TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Ningú no ens va dir que el Gran Germà tenia els ulls ametllats

La Xina és amb diferència el líder mundial en sistemes de videovigilància a través del reconeixement facial

Ningú no ens va dir que el Gran Germà tenia els ulls ametllats / ARA Zoom

Quan George Orwell va descriure el món panòptic de 1984, segurament imaginava una societat totalitària en què tant els poderosos com els sotmesos tenien trets anglosaxons, com a molt eslaus. És presumible que mai pensés que l’ull d’aquest Gran Germà que ho veu i vigila tot, i que sap en cada moment què fem i on som, té els trets de l’Extrem Orient i l’han creat empreses xineses amb noms com Megvii, SenseTime o Hikvision. No sabem si Orwell es regira ara a la seva tomba, però és ben segur que es quedaria de pasta de moniato si avui comprovés com el gran malson de control de la societat ha triomfat finalment a la Xina i no a la Unió Soviètica. Potser vosaltres també us esteu quedant ara amb cara de tòtil ara. D’on crèieu que provenen tants vídeos virals que circulen per la xarxa i que mostren ciutadans xinesos que són atropellats, als quals els cau a sobre el sostre del restaurant, o altres desgràcies escabroses?

Procedeixen de Skynet, un projecte que Pequín va posar en marxa el 2015 de manera massiva a tot el país instal·lant més de 20 milions de càmeres de videovigilància en llocs públics i locals comercials, per tenir controlats els ciutadans. Fa cinc anys, en ple cop de la crisi econòmica a la indústria xinesa, el govern estava preocupat per l’auge de la delinqüència i va decidir tallar-ho de soca-rel. Pràctics com són, els governants xinesos van tirar pel dret i van instal·lar aquests 20 milions de dispositius de vigilància -avui són uns quants més, que a més funcionen amb potents programes de reconeixement facial-. Inicialment s’encarregava del programari la plataforma SenseTime, però l’auge de la seva competidora Face++, de codi obert i llançada per Megvii, ha fet que siguin diversos els programes de reconeixement utilitzats.

Aquests programes, A més, a mesura que recopilen noves dades van aprenent a millorar el reconeixement. I, com que són molts els ciutadans xinesos dels quals recopilen els trets facials -prop de 100 punts de cada cara-, els programes que fan servir s’han convertit en els més punters del sector, sense cap competidor a l’altura a Occident. És per això que el Gran Germà té els ulls ametllats, i ja no només impera a la Xina, ja que plataformes com Megvii i SenseTime s’estan exportant de manera important a altres indrets del planeta.

Megvii és la promesa del sector i acumula inversió per a sistemes que rastregen milions de cares

Tal és el seu grau d’expansió que Megvii ja compta amb un centre de recerca a Seattle (Estats Units), on capta el talent xinès que triomfa a les empreses nord-americanes. Però que no saltin les alarmes: el fet que aquests programes siguin demanats per empreses de tot el món no vol dir necessàriament que ja estiguem completament sota control -que segurament ho estem sense saber-ho-, sinó que tenen múltiples aplicacions més enllà de la vigilància. Tant Megvii com SenseTime estan sent activament finançades per altres companyies tan potents com Alibaba, Lenovo, Didi, Xuxing o la japonesa Honda, i s’utilitzen actualment en els transports públics, els taxis, el pagament a comerços o a l’hora de treure diners dels caixers automàtics. A Europa, de moment només els coneixem pel seu ús en dispositius com l’iPhone X, però en molts països d’Àsia ja comencen a substituir els abonaments de transport.

Com a mostra de l’auge i del potencial que tenen aquestes tecnologies més enllà de l’àmbit del control de ciutadans, una estimació del 2018 de la consultora PwC els concedia un potencial econòmic de gairebé 16 bilions de dòlars (amb b continental) des d’ara fins al 2030. Megvii capta cada any més de 500 milions de dòlars en rondes de finançament i la seva valoració ja se situa en els 4.000 milions. Aquesta xifra supera la de SenseTime, que l’abril del 2018 arribava a una valoració de 4.500 milions de dòlars.

Però la revolució del reconeixement facial també té el seu costat fosc. L’abril d’aquest any el New York Times explicava en un reportatge com la Xina està utilitzant aquestes tecnologies per tenir totalment sota control els membres de la minoria musulmana uigur, dissident del govern de Pequín. Segons el reportatge del prestigiós mitjà, amb el reconeixement facial les autoritats aconsegueixen monitoritzar mig milió de cares al mes.

Aquest factor ètic i d’altres sens dubte provoquen recels a la classe política dels països democràtics. El senador Marco Rubio, excandidat a la presidència dels EUA, va criticar recentment, segons el Financial Times, les inversions multimilionàries de fons nord-americans en empreses de vigilància com la xinesa Hikvision, que està instal·lant equips de control en alguns països amb règims autoritaris.

El mateix diari econòmic també va publicar un reportatge el 2018 que revelava la preocupació dels governs occidentals pel fet que la majoria de patents de tecnologies de reconeixement facial estan en mans d’empreses xineses amb forts vincles amb l’Exèrcit Popular i les autoritats de Pequín. Així, no es fa estranya la notícia que donava Bloomberg fa pocs dies, segons la qual Donald Trump ha decidit incloure Megvii en el mateix combo d’empreses enemigues i a vetar, en el qual ja hi ha Huawei.