Pernils, propines i prostitució: els secrets dels xòfers de luxe

"És va ficar la mà a la butxaca per donar-me la propina i va treure un bitllet de 500... Estic segur que no sap ni quants diners em va donar”, explica el Javi, que treballa de xòfer a Barcelona des de fa tres anys. L’opulent i despreocupat passatger era el fill d’un ministre d’un país africà. “Els àrabs també fan aquestes coses”, assegura el conductor, que des que va tancar l’agència de publicitat on treballava ha descobert que guanyar-se la vida al volant d’un vehicle de transport amb xòfer (VTC) és una sorpresa constant. Qui sí que sabia els diners que estava entregant és el passatger del Pedro. “L’home va ser molt correcte: va deixar un sobre amb 1.000 euros sobre el seient del darrere i ni em va avisar”, recorda. Tots dos ocupen dues de les 920 llicències per a VTC que hi ha concedides a la província de Barcelona. Treballen per a empreses que ofereixen xòfers a turistes amb gran poder adquisitiu o a empresaris que venen a fer negocis.

Aquesta feina, que abans la feien extaxistes o excamioners, s’ha anat professionalitzant en els últims anys i ara, a més de saber conduir perfectament, cal un perfil molt determinat: és imprescindible tenir formació, saber idiomes i tenir la capacitat per adaptar-se als diferents tipus de clients. I, per sobre de tot, ser discret. “He après a veure, sentir i callar”, diu l’Òscar, un xòfer que demana que el nom que aparegui en aquest reportatge sigui fictici.

Quan estan a les ordres dels passatgers, als xòfers els toca fer de tot. Les generoses propines són la part més gratificant, però el sector també té les seves ombres. “Quan el client em té a la seva disposició em pot demanar el que vulgui”, reconeix l’Òscar. Això vol dir que els pot tocar haver d’anar a comprar una consola a altes hores de la matinada o entrades per al Barça, pernils 5J i també aconseguir marihuana o cocaïna. En alguns casos, també els pot tocar haver de contractar “companyia femenina”. Alguns xòfers es neguen a satisfer aquests serveis i responen que no saben on trobar segons què. “Però a vegades et demanen que vagis a buscar una noia i no t’hi pots negar... Quan la reculls i la veus ja t’imagines de què va”, lamenta l’Òscar. Els que decideixen portar els clients a prostíbuls reben grans recompenses: “L’entrada a aquests locals acostuma a ser gratis... però si tu els acompanyes els cobren 50 euros a la porta. D’aquests diners te’n pots quedar 40 i n’has de donar 10 al porter”, explica un.

A la Katerina, en canvi, mai no li han demanat serveis d’aquest tipus: “Potser pel fet de ser dona...”, reflexiona. El que sí que creu que han fet alguns dels seus clients és comprar cànnabis. “Et diuen que vagis a una adreça i quan hi arribes baixen i entren en un local... i ja t’imagines el que estan comprant. Alguns porten targetes internacionals i saben perfectament on han d’anar”, explica. Un dels serveis més estranys que ha fet la Katerina va ser quan dos clients russos li van demanar que els portés... a Roma. “Vam fer nit a Figueres, Mònaco, Florència i Roma, i des d’allà van agafar un avió per tornar al seu país”, recorda. En altres ocasions, també ha hagut de comprar pernils amb els corresponents ganivets. “He comprat pernils per 500 euros”, diu.

Aquests professionals treballen en companyies que ofereixen cotxes de luxe amb conductor a grans clients. Poden ingressar uns 2.500 euros mensuals. Molts altres xòfers, però, s’assemblen més al servei del taxi i atenen tot tipus de clients, “sobretot gent jove”, explica Josep Maria Goñi, secretari general d’Unauto, la patronal d’empreses VTC. Goñi ha vist des de la primera línia la transformació del sector del transport de persones. Ell, que prové del sector del taxi i assegura que porta “el groc i el negre a la sang”, va canviar els taxímetres pel VTC. Com ell, molts taxistes, preveient que la liberalització era una amenaça per al taxi, van decidir demanar ells mateixos les llicències. La millor manera d’evitar la competència va ser canviar de bàndol. Goñi està convençut que en el futur la balança encara es decantarà més a favor dels VTC. “Podem circular per tot Catalunya, oferim aigua de franc, wifi, el cotxe està impecable... i pots pactar el preu amb el client. El taxista no pot competir”, diu.

La liberalització es va produir el 2009, durant el govern Zapatero. L’any 2015 es va tornar a limitar el nombre de llicències VTC: una per cada 30 en mans de taxistes. Però totes les donades des del 2009 fins al 2015 es mantenen, de manera que aquesta ràtio no es compleix. L’àrea metropolitana de Barcelona va aprovar a finals de febrer un nou reglament per intentar garantir que es respecti la ràtio fixada el 2015 però difícilment prosperarà. Les llicències VTC no només no es redueixen, sinó que creixen a mesura que els tribunals van resolent els casos pendents.