LABORAL
ELISABET ESCRICHE

La cara fosca de l’ONCE

Els venedors, un 90% amb incapacitats, estan sotmesos a una forta pressió comercial per assolir els objectius i poder ser renovats

La cara fosca  de l’ONCE
 El ‘contracte’ que decideix la continuïtat del venedor / FERRAN FORNÉ Zoom

“Si no aconsegueixes el mínim de vendes, no se’t renovarà el contracte”. Aquest és l’ultimàtum que han rebut desenes de vegades en els últims anys el Marc, el Pere, el Jose, la Marta i així fins a una desena de venedors de cupons de l’ONCE, segons ha pogut corroborar l’ARA. Són noms ficticis perquè alguns d’ells continuen treballant a l’empresa i tenen por de quedar-se sense feina. Després de fer un curs de tres dies, tots van ser contractats entre els anys 2015 i 2017 com a venedors júnior (així denomina l’ONCE els empleats amb contracte temporal). Les condicions eren un sou base d’uns 700 euros al mes més comissions (des del gener és de 900 euros bruts per la pujada del salari mínim interprofessional). És un 30% menys del que cobraven en aquell moment els treballadors indefinits (els denominats sènior), que tenien una nòmina base d’uns 1.000 euros.

El contracte se’ls renovava d’any en any i al tercer s’havia de convertir en indefinit si complien les vendes exigides. El conveni, però, no fixa quina quantitat mínima s’ha d’assolir per ser indefinit. En l’article 48, referit a les comissions, s’estableix que “el mínim de venda exigible” diari a cada venedor és de 210 euros en cupons o altres jocs (1.050 euros a la setmana).

L’empresa diu que desconeix el document sense segell de l’ONCE que reben els venedors i que fixa el mínim per renovar

El problema radica en un segon full que es lliura als treballadors quan firmen el contracte juntament amb la resta de la documentació oficial. Aquest document, que no té el segell de l’empresa, sí que fixa unes xifres que determinaran si són renovats o se’n van a l’atur. El document, al qual ha tingut accés l’ARA, diu que un venedor, per ser renovat el primer any, ha d’assolir unes vendes de 1.150 euros a la setmana. El segon any la caixa ha d’augmentar fins als 1.275 euros setmanals, i l’últim any, abans d’aconseguir el contracte indefinit, ha de pujar fins als 1.500 euros a la setmana.

Zoom

Aquesta situació, però, pateix un nou enduriment just a l’últim trimestre de l’últim any abans que l’empresa decideixi si el treballador passa a ser fix o es queda sense feina. Segons expliquen els afectats, quan s’arriba a aquest punt l’ONCE passa a exigir un nou increment de vendes. L’encarregat de donar la nova xifra és el gestor comercial, la persona que s’encarrega de fer un seguiment de la feina dels venedors. En alguns casos l’increment passa dels 1.500 als 2.000 euros a la setmana i, en d’altres, dels 1.500 als 1.800 euros. “Sempre havia complert els objectius que em demanaven però aconseguir aquestes xifres era impossible”, explica un d’ells. Sense dir-ho mai explícitament, els gestors comercials els insinuen que per assolir-ho facin més hores, treballin els dies que tenen festa o que intentin que els bars que tenen en la seva zona de treball venguin part dels seus números. “Per arribar a aquest nou mínim de vendes vaig passar a treballar 12 hores al dia, a vendre cupons el cap de setmana i a implicar els amics i la família perquè m’ajudessin”, detalla un afectat.

L’esforç va servir de poc perquè, en tots els casos, el dia que se’ls acabava el contracte els van cridar perquè anessin a les oficines de Sepúlveda per comunicar-los que no els feien indefinits perquè “no havien complert amb els objectius”. A alguns fins i tots els animaven a tornar a presentar el currículum al cap d’un temps per tornar a treballar a l’empresa.

El subdelegat territorial de l’ONCE a Catalunya, Àngel Ávila, assegura a aquest diari que desconeix l’existència del document en què es fixen els mínims de vendes per passar a ser indefinit. “En tot cas, segur que són xifres orientatives de les vendes que aconsegueixen els treballadors a nivell estatal”, diu. A més, Ávila afirma que la continuïtat d’un treballador no només depèn del nivell de vendes que assoleixi: “Es fa un seguiment mensual de cada empleat i es mira si hi ha hagut alguna incidència”, detalla.

