Snapchat, l’Astèrix que resisteix a l’imperi de Facebook

La trajectòria de Facebook al llarg de l’última dècada té certa aroma de La casa de Bernarda Alba, la tragèdia de García Lorca: cada vegada que la xarxa social per antonomàsia ha fet un pas cap al domini gairebé total del seu sector, li ha sorgit un nou adversari disposat a prendre-li usuaris o, com a mínim, hores d’ús, cosa que es tradueix en la pèrdua de valuoses dades per complir els seus objectius publicitaris.

Si a Bernarda Alba se li escapaven les filles amb els nòvios que s’acostaven a les gelosies de les finestres de casa seva, a Facebook la clientela se li dispersa cada dos per tres cap a altres aplicacions que considera més interessants. Primer va passar amb Instagram i després amb WhatsApp. Les dues plataformes van suposar en el seu moment un desviament de trànsit molt important cap a llocs que Facebook no podia controlar i en els quals no podia ficar el nas per analitzar les dades que els usuaris estaven compartint.

Mark Zuckerberg, que sempre ha tingut clar que la clau del seu èxit és tenir absolutament tot el que porti l’etiqueta 2.0 sotmès al processador de dades de Facebook -exceptuem Twitter, de moment, que tot pot passar-, no va dubtar aleshores a ensenyar la bitlletera per comprar Instagram per 900 milions de dòlars i WhatsApp per 17.000. Així va adquirir aquestes xarxes socials, amb el seu trànsit i amb les seves apreciades dades: quines fotos, vídeos, gifs animats compartim, i fins i tot amb les paraules clau que compartim.

Per què Facebook ha comprat WhatsApp?

Amb aquestes dues compres ha perfeccionat molt el seu poder per ser més eficaç en el mercat publicitari, cosa que s’ha reflectit en els seus beneficis: els va augmentar un 25% l’any 2015 i ha triplicat aquesta xifra el 2016 fins al setembre. Per tant, de cara a la campanya nadalenca, i comptant les eleccions presidencials als Estats Units, pot gairebé quadruplicar-los. En un món tecnològic en contracció, Facebook segueix amb vent de popa i a tota vela.

Ara bé, hi ha altres serveis socials que segueixen robant-li la tranquil·litat i els usuaris. Especialment Snapchat, una aplicació per a mòbil de missatgeria efímera que ja li feia perdre la son el 2014 (vegeu l’ Emprenem del 29 de juny del 2014) i que es va resistir a entrar a l’imperi Facebook tot i l’oferta de 3.000 milions de dòlars que Zuckerberg va posar damunt la taula al seu fundador, Evan Spiegel. Spiegel es va estimar més seguir pel seu compte, resistint l’embat dels clons de Snapchat que Facebook va anar creant amb més aviat poc èxit -Poke i Slingshot al principi i Instagram Stories després-. Ara, a més, Snapchat planeja desembarcar aquest 2017 a borsa amb una valoració aproximada d’entre 25.000 i 30.000 milions de dòlars.

Per aconseguir més bona valoració, Snapchat ha acceptat una inversió d’Alphabet, la matriu de Google. Se’n desconeix el preu, però fa evidents les intencions del cercador de protegir-lo de Facebook. No obstant això, Snapchat no és un oponent a l’altura de Facebook, ni d’Instagram, ni de bon tros de WhatsApp.

Mentre aquest últim supera els 1.000 milions d’usuaris diaris, Snapchat es queda en 150 milions. Per tant, és més un resistent que un contendent: un Astèrix en la seva petita vila que planta cara al totpoderós rei de la civilització 2.0. I si Snapchat resisteix és perquè té una cosa molt valuosa que l’emperador Zuckerberg ambiciona, i no està disposat a cedir-l’hi. Es tracta dels usuaris del futur, els adolescents d’avui i consumidors del demà, la que ha començat a anomenar-se generació Z. És a dir, els nois i noies que van néixer en el canvi de mil·lenni i que prefereixen passar les seves hores -moltes- compartint a Snapchat fotos i vídeos que s’esborren del mòbil al cap de pocs minuts, a fer-ho en la tediosa, matriarcal i sempre vigilant Facebook, on la intimitat no existeix i no saps amb quina finalitat la plataforma utilitzarà les teves dades personals.

Per a ells, la xarxa social és una Bernarda Alba panòptica, tradicionalista i aclaparadora que els persegueix amb la seva publicitat i en la qual tots estan perfectament localitzats a través de la seva xarxa de contactes. Quan volen intimitat, s’escapen amb aquest nòvio picaflor que és Snapchat i allà comparteixen les seves dades més valuoses: diuen el que de veritat pensen o senten i s’envien fotos i vídeos, potser explícits o potser no: és impossible saber-ho perquè s’esborren gairebé a l’instant.

El fet és que en aquesta modesta plataforma senten una llibertat que no experimenten a Facebook i, encara que són relativament pocs, el nombre d’usuaris va creixent de mica en mica a mesura que nous adolescents s’incorporen al món de la comunicació digital. Mentrestant, Facebook no s’assabenta del que xerren al seu darrere i tem el dia en què aquests infidels decideixin no tornar.

Per si de cas acaba de llançar un nou intent de retenir-los en la seva matriu: es diu Messenger Day i estarà habilitat tant per a Instagram com per a WhatsApp. Pot ser que aquest cop l’encerti i aconsegueixi quedar-se amb part dels adolescents que ja fan servir Facebook, però la sortida a borsa farà Snapchat molt més forta i capaç de lluitar per l’amor dels Z. Qui sap si aquest petit Astèrix serà un dia el nou emperador.