TRANSPORT
PAULA SOLANAS

El forat negre fiscal que hi ha darrere la guerra del taxi

El pagament d’impostos en el negoci del transport urbà està ple de dubtes: mentre els taxistes tributen pel qüestionat sistema de mòduls, les plataformes tenen esquemes legals per pagar fora d’Espanya

El forat negre fiscal que hi ha darrere la guerra del taxi / FELIP ARIZA Zoom

Cotxes aturats durant dies a la Gran Via de Barcelona, baralles entre conductors enregistrades i difoses a la xarxa i governs que no saben ni per on començar a gestionar la irrupció de les llicències VTC als carrers de les principals ciutats catalanes i espanyoles. Aquestes són algunes de les imatges que ens ha deixat durant l’estiu el conflicte que des dels últims anys enfronta els taxistes amb les noves aplicacions com Uber o Cabify. Tot i així, més enllà de les vagues i el debat legislatiu, la guerra del taxi amaga un altre front que hauria de preocupar encara més els comptes de l’Estat. Malgrat les seves diferències, els taxis, les empreses de flotes VTC i els seus intermediaris tecnològics (com Uber, Cabify o MyTaxi) comparteixen un mateix interrogant: ¿Paguen prou impostos a Hisenda per la seva activitat? La resposta no és fàcil i per contestar-la cal analitzar quin tracte fiscal rep cadascuna de les parts implicades.

En primer lloc, els que han fet més soroll durant els últims mesos: els taxistes. L’activitat d’aquest sector figura a l’epígraf 721.2 de l’impost sobre activitats econòmiques, el mateix al qual s’acullen les persones físiques i jurídiques amb llicències VTC, però amb una diferència. El taxi és un dels col·lectius que tributen pel sistema de mòduls (també anomenat mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim simplificat de l’IVA). Això significa que, després de recollir una mostra de casos, Hisenda fixa una estimació del que facturen a l’any i els quilòmetres que recorren i, amb això, es calcula la base imposable sobre la qual paguen l’IVA (que en el transport de passatgers és del 10%) i l’IRPF. Tots els taxistes es poden acollir a aquest règim, excepte si tenen més de tres cotxes. Des de les VTC denuncien que el càlcul que fa Hisenda dista molt de la facturació real dels taxistes, que, asseguren, acaben pagant només uns 450 euros a l’any per l’IVA. “El que paguen en un any ho haurien de pagar cada mes!”, apunta un fiscalista que assessora les empreses de VTC i que demana mantenir l’anonimat. Cal tenir en compte que l’IVA el paguen tots els clients finals amb el servei. Amb els mòduls, en canvi, una part important d’aquest impost es queda a les butxaques dels taxistes.

Des del ministeri d’Hisenda afirmen que el règim de mòduls (que va estar a punt de desaparèixer en l’última reforma fiscal, l’any 2014, però que finalment va aconseguir sobreviure) és “completament legal” i que els límits pels quals es regeix es revisen anualment. A més, el taxi no és l’únic sector que paga impostos basant-se en aquestes estimacions. “És una manera de fer molt lligada al teixit empresarial que tenim en aquest país, de petits negocis”, explica l’economista i assessor fiscal Albert Sagués, que recorda que els bars, les botigues o les perruqueries també tributen segons el sistema de mòduls. El motiu pel qual existeix aquest sistema, afirma, és que són sectors que tracten directament amb el consumidor final i en què gran part dels pagaments es fan en efectiu, fet que dificulta que els propietaris dels negocis puguin guardar les factures de totes les transaccions.

Contra aquest argument, però, algunes fonts de les VTC insisteixen que hi ha solucions electròniques perquè això no sigui un impediment. “És tan fàcil com connectar els taxímetres a la xarxa d’Hisenda”, insisteix una veu del sector. De fet, el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha reclama que s’acabi el sistema de mòduls perquè ha quedat completament desfasat.

Els propietaris de les llicències VTC insisteixen que ells no tributen amb el sistema de mòduls sinó a través de l’estimació directa, és a dir, que han de retornar tot l’IVA que recapten. A més, asseguren que també contribueixen a l’Estat amb els pagaments de l’IRPF i la Seguretat Social dels conductors. Tot i així, són molt poques les llicències VTC que estan en mans d’autònoms, ja que la majoria les controlen empreses de flotes que acumulen milers d’autoritzacions. Una d’aquestes societats és Vector Ronda Teleport, propietat, entre d’altres accionistes, de l’empresari madrileny Rousaro Varó. L’any passat la companyia va acabar amb uns ingressos de 8 milions d’euros, però no va pagar l’impost de societats perquè -com la majoria de tecnològiques amb un ritme d’inversió elevat- va tancar l’exercici amb pèrdues de 2,9 milions.

Com ja va avançar El Confidencial i adverteixen algunes fonts del sector a l’ARA, Hisenda es podria repensar eliminar de manera definitiva els mòduls dels taxistes. En ple debat sobre la limitació de les llicències VTC, la tributació per mòduls es pot convertir en una eina de negociació per exigir al taxi que rebaixi algunes de les seves demandes. Malgrat tot, des d’Hisenda neguen que hi hagi la possibilitat d’aplicar un canvi en la fiscalitat del sector en un futur pròxim.

El pagament d’impostos ha sigut un retret creuat recurrent entre els dos bàndols. Els taxistes acusen Cabify i Uber de tributar fora d’Espanya, mentre que la patronal de les VTC insisteix que el sistema de mòduls fa que els seus cotxes paguin fins a nou vegades més impostos que els taxistes. De fet, aquestes acusacions han arribat fins al punt que Cabify ha interposat una demanda contra Podem per atemptar contra el seu “dret a l’honor” perquè el partit va assegurar que aquesta empresa eludeix impostos a Espanya. Les paraules de la formació lila potser s’han de matisar, però l’estructura societària de la companyia espanyola és poc transparent quan es tracta d’esbrinar quins tributs paga a l’Estat.

Cabify opera a Espanya a través de la societat Maxi Mobility Spain, empresa que alhora depèn de Maxi Mobility International, un hòlding amb seu a Delaware, un estat del nord-est dels EUA conegut pels seus avantatges fiscals a les empreses estrangeres. Des del sector asseguren que Cabify té la seu a Delaware perquè necessita una societat als EUA que li permeti tancar operacions de finançament amb els fons de capital risc nord-americans. “No s’utilitza cap eina d’optimització fiscal. Totes les operacions de Cabify a Espanya s’integren als seus comptes oficials i, per tant, tributen a Espanya”, diu un portaveu de l’aplicació de transport. El 2017 Cabify va facturar 72 milions d’euros a l’Estat, però gairebé 64 milions corresponen als pagaments als conductors i després de les despeses l’empresa va tancar l’exercici amb 3,7 milions de pèrdues.

En el cas d’Uber, el debat sobre la deslocalització dels impostos també està sobre la taula. Un portaveu de la companyia californiana assegura que “compleix totes les seves obligacions fiscals als més de 70 països on opera”. El portaveu reconeix que, “com tantes altres empreses multinacionals”, Uber té una seu internacional a Holanda des d’on opera basant-se en el principi de lliure establiment de la Unió Europea. No obstant, aquest mateix portaveu assegura que el 75% dels ingressos que genera l’empresa es queden a Espanya, ja que és el conductor qui els rep directament, tant si és autònom com si forma part d’una empresa de flotes. Una investigació de la revista Fortune publicada l’any 2015 va seguir la pista de l’entramat d’empreses amb què compta la plataforma de conductors. El punt final de la investigació va ser una societat a les Bermudes, el paradís fiscal on presumptament Uber acaba tributant pels seus ingressos. L’any passat l’empresa va perdre 4.500 milions de dòlars, un 61% més que l’anterior.

L’augment de les llicències VTC està en l’origen de la vaga dels taxistes a finals del mes de juliol

El més curiós, però, és que aquest model de plataforma no dista gaire del que fa servir MyTaxi, l’aplicació que utilitzen molts taxistes precisament per intentar modernitzar els seus serveis. MyTaxi és una plataforma propietat del consorci alemany Daimler (fabricant de Mercedes) que permet als usuaris demanar un taxi a través del mòbil, de la mateixa manera que es pot fer amb Uber o Cabify. El seu model es basa en el cobrament de 0,99 euros al taxista per cada trajecte i a quedar-se també amb un petit percentatge de la carrera. La companyia té una filial espanyola amb seu a Barcelona que el 2016 (l’últim any amb dades disponibles al Registre Mercantil) només va facturar 3,2 milions i en va perdre 6,2. Hi ha sospites que la companyia, amb seu central a Alemanya, també mou els diners entre les seves diferents societats, però, en ser consultada, MyTaxi no va atendre les peticions de l’ARA.

El problema de fons, però, és que “seguim amb una fiscalitat del segle XX quan som al segle XXI”, diu l’economista Albert Sagués. Per al fiscalista, les empreses de la nova economia digital no fan més que aprofitar-se d’unes regles del joc que encara no s’han adaptat als seus sistemes de “deslocalització” dels impostos. Tot i la seva complexitat, la regulació de les VTC previsiblement veurà la llum aquesta tardor a través d’un acord perquè les comunitats autònomes n’assumeixin completament les competències. La fiscalitat, però, té tots els números de continuar en un forat negre.