L’ONCE afirma que la renovació dels venedors no només depèn del nivell de vendes que assoleixen

L’empresa especifica que el 81% dels treballadors que van arribar al tercer any de contracte el 2018 a Catalunya es van convertir en fixos i que l’objectiu per a aquest any és arribar al 90%. A més, afegeix que en els últims quatre anys s’han fet 520 contractes indefinits amb una plantilla que està formada per més de 2.700 treballadors, dels quals un 83% són fixos. “L’ONCE, pel seu caràcter social, és l’únic operador de jocs del món que garanteix als venedors un salari base”, afegeix la companyia.

No tots els empleats, però, aconsegueixen arribar al tercer any. El Manel (també nom fictici), que té una manca de mobilitat del 60%, va aguantar un any. Durant els primers tres mesos va estar en quatre punts de venda diferents a la demarcació de Barcelona. “M’anaven canviant cada dos per tres de lloc. En alguns no era ben rebut i la gent dels edificis del costat em feien fora”, explica. Finalment, i després de demanar-ho de manera insistent, li van donar un punt fix, just a 50 metres d’un altre venedor que estava en un dels quioscos des de feina anys. “Em trucaven cada dia per dir-me que no estava assolint els objectius, que no em renovarien el contracte, que no venia prou rasques...”, recorda. La insistència de les trucades va fer que un dia patís un atac d’ansietat al seu lloc de treball, on passava més de 14 hores, i el metge li donés la baixa. Quan se li va acabar el contracte, estant de baixa, li van comunicar que no li renovaven i es va quedar sense feina. “El fet de patir una discapacitat fa que tinguis moltes més dificultats per trobar una feina que algú que no en té. No pot ser que una fundació que presumeix d’integrar-nos al món laboral ens tracti d’aquesta manera inhumana. Això no hi ha qui ho aguanti”, lamenta.

Zoom

Per treballar com a venedor de l’ONCE, expliquen els sindicats, s’ha de tenir un 33% de discapacitat reconeguda per la Generalitat. La companyia és la que decideix en “quina zona d’influència” ven cada empleat. Tot i que les exigències de facturació són iguals per a tothom a Catalunya, el fet de “treballar al centre d’una població o als afores fa que canviï molt la xifra que pots aconseguir”, denuncien tant sindicats com treballadors. Els afortunats, que tenen clients fixos i estan en llocs cèntrics, poden rondar els 3.000 euros, però una part important es queda només amb el sou base. Dels 2.700 treballadors que té a Catalunya, 1.600 estan en quioscos; la majoria són els que tenen contracte indefinit. La resta treballen al carrer aguantant les pluges, les baixes temperatures a l’hivern i també la calor a l’estiu.

La manca de seguretat que implica treballar a la via pública els fa especialment vulnerables als robatoris, sobretot si es té en compte que un 90% pateixen algun tipus de discapacitat. En cas de patir un robatori, el venedor ha d’anar a presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra i després fer una declaració jurada a les oficines de l’ONCE. Si es tracta d’un robatori amb violència (que l’empleat hagi estat amenaçat amb una arma o colpejat) l’asseguradora cobreix la quantitat robada. Ara bé, quan són víctimes d’un furt, és el treballador qui ha de tornar la quantitat robada. Empresa i venedor negocien com serà aquest retorn, que se li restarà de la nòmina fins que s’eixugui el deute. “Tenim una assegurança que cobreix els robatoris, no els furts, perquè els mateixos Mossos d’Esquadra ens van alertar que en època de crisi començaven a tenir denúncies falses dels mateixos treballadors”, explica el subdelegat territorial de l’ONCE.

Aquesta precarietat es dona en una empresa que el 2018 va tancar amb una facturació de gairebé 228,5 milions d’euros, un increment del 2% respecte al 2017, i les vendes mitjanes per venedor van créixer un 11%, i fins ara aquest any l’augment és del 6%. A aquesta xifra s’hi ha de sumar que des del 2011 l’empresa, com la resta de companyies, està exempta de pagar la quota de la Seguretat Social dels treballadors que tenen alguna discapacitat: nou de cada deu. Alhora, denuncien els sindicats, rep subvencions de govern autonòmics i ajuntaments.

L’ONCE està presidida per Miguel Carballeda, reelegit al mes de desembre, i té l’autonomia pròpia de funcionament de qualsevol altra empresa. La responsabilitat de supervisar la seva activitat, però, recau en el govern central, ara en el de Pedro Sánchez, i en concret sobre sis ministeris.