers i a l’estranger. Obrir un compte o encarregar una targeta de crèdit es presentaven com a tràmits fàcils, gratis i digitals. A més, les seves oficines es van saltar el tabú horari de la banca i allargaven els horaris fins a les vuit del vespre. Tot i així, aquests avantatges també amaguen altres obstacles per al client, com ara el mínim de 120 euros per treure diners sense comissions als caixers de les grans entitats -la gratuïtat només serveix per a la xarxa Euro 6000-. L’artífex d’aquesta recepta va ser César González-Bueno, l’home que ja havia portat a Espanya el banc per internet ING Direct. A Holanda, el seu país d’origen, l’entitat funciona com un banc estàndard, amb oficines i caixers, però a l’Estat es va adaptar centrat en els clients digitals i amb una infraestructura mínima.

De fet, la mateixa font financera apunta que el primer error d’EVO Banco va ser néixer com a banc digital quan ING Direct ja existia i les entitats tradicionals despertaven en aquest segment. “Van arribar en un moment en què era difícil fer-se un lloc i competir des de zero sense oferir productes amb un altre valor afegit”, afegeix. Així doncs, la còpia mai va superar l’original, i EVO Banco ha anat compensant les pèrdues amb retallades de personal per reduir la seva despesa. Aquest és el tercer expedient de regulació d’ocupació (ERO) de l’entitat, que ja va acomiadar prop de 150 treballadors fa dos anys. “Ara és el cop definitiu”, avisen des de CCOO. Per al secretari general del sindicat al banc, Fernando Hernández, la bola del conflicte amb l’empresa s’ha fet més gran per la gestió de Tellado. “És tot un element”, explica.

Lidera el banc des del 2014, però Enrique Tellado va començar a fer carrera en firmes de consultoria com Boston Consulting Group i va entrar al món financer per les caixes gallegues, matriu d’EVO Banco, les caixes gallegues. “És un home extremadament intel·ligent, però té un tracte complicat i ha acabat qüestionat internament”, explica el financer. L’entitat no ha explicat les condicions de l’ERO, però CCOO ja avança que si no els satisfan la situació s’encamina cap a una mobilització “com no s’ha fet mai fins ara”.

El pessimisme ja és la tònica actual al banc i els mateixos empleats hi veuen només dues sortides possibles: un comprador que impulsi el negoci -Fernández veu difícil gestionar el volum de clients amb menys personal- o la liquidació. No obstant, fonts del sector avisen que caldrà esperar una mica per veure el final (tràgic o no) d’aquesta epopeia financera.