EMPRESA
XAVIER GRAU DEL CERRO

Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya el 2019

El conseller delegat de Cellnex encapçala una llista amb mínima presència femenina

El conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez Zoom

// ]]>

L’espectacular pujada a la borsa de Cellnex també s’ha notat a la butxaca del seu conseller delegat, Tobías Martínez, que el 2019 va ser l’executiu d’una empresa cotitzada d’origen català més ben pagat, amb 5,4 milions d’euros. Una quantitat que és gairebé el doble de la que va rebre el 2018 a causa de la prima extraordinària amb què el consell li va premiar l’evolució al mercat de la companyia i el creixement inorgànic assolit, però que queda lluny dels sous més alts de l’Íbex-35. El rànquing l’encapçala el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, amb un total de 10,1 milions. De fet, Tobías Martínez ocupa el setè lloc en remuneració entre les empreses del selectiu espanyol. Per davant té, a més de Sánchez Galán, la presidenta del Santander, Ana Patricia Botín (9,9 milions); Ismael Clemente, de Merlin Properties (8,7 milions); el president d’ACS, Florentino Pérez (6,3 milions); el president d’Inditex, Pablo Isla (6,2 milions), i el de Telefónica, José María Álvarez-Pallete (5,5 milions).

L’excepció entre les altres retribucions de les empreses de l’Íbex-35 és Aena, l’empresa de gestió d’aeroports participada majoritàriament per l’Estat. La presideix precisament un català, l’expolític socialista Maurici Lucena. Lluny dels sous milionaris, Lucena el 2019 va guanyar 168.000 euros, un salari baix per al president d’una de les principals empreses de la borsa espanyola.

Les empreses de l’Íbex-35, més capitalitzades, són les que paguen millor als seus executius. Així, en el rànquing dels més ben pagats de les empreses cotitzades catalanes els nou primers llocs els ocupen directius d’empreses que formen part del selectiu de la borsa espanyola. En total, els consells d’administració de les empreses d’origen català que cotitzen a l’Íbex-35 i al mercat continu van guanyar l’any passat 78 milions d’euros. Són 296 persones. Per tant, la mitjana de la retribució se situaria en 263.000 euros per cap. Una xifra mitjana que és un 15% inferior a la que es va registrar l’any 2018.

Però les mitjanes enganyen, perquè hi ha empreses que destinen milions d’euros a la retribució del seu consell i d’altres que pràcticament no paguen res. A més, al fer les mitjanes del 2019 s’ha de tenir en compte que, a diferència dels anys precedents, no hi ha hagut cap gran indemnització. Així, el 2018 hi havia la indemnització a Rafael Villaseca per deixar de ser conseller delegat de la llavors Gas Natural, o el 2017 la important prima que Francisco Reynés es va embutxacar abans de deixar Abertis. El 2015 hi havia la indemnització que va cobrar Juan Béjar quan va deixar FCC i el 2014 la indemnització a Joan Maria Nin per deixar CaixaBank.

Altres fets puntuals també afecten l’ordre del rànquing. Per exemple, el 2018 el president de Fluidra, Eloi Planes, escalava al podi després de rebre una important retribució en accions (va fusionar la companyia amb la nord-americana Zodiac), mentre que els primers executius del Banc Sabadell havien renunciat a les seves primes pels problemes en la integració de la filial britànica TSB i, per tant, la seva remuneració va disminuir.

Els sectors financer, energètic i immobiliari són els que millor paguen als seus consells d’administració. El 2019 el Banc Sabadell va destinar 9,6 milions d’euros a la retribució del consell i ocupa el primer lloc entre les grans cotitzades catalanes. El segon lloc és per a l’energètica Naturgy, amb 7,8 milions, i el tercer per a CaixaBank. El grup que presideix Jordi Gual hi va destinar més de 6,8 milions, pràcticament la mateixa quantitat que Cellnex. A continuació se situen la immobiliària Colonial, amb 6,2 milions, i el gegant dels hemoderivats Grifols, amb 5,7 milions.

És a dir, els primers llocs de la llista els ocupen les empreses d’origen català que formen part de l’Íbex-35, amb uns sous que queden molt lluny de les empreses més modestes o emergents. Així, tanquen la llista companyies com Service Point Solutions (23.000 euros), Mobiliaria Monesa (181.000), Nextil -l’antiga Dogi- (182.000), Ecolumber (189.000), Desa (241.000) i Audax Renovables (250.000).

La paritat de gènere continua sent una assignatura pendent en els consells d’administració, malgrat la millora dels últims anys. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’any 2019 un 23,7% dels membres de consells d’administració d’empreses cotitzades eren dones, 3,8 punts per sobre del 2018, quan ho eren el 19,9%. I a les més grans, les de l’Íbex-35, la presència de dones arribava al 27,5% el 2019, quan un any enrere eren el 23,9% i molt a prop de l’objectiu per al 2020, que és arribar al 30%.

Però, tot i que millora la presència de dones en els consells d’administració, no són les més ben remunerades. És cert que a nivell espanyol al segon lloc del rànquing hi apareix la presidenta del Santander, Ana Patricia Botín, però cal baixar fins al lloc 39 per trobar la següent dona, la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa. El cas català és pitjor. La primera, María José García Beato, consellera del Banc Sabadell, apareix al lloc 26, i la següent, Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, apareix al lloc 31. Una millora, però, respecte a un any enrere, quan només apareixia Daurella, que repeteix el mateix lloc que l’any anterior al rànquing.

Les retribucions del consell d’administració s’aproven en junta d’accionistes. Però són uns salaris complicats, en alguns casos, amb un pagament en metàl·lic, però també amb aportacions a plans de pensions i sistemes d’estalvi a llarg termini, accions i primes lligades als resultats.

Per això, la CNMV ha publicat una nova circular aquest any en què dona més llibertat a les empreses per explicar-se sobre els sistemes de retribució, però mantenint la informació estadística obligatòria, i amb més concreció sobre sistemes d’estalvi i pensions i pagaments en accions.

El president de la CNMV, Sebastián Albella, va reconèixer abans de l’estiu que els accionistes cada cop són més sensibles a la qüestió de les retribucions dels consellers, especialment amb el coronavirus. “Participem d’aquesta sensibilitat, sense perjudici de reconèixer l’autonomia de les companyies per decidir com retribueixen els seus consellers”, va dir en un acte públic. Algunes companyies ja han vist que els alts sous no són compatibles amb la situació de crisi. Sense anar més lluny, els dos bancs catalans, CaixaBank i Sabadell, ja han anunciat que la seva alta direcció renuncia a les primes de l’any 2020.

Albella també va fer un apunt interessant que la realitat sembla confirmar. La CNMV farà un estudi per saber si les empreses amb el capital més diluït entre accionistes són menys moderades en la retribució que les que tenen socis de control més implicats en la gestió. “La intuïció que tenim és que en les segones hi ha més disciplina i potser més moderació en la retribució, i volem comprovar si realment es correspon a la realitat i en quina mesura”, va indicar el president de la CNMV.

El que s’ha produït l’últim any, ja amb la pandèmia, és una actitud més vigilant dels accionistes sobre aquests sous. El cas més clar és MásMóvil. En l’última junta d’accionistes, un 30% dels accionistes es van oposar al pla de remuneracions. També a Ferrovial hi va haver un important vot de càstig. Però en altres grans empreses de l’Íbex-35 es nota una creixent oposició -per bé que encara minoritària- dels accionistes davant aquests sous, amb percentatges que van entre el 5% i el 10% de vots en contra en casos com els d’Iberdrola, Telefónica i Endesa.