LABORAL
NATÀLIA VILA

¿Tens un cap mediocre o el mediocre ets tu?

Coherència, empatia i inspiració són algunes de les qualitats que hauria de tenir un bon cap. El consultor Xavier Marcet ens ho explica

¿Tens un cap mediocre o el mediocre ets tu? / PERE VIRGILI Zoom

“A totes les empreses hi ha de tot”, opina Xavier Marcet, consultor en estratègia i transformació d’organitzacions i professor universitari. “En una empresa pots trobar-hi bons caps o superiors tòxics amb falta d’empatia, procrastinadors i que no prenen decisions, però també pots trobar-hi empleats mediocres que no tenen el mínim interès en la seva feina”, aclareix. Marcet, autor del llibre Esquivar la mediocridad, enumera a continuació quines qualitats defineixen un bon cap.

  1. Un cap ha de ser coherent. Per a aquest expert en gestió d’equips, una de les claus del lideratge passa per predicar amb l’exemple. “El que realment té valor és la coherència entre el que diu un líder i el que fa; el que importa és, sobretot, la segona part, el que fa”, assegura Marcet. Per a aquest consultor, ser autèntic -és a dir, actuar realment seguint els valors que un mateix promou-és una de les qualitats indispensables per liderar, ja sigui una empresa, un equip gran de treballadors o un de petit.

  2. Ser inspirador. “Respectem aquelles persones de qui aprenem”, explica Marcet. Així doncs, entre les qualitats d’un bon cap hi ha la de “portar el treballador més enllà del que mai hauria pensat que pot arribar” i “ensenyar-li coses”, explica aquest consultor. Marcet, però, també apel·la, en aquest punt, als treballadors de base: “És molt important que els empleats sàpiguen triar, també, bons caps; per millorar i evitar la mediocritat, cal ser humil i escollir caps dels quals pots aprendre i evitar els que són tòxics”. Aquesta és, segons Marcet, una qualitat professional que tothom hauria d’aprendre ben aviat.

  3. El cap també ha de ser una persona organitzada. Aquesta qualitat implica no només complir amb les dates d’entrega i estructurar bé els temps, sinó també repartir bé els volums de feina -per no generar sensacions d’injustícia o sobrecàrrega laboral en els treballadors- i sobretot “omplir de sentit” les agendes dels treballadors. “Un líder ha de saber connectar la visió de l’empresa amb la feina del dia a dia”, explica Marcet, que afegeix: “Les rutines de vegades desvinculen la feina dels objectius finals de l’empresa i el cap és l’encarregat de mantenir el camí”.

  4. Ha de ser àgil en la presa de decisions. “Una de les feines dels caps és prendre decisions i fer-ho amb sentit de l’oportunitat”, apunta aquest consultor. En aquest sentit, Marcet destaca que “una bona decisió que s’ajorna és una decisió que es devalua i de vegades es gira en contra; però precipitar-se tampoc és bo”. La procrastinació -és a dir, ajornar la feina sense motiu-és un defecte per a qualsevol treballador però directament és inadmissible en un cap. “Hi ha caps que pensen que, si no prenen decisions, els problemes es dissolen, i això gairebé mai és així”, adverteix Marcet.

  5. Empatia. “No posar-se ràpidament en el lloc de l’altre és un gran error en un cap”, defensa Marcet. Aquest consultor recomana, sobretot a aquells caps que ho han esdevingut per una promoció interna, que recordin quines eren les seves tasques i els seus conflictes quan estaven en una posició de base.

  6. Afrontar i gestionar els conflictes. “Hi ha una regla d’or: un cap sempre ha d’estar al costat de la solució. Si no, es converteix en part del problema”, diu Marcet, que considera que el rol del líder en un equip és el de ser el desllorigador que permeti resoldre. “Si no, els problemes en una empresa s’enquisten molt ràpidament”, adverteix en referència tant als conflictes interpersonals com els de gestió o els que tenen relació amb els processos del negoci.

  7. Empoderar i donar autonomia. “Els caps poden sumar o multiplicar i el que haurien de fer és multiplicar perquè, per sumar, ja hi ha els empleats”, assegura Marcet, que apunta que l’única manera d’aconseguir-ho és empoderant l’equip. “Això no vol dir defugir la responsabilitat que els pertoca, però la regla del joc per a un cap és empoderar: donar les eines i delegar, però també assumir igualment el resultat com a propi si surt malament”, opina aquest expert.

  8. Gestionar la complexitat. La revolució digital i la robòtica amenacen de canviar bruscament el futur laboral a nivell global. “Molts caps es trobaran al davant amb la decisió de si canvien els seus treballadors, o una part del seu equip per màquines, robots o ordinadors”, avança Marcet. “El més important serà que els caps tinguin clar com sumar intel·ligències i quines són les persones del seu equip que es diferencien de les màquines per sumar i avançar”, remarca.

Amb tot plegat, Marcet assenyala que la desmotivació és el pitjor enemic d’una empresa. “Quan un treballador no troba sentit a la feina que fa, o al seu paper a l’empresa, reacciona amb una falta de compromís que repercuteix sobre la producció i també en els resultats; hi ha una cadena clara que uneix aquests conceptes”, explica. En l’opinió d’aquest expert en management, els caps que desmotiven fan un trist favor a la seva empresa i al seu equip. Marcet, però, també trenca una llança en favor d’aquest col·lectiu: “Evidentment, el treballador ha de venir motivat de casa, les empreses no són guarderies; han de tenir clares les seves obligacions i responsabilitats”. I ironitza: “Hi ha gent que assegura que sempre ha tingut mals caps; sembla que sigui la seva especialitat”. Evitar ser mediocres també passa, conclou, per aprendre dels errors comesos com a treballadors.