MODA
LEANDRE IBAR

Tous respon a la justícia trencant el seu famós osset

La històrica empresa catalana compleix el centenari en ple litigi amb una associació de consumidors per la qualitat de les seves joies

Tous respon a  la justícia trencant el seu famós osset / J.O. Zoom

No trencar amb el que ets. No trencar amb el que creus. No trencar amb el que fas”. La nova campanya de Tous, que commemora el centenari del naixement de la coneguda marca catalana de joieria, està encapçalada per l’eslògan en anglès Unbreakable, intrencable. El missatge és clar: rigor, qualitat i respecte pel client.

La imatge també és potent: el famós osset, emblema de l’empresa i present a pràcticament tots els productes de la companyia, partit per la meitat. “Una metàfora que exemplifica que, per moltes situacions adverses que puguin ocórrer, el compromís de la marca es manté intrencable i fidel a les necessitats dels seus clients”, explica la companyia en un comunicat.

Però la campanya no és casual i arriba en un moment compromès per a la imatge de marca de la companyia manresana, poc més de dos anys després de superar una altra crisi, quan la premsa de Madrid va vincular l’empresa amb l’independentisme perquè la periodista Pilar Rahola i Helena Rakòsnik, esposa de l’expresident Artur Mas, eren membres de la seva fundació. Les dues van caure fulminades de la Fundació Tous per aturar les crides al boicot.

És la segona crisi de la companyia en només dos anys després que se la vinculés amb el sobiranisme

El cas actual, de gran repercussió mediàtica, va començar al gener amb un judici a l’Audiència Nacional. L’organització andalusa de consumidors de joies Consujoya va fer analitzar diversos productes de la marca catalana i va trobar que, tot i ser venudes com peces d’or o plata de primera llei, en realitat tenien l’interior farcit d’un polímer (un material no metàl·lic similar al plàstic). Consujoya va portar el cas a la justícia i les fotografies de les joies amb forma d’ós de Tous, rebentades i amb l’interior al descobert, van aparèixer a la majoria de mitjans de comunicació espanyols, que van seguir el cas amb interès.

Les peces analitzades per l’organització de consumidors s’havien adquirit a botigues de les províncies de Màlaga i Còrdova -on té la seu l’associació- i l’entitat ho va denunciar als jutjats d’aquesta ciutat, però la Fiscalia de Audiència Nacional es va quedar el cas amb l’argument que afectava productes que es venien a tot el territori espanyol i a altres estats de la Unió Europea. El fiscal va acusar Tous d’estafa continuada, falsedat documental, publicitat enganyosa i corrupció en particulars. També va fer seure al banc dels acusats Applus+ Laboratories, el laboratori d’anàlisi que contracta la marca catalana per fer els controls de qualitat a les seves peces. Consujoya va actuar com a acusació particular.

Pero, malgrat la duresa dels atacs de l’acusació -i de la Fiscalia- contra la companyia presidida per Alba Tous, el jutge instructor de l’Audiència Nacional va donar per bones les explicacions de la companyia i va arxivar el cas. La defensa de la firma va insistir durant la vista oral que les joies estan elaborades seguint una tècnica anomenada electroconformació, que està plenament acceptada des de fa anys en el sector de la joieria. Tous va afegir que el fet de tenir l’interior d’un altre material no impedeix que siguin publicitades i venudes com a joies de primera llei.

Consujoya, per la seva banda, va contraatacar. “Que diguin que és xapat, però que no ho venguin a preu d’or i plata quan no ho és”, va declarar l’advocada de l’associació. Consujoya creu que la llei impedeix vendre joies de primera llei que tinguin alguna peça que no sigui del metall preciós en qüestió (normalment or o plata), amb l’única excepció de les soldadures. El tema semblava tancat davant l’arxivament de la denúncia, però un recurs de Consujoya al Suprem pot fer reviure el cas ben aviat.

Els orígens de Tous es remunten al 1920 a Manresa -la ciutat on encara té la seu-, quan el matrimoni format per Salvador Tous i Teresa Ponsa va obrir un taller de rellotgeria, l’activitat de l’empresa fins al 1970, quan va fer el salt a la joieria amb un canvi de model empresarial impulsat per Salvador Tous Ponsa, el fill de la parella. El temps li va donar la raó, ja que actualment dos terços dels ingressos provenen d’aquesta divisió.

El 1985, la modernització de la firma va continuar amb el llançament del logotip amb l’emblemàtic ós i l’obertura del primer establiment a Lleida, dels més de 700 que té avui arreu del món. Des de llavors, el creixement a nivell espanyol va ser meteòric i Tous es va convertir en una de les principals marques de joieria a nivell estatal. El 2018, l’empresa va vendre 466 milions d’euros i va tenir presència en 56 països. És en plena expansió internacional quan van saltar la polèmica política, primer, i la presumpta estafa, ara. Amb la boca petita, algunes veus de l’empresa parlen de mà negra per frenar el creixement de Tous. El Suprem decidirà, perquè Consujoya ha decidit recórrer la sentència.