EMPRESA
XAVIER GRAU

Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya el 2018

Villaseca, Reynés i Planes lideren la llista, i cal baixar fins a la posició 31 per trobar-hi una dona.

Rànquing  dels executius més ben pagats de Catalunya el 2018 / JORDI OLIVÉ Zoom

87 milions d’euros. Una mica més d’això és el que van cobrar el 2018 els 281 membres dels consells d’administració de les companyies cotitzades catalanes, sense incloure-hi el mercat alternatiu borsari, la borsa de pimes. Això vol dir que, de mitjana, cada conseller va tenir una retribució de 311.000 euros, però la realitat és que hi ha diferències molt importants entre ells. La retribució global dels consellers suposa un 3,5% més respecte a l’any anterior, un augment inferior als dels tres últims anys, però que triplica l’increment de l’IPC (+1,2%) i és clarament superior a l’augment de salaris pactat als convenis col·lectius (+2,1%) i al de l’economia catalana (+2,6%).

El rànquing del 2018 l’encapçala molt destacadament Rafael Villaseca, que va cobrar més de 15 milions, dels quals més de 14 corresponen a la indemnització que va rebre quan va deixar de ser president de Gas Natural, ara Naturgy. Precisament qui el va substituir a Natrugy, Francisco Reynés, ocupa el segon lloc el 2018, quan l’any anterior era el primer gràcies a la substanciosa prima que va cobrar com a primer executiu d’Abertis.

Una de les sorpreses del 2018 la protagonitza Eloi Planes, president de Fluidra, que irromp al tercer lloc i que l’any passat ocupava el número 28 del rànquing. Dels 3,6 milions que va guanyar l’any passat aquest directiu, la major part (2,5 milions) va ser en accions, i la retribució en metàl·lic va ser de 730.000 euros. Tot i que l’empresa no ho diu, una possible explicació d’aquest augment retributiu és que Planes va liderar una de les principals operacions corporatives de l’any, la fusió de Fluidra amb la nord-americana Zodiac.

També es cola entre els que cobren més Dana Philip Dunne, d’eDreams Odigeo, número 4 del rànquing malgrat liderar una empresa amb una facturació de tan sols 500 milions d’euros.

En el rànquing hi ha moltes cares que repeteixen any rere any. Entre els primers llocs són recurrents des de l’inici de la recuperació immobiliària els primers executius de Colonial, Juan José Brugera i Pere Viñolas. Però hi ha dos habituals dels primers llocs del rànquing que aquest any queden més enllà de la desena posició. Es tracta de Josep Oliu i Jaume Guardiola, president i conseller delegat del Sabadell, respectivament. Això s’explica per la seva decisió de renunciar a la prima del 2018, 665.000 euros en el cas d’Oliu i 563.000 euros en el de Guardiola, després que el benefici net del banc caigués un 54% per culpa dels problemes amb la integració informàtica de la seva filial britànica, TSB.

“El problema no és el que cobrin els directius, sinó les grans diferències que hi ha dins de les empreses entre els executius i la resta de treballadors”, sosté el professor Jordi Costa, de l’escola de negocis Eada, que a més recorda que la recuperació de l’economia “no s’ha acabat de reflectir en els salaris” dels treballadors rasos.

També hi ha diferències pel que fa a les quantitats que les principals empreses catalanes van destinar a retribuir els seus consells d’administració. El lideratge és per a Naturgy, que va destinar més de 23 milions d’euros a pagar la seva cúpula directiva, una xifra que inclou la indemnització a Rafael Villaseca.

Naturgy, CaixaBank, Colonial i Grifols són les empreses que destinen més diners a restribuir el seu consell

A l’extrem contrari hi ha empreses amb una retribució bastant escassa per als seus consellers. Per exemple la tèxtil Nextil (antiga Dogi), amb una remuneració total de 100.000 euros per a un consell d’administració que, a més, no està format per persones físiques sinó per representants de les persones jurídiques que controlen el capital de la companyia. Com és lògic, les empreses que fomen part de l’Íbex-35 se situen entre les que van destinar més diners als seus consells. A més dels 23 milions de Naturgy, CaixaBank hi va destinar 7,5 milions, Colonial i Grifols 6,7 milions cadascuna, el Sabadell 6,4 milions i Cellnex 4 milions.

Entre les que no formen part del selectiu espanyol, el grup assegurador Catalana Occident, controlat per la família Serra, és el que va destinar més diners al seu consell d’administració, 6,2 milions d’euros. La següent és Fluidra, que va destinar-hi quasi 5 milions d’euros.

La indemnització de Villaseca també li va permetre liderar el rànquing de salaris entre els directius de tot Espanya. A banda d’ell, però, cap dels alts executius catalans se situa entre el top five dels més ben pagats d’Espanya. En el conjunt de l’Estat, les retribucions les lideren la presidenta del Santander, Ana Botín, amb 11 milions d’euros, seguida del president d’Iberdrola (9,6 milions); el conseller delegat de Merlin, Ismael Clemente (6,5 milions), i el president de Telefónica, José Luis Álvarez-Pallete (5,6 milions).

El fet que Ana Botín sigui la número dos del rànquing espanyol és una raresa: les dones són una irrisòria minoria en aquests rànquings. De fet, per fer la classificació catalana l’ Emprenem s’ha vist obligat a ampliar la llista fins al número 31 perquè hi pogués aparèixer almenys una dona. Aquesta posició l’ocupa, per segon any consecutiu, Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola European Partners, que el 2018 va guanyar 652.000 euros, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior.

A diferència d’Europa i els EUA, la retribució variable està molt lligada a assolir objectius a curt termini

Les dades que fem servir per elaborar el rànquing procedeixen de la informació que les mateixes empreses estan obligades a presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Són dades anuals del 2018, excepte en el cas d’eDreams Odigeo, perquè el seu any fiscal no es correspon amb l’any natural. La novetat d’aquest exercici és que la CNMV ha canviat el model. Ara cada empresa pot donar explicacions més detallades, però ha de presentar un resum final estadístic que quantifica quant cobra cada conseller en metàl·lic i per altres conceptes, com accions, opcions o aportacions a plans d’estalvi. També distingeix entre la remuneració que li arriba de l’empresa i la que aconsegueix d’altres filials del mateix grup.

El rànquing també inclou executius catalans que no treballen en empreses amb seu operativa a Catalunya. És el cas de Sol Daurella, però també del president de Repsol, Antoni Brufau, i del d’Enagas, Antoni Llardén. Hi ha directius que no han entrat al rànquing, com el president de Planeta, José Crehueras, que va cobrar 527.000 euros com a president d’Atresmedia. El que no és públic, però, és el que cobra Creuheras com a president de Planeta, propietària d’Atresmedia, ja que la matriu del grup no cotitza a borsa.

Entre les grans cotitzades espanyoles hi ha un altre català, Maurici Lucena, president d’Aena, que l’any passat va guanyar 74.000 euros, tot i que només va exercir el càrrec uns mesos, després d’arribar Pedro Sánchez al govern espanyol. El seu predecessor amb el PP, Jaime García-Legaz, va cobrar 105.000 euros d’Aena l’any passat.

La CNMV ha volgut investigar com es fa la retribució dels grans executius a Espanya, i per això ha encarregat un estudi al professor Juan Pedro Gómez, de l’Instituto de Empresa, que analitza el període 2013-2017.

Segons l’estudi, a les empreses del selectiu espanyol, la retribució variable o bonus representa un terç de la remuneració total i està vinculada bàsicament a magnituds de curt termini, mentre que les accions restringides i les opcions sobre accions, que es consideren incentius més a llarg termini i vinculats a la creació de valor per a l’accionista, només suposen un 5% de la remuneració.

Aquesta remuneració a llarg termini i lligada a la creació de valor és la gran diferència en les retribucions respecte a altres economies desenvolupades. Si a Espanya és un 5% de la retribució variable, als estats europeus del nostre entorn té un pes del 19%, i als Estats Units s’enfila fins al 42%, segons l’informe